Abans d’acabar l’any, ha estat aprovada la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el codi de comerç, el text refós de la llei de societats de capital (Reial decret legislatiu 1/2010 de 2 de juliol) i la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes. Aquesta modificació respon a l’adaptació a la Directiva 2014/95/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, que va modificar l’anterior Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació de la informació no financera i la informació sobre diversitat per part de determinades grans empreses i determinats grups, i té com a objectiu identificar els riscos per a la millora de la sostenibilitat i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general i per això s’incrementa la divulgació d’informació no financera, com poden ser els factors socials i els relatius al medi ambient.

Pel que fa a les modificacions operades en la llei de societats de capital (LSC), cal remarcar que, aprofitant l’adaptació a l’esmentada directiva, s’han introduït modificacions sobre els aspectes relatius a la informació no financera a incloure en els comptes anyals (per exemple en els articles 253, 262 i 279 LSC), aspectes relatius a la simplificació dels tràmits constitutius per a les societats de responsabilitat limitada (article 62 LSC), al pagament de dividends (article 276 LSC) o al dret de separació dels socis per la no distribució de dividends (article 348 bis LSC).

Pel que fa a la modificació operada en l’article 62 LSC, ara és possible que, pel que fa a les SL, aquestes puguin constituir-se sense necessitat d’acreditar haver fet l’aportació del capital en un compte corrent bancari (el certificat bancari). Així el fundador o fundadors d’una SL poden constituir la societat sense tenir el compte corrent bancari operatiu, fet que facilita el tràmit constitutiu, ja que a la pràctica (especialment en els casos de socis no residents) aquest tràmit pot demorar la constitució de la societat. Ara, amb la modificació operada, es permet que els fundadors manifestin en l’escriptura que respondran solidàriament davant de la societat i dels creditors, de la realitat de les aportacions que com a capital social declarin en el moment de la constitució de la societat.