Donald Trump ha dedicat bona part d’aquest mig mandat que porta a la Casa Blanca a desfer o, si més no, a intentar-ho, les polítiques del seu predecessor, Barack Obama. Ho ha aconseguit amb algunes decisions que han revertit les tímides mesures per protegir el medi ambient que havia aprovat el president demòcrata, no se n’acaba de sortir amb la reforma sanitària i ara que ha perdut el control absolut del Congrés, es disposa a capgirar, encara més, la política exterior.

Per sortir-se amb la seva, Trump no ha tingut cap altre remei que deixar anar llast, encara que sigui a còpia de sacrificar col·laboradors de reconegut prestigi com el secretari de Defensa Jim Mattis, que dijous va anunciar que dimitia perquè el president “té dret” a disposar d’un secretari de Defensa amb punts de vista més “alineats” amb la seva visió.

Per si no quedaven prou clares les discrepàncies amb el cap de la Casa Blanca, Mattis es va referir, de forma implícita, a la decisió de Trump de retirar totes les tropes de Síria: “Mentre els Estats Units continuïn sent la nació indispensable en el món lliure, no podem protegir els nostres interessos o fer aquest paper de manera efectiva sense mantenir aliances fortes i mostrar respecte cap a aquests aliats.” Una esmena en tota regla a les decisions unilaterals i, de retruc, als aliats a Síria, que es juguen la vida a primera línia de foc contra Estat Islàmic, com les milícies kurdes.

Impassible, Trump ja s’ha tret del damunt els tres homes que per a alguns alts responsables de l’administració suposaven el dic de contenció de seny al caos que impera a la Casa Blanca: el dimissionari Mattis, l’excap de gabinet John Kelly i l’exsecretari d’Estat Rex Tillerson.

La dimissió de Mattis, que no es farà efectiva fins al 28 de febrer, ha tornat a encendre les alarmes. A dins dels Estats Units, incloses les files republicanes des d’on s’ha criticat l’anunci de retirada “ràpida” i “total” de Síria, i entre els aliats de fora, que ahir van saber que Washington ha decidit retirar 7.000 soldats de l’Afganistan (prop de la meitat dels que té desplegats en aquest país) a partir dels “pròxims mesos”.

Per al govern afganès, el més afectat per la mesura, la decisió de Washington ha estat una galleda d’aigua freda, justament en un moment en què s’estan fent esforços diplomàtics per dur els talibans a la taula de negociació per posar fi a una guerra que ja fa disset anys que dura. “Si ets els talibans, Nadal ha arribat aviat”, va dir un alt responsable afganès a l’agència France Press. “Et plantejaries un alto el foc si el teu principal adversari acabés de retirar la meitat de les tropes?”, va afegir.

Europa cada cop dissimula menys el seu malestar amb els vaivens de Trump en política internacional i de defensa, i es posa les mans al cap davant la possibilitat que la política exterior dels EUA recaigui únicament en el president i un grapat de col·laboradors acrítics. El ministre britànic per al Pròxim Orient, Alistair Burt, va criticar, en una piulada a Twitter, l’actuació de Trump en aquesta regió i va lloar el criteri del seu secretari de Defensa. Burt advertia als Estats Units que els estats de la regió i els kurds podrien arribar a la conclusió que Washington deixava els seus interessos en mans d’altres potències com Rússia i la Xina. Moscou, el gran valedor del règim de Baixar al-Assad, ja es frega les mans davant la possibilitat que els Estats Units cedeixin poder i, per tant, influència, al Pròxim Orient.

També Alemanya insisteix a mostrar el seu desacord amb les mesures de Trump en relació amb Síria i l’Afganistan, especialment perquè discrepa totalment amb el president nord-americà en el fet que Estat Islàmic hagi estat derrotat del tot. “Estat Islàmic s’ha afeblit, però l’amenaça no s’ha acabat. Hi ha el perill que les conseqüències de la decisió [de Trump] perjudiquin la lluita contra Estat Islàmic”, va advertir ahir el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas.

En el mateix sentit es va expressar la ministra de Defensa francesa, Florence Parly, que tem que França hagi d’assumir, de forma provisional, tasques extraordinàries a Síria en forma de més presència militar. “No pots retirar les tropes de la nit al dia”, va retreure Parly al president Trump.