Política

Il·lusió al Sinn Féin per l’acord de May

Els republicans hi veuen una oportunitat per reunificar l’illa, una opció que va guanyant suport a Irlanda del Nord a causa del ‘Brexit’

Si no hi ha pacte amb la UE, demanaran un referèndum sobre la unitat irlandesa

L’acord de la primera ministra britànica, Theresa May, provoca el rebuig dels brexiters euroescèptics del seu partit, perquè temen quedar atrapats dins la unió duanera per evitar la frontera amb la República d’Irlanda. Però també dels unionistes nord-irlandesos, perquè creuen que provocarà la separació de la regió d’Irlanda del Nord. Els únics que hi estan a favor són els republicans del Sinn Féin: “El Brexit és una gran oportunitat per reunificar Irlanda”, va afirmar la presidenta del partit, Mary Lou McDonald, tot i ser contrària al Brexit.

L’acord legal de 585 pàgines estableix que, si la UE i el Regne Unit no arriben a un acord comercial abans del 31 de desembre del 2021, durant el període de transició, llavors s’instal·larà una frontera –ara no n’hi ha– entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda. Aquesta fórmula deixaria l’economia nord-irlandesa dins de la UE i es traslladaria la duana que separa les illes d’Irlanda i de la Gran Bretanya al mar. Per evitar-ho, el Regne Unit s’hauria de mantenir dins de la unió duanera indefinidament. “No tinc cap mena de dubte que hi haurà canvis constitucionals a l’illa i tinc un sentiment de responsabilitat enorme per dirigir el partit en aquesta direcció”, ha confessat McDonald.

El Sinn Féin es va renovar profundament a principis d’any amb l’elecció de dues dones, Mary Lou McDonald i Michelle O’Neill, com a nova presidenta i vicepresidenta, respectivament, en substitució dels històrics Gerry Adams, que es va retirar després de 35 anys, i Martin McGuinness, que va morir. Nascudes al sud, de classe mitjana, europeistes, McDonald i O’Neill apel·len a un altre grup de votants i a desvincular el Sinn Féin de l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès). “El centre d’atenció del Sinn Féin ja no és a Belfast, sinó al sud de l’illa, a Dublín”, va analitzar l’editor polític de l’Irish Times Pat Leahy. El seu objectiu és guanyar als dos costats de l’illa i, a la llarga, reunificar-la.

El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha demanat al Sinn Féin que posi fi a l’abstencionisme al Parlament de Westminster, on té set diputats, i que voti a favor de l’acord de May al gener. Però el Sinn Féin continua dient que només reconeix el Parlament de Dublín. McDonald ja ha avisat que demanarà a May un referèndum de reunificació d’Irlanda si Londres opta per una sortida sense acord, perquè significaria l’aixecament immediat d’una frontera. El principi d’autodeterminació per als ciutadans d’Irlanda del Nord està previst en els Acords de Pau del 1998 i permet una consulta sobre la reunificació de l’illa si hi ha prou indicis que assenyalin que una majoria a la regió hi dona suport. Segons l’última enquesta de la BBC, el 42% dels nord-irlandesos volen ser part d’Irlanda i el 45%, del Regne Unit. Un 25% han canviat d’idea a favor de la reunificació amb el Brexit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.