Siri! Vull un cotxe. Per a quatre persones i amb maleter gran, que anem de cap de setmana.

D’aquí a no gaire, la implementació plena de la conducció autònoma ens permetrà, probablement, prescindir del cotxe de propietat o de rènting tal com el concebem avui dia.

Si bé és cert que ja fa uns quants anys que el car sharing (cotxe multiusuari) va aparèixer en el nostre entorn i el lloguer de cotxes per dies o hores també ha crescut substancialment -més enllà de l’ús tradicional quan som de viatge-, en el moment en què els cotxes puguin anar sense conductor l’experiència d’ús serà molt més senzilla: no haurem d’anar a buscar ni tornar el cotxe enlloc, ens vindrà a buscar.

Aquesta nova forma de mobilitat ha de fer replantejar-nos certs aspectes i decisions que haurem de prendre i que afecten tant l’economia familiar com el sector públic.

Ens hem d’enfocar en un model de mobilitat públic o privat? Què fem amb els pàrquings?

El 1970 la primera empresa mundial segons l’índex Forbes era General Motors, amb unes vendes de 24.295 milions de dòlars i beneficis de 1.710. De les deu que la seguien, nou eren del sector de l’automoció. El 1990, els components de la llista no eren gaire diferents.

L’any 2018, de les vuit empreses amb més volum de capitalització del món, set són tecnològiques i l’altra és el fons d’inversió del magnat Buffet.

El desenvolupament del denominat sector tecnològic ha portat indubtablement a la concentració de molts serveis i indústries que fins aleshores es desenvolupaven per part de multitud de plaiers. Casos com els d’Amazon en el comerç detallista i Google, amb concentració de tot tipus de serveis, des de la cerca per internet fins a la geolocalització, passant pels mitjans de pagament o la pròpia indústria del cotxe autònom, en són exemples. De fet Google fa unes setmanes va anunciar el llançament del seu servei de taxis autònoms als EUA a través de la seva filial Waymo abans de final d’any. Ha tancat ordres de compra per a 62.000 cotxes i vol ser la primera companyia mundial de serveis de transport autònom.

Tornant a la mobilitat del futur: què volem, doncs, per a les nostres ciutats? Una opció és que el negoci dels cotxes autònoms es concentri en una o dues companyies privades, a les quals hàgim de recórrer obligatòriament, amb la conseqüent dependència que en tindrem, a part, és clar, de concentrar els beneficis d’aquest nou model de mobilitat en mans d’aquestes.

Un altre model es basa en el fet que siguin les administracions públiques les que facin quelcom per intentar oferir aquest servei i d’aquesta manera poder socialitzar i repartir d’una altra manera els beneficis que de ben segur se’n derivaran. Evidentment, aquesta segona alternativa haurà de disposar d’una forta inversió per part d’aquestes administracions i d’una capacitat de gestió i col·laboració amb empreses proveïdores importants. De fet, no són públics la majoria de serveis de mobilitat col·lectiva? Probablement, els cotxes autònoms són una oportunitat per transformar els serveis actuals, fent-los més flexibles, còmodes i eficients.

En definitiva, es tracta que el benefici que generi la indústria robòtica en general i la de la mobilitat autònoma en particular es reparteixi de manera més equànime.

El model de mobilitat “a mida” farà canviar els costums de compra d’un sector motor de l’economia, com és l’automobilístic. Si el cotxe em ve a buscar sol i a qualsevol hora, per què l’he de tenir en propietat?

D’altra banda, altres sectors es veuran directament afectats: si no tinc cotxe, per què vull un lloc per aparcar-lo? Probablement, els promotors immobiliaris hauran de replantejar-se també el model d’habitatge dels pròxims anys. Si els cotxes circulen sols, calen assegurances? Què passarà amb les empreses dedicades a l’obtenció del permís de conduir (autoescoles, centres mèdics de revisió)? I les multes? No n’hi haurà! Sobren els policies de trànsit.

Estic fent unes reformes en una casa a la ciutat on visc. Per si de cas, no m’he fet garatge. D’aquesta manera puc disposar d’una cuina més gran. Encara que en el futur ens alimentem de mosques i escarabats, bé que els haurem de cuinar, no?

Els robots han de treballar per a tothom.