La sostenibilitat i la responsabilitat social són dos elements que, des de fa uns anys, han irromput en l’activitat empresarial arreu del món. Aquesta voluntat de les empreses d’oferir una imatge compromesa amb la justícia social i el medi ambient ve propiciada, inequívocament, per un auge de la conscienciació ciutadana respecte a la necessitat de cuidar el nostre entorn i virar l’economia cap a un model més just i responsable. Els ciutadans, que esdevenen clients, han començat a valorar aquelles activitats econòmiques que tenen un impacte positiu per a la societat. Però encara hi ha diversos sectors econòmics i empresarials del nostre país en què aquest impacte no és valorat ni tan sols concebut.

Entre aquests sectors es troba també la joieria. Aparentment, l’impacte negatiu que pot tenir el sector joier és molt més baix que d’altres com ara la logística, el transport i les indústries química i alimentària, per citar-ne alguns. Però si seguim l’afirmació de l’economista i impulsor de l’economia del bé comú, Christian Felber, que assegura que qualsevol empresa pot fer les coses d’una manera diferent, veiem com també el sector joier, com a activitat econòmica, pot tenir un impacte positiu per al nostre entorn i la nostra societat.

En el cas de la joieria podem plantejar qui són els nostres proveïdors, d’on provenen els metalls preciosos que importem i de quina manera han estat extrets. A Majoral, en un moment de canvis en l’empresa, vam decidir aplicar un balanç social, també anomenat balanç del bé comú, a més a més del financer. Aquest balanç permet veure si l’activitat empresarial respecta la dignitat humana, si es treballa per la justícia social, pel respecte del medi ambient, per la transparència o la solidaritat. La seva aplicació comporta un procés de reflexió de com es fan les coses. En el cas que ens ocupa, vam veure que podíem comprar or convencional o comprar or amb certificat d’haver estat reciclat, o encara millor, comprar or amb certificat Fairmined, que garanteix una extracció respectuosa amb el medi ambient i les persones.

En aquest sentit, la creació de l’Alliance for Responsible Mining (Aliança per a la Mineria Responsable) dona certa cobertura a la garantia de comercialitzar productes joiers i materials preciosos justos i responsables. Així, ens podem assegurar que els metalls amb què elaborem les joies contribueixen al fet que petites comunitats mineres i camperoles prosperin sense afectar negativament la naturalesa i que garanteixin unes condicions de treball dignes i segures als seus treballadors.

Els beneficis d’una iniciativa per millorar els processos empresarials ens afecten a tots, però els efectes seran irrellevants si no s’integra la responsabilitat com el centre de l’activitat empresarial. Hi ha indicis que denoten que l’impacte positiu de l’activitat econòmica és valorat pels clients, els quals fins i tot podrien arribar a assumir cert sobrecost en el preu final del producte o servei. En tot cas, cal advertir que els incentius per aplicar l’economia del bé comú i models respectuosos amb el medi ambient són ínfims a casa nostra. La possibilitat de tenir suport institucional i avantatges implicaria, sens dubte, un auge de l’economia del bé comú en el nostre teixit empresarial i un impuls imprescindible per començar a transformar l’economia. Fins que això arribi, però, hi ha altres motius que permeten fer el pas i apostar per una economia més justa i responsable. Una aposta ètica del sector econòmic t’assegura tornar a casa amb la convicció d’haver fet bé la feina i és gairebé una obligació moral si assumim la nostra part de corresponsabilitat amb el medi ambient.