Quina és la taxa de supervivència de les empreses de nova creació? Segons l’estudi La creació d’empreses a Espanya i el seu impacte en l’ocupació del Consell Econòmic i Social, el nombre d’empreses que continuen actives després dels cinc primers anys de vida és només del 40%. Aquesta taxa de supervivència és significativament inferior a la dels països del nostre entorn, com ara Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia. Les empreses més petites del sector serveis, amb menys treballadors i menys capitalitzades, són les que tenen més dificultats per sobreviure.

Durant els darrers 20 anys les administracions han invertit molts recursos en programes de foment de la creació d’empreses amb força èxit pel que fa al nombre d’empreses creades, però no han trobat cap fórmula de suport a la consolidació i el creixement de les empreses de recent creació que alhora sigui eficaç, sostenible i escalable.

La causa principal de l’alta mortalitat de les empreses de recent creació, especialment entre els projectes d’autoocupació, és la manca d’experiència de les persones que les posen en marxa. I qui té aquesta experiència? Doncs és clar: els empresaris, aquelles persones que ja han passat pel procés de creació, consolidació i creixement d’una empresa, i ho han fet amb èxit.

Fa sis anys vaig conèixer Youth Business International, una ONG global que ajuda els joves a crear les seves empreses i a fer-les créixer en més de 50 països. I ho fa amb el suport d’una xarxa de més de 14.000 empresaris que acompanyen els joves durant el primer any de la seva primera aventura empresarial, compartint amb ells el seu temps i la seva experiència, en qualitat de mentors voluntaris, amb un mètode ben estructurat que ha demostrat la seva eficàcia.

La mentoria és un procés d’acompanyament personalitzat orientat a desenvolupar les competències dels emprenedors per gestionar amb èxit els seus negocis. Quan un emprenedor crea la seva primera empresa experimenta dos fets que el trasbalsen. En primer lloc s’adona que s’incompleixen totes les hipòtesis i previsions que havia fet per avaluar-ne la viabilitat: ja sabem que el PowerPoint i l’Excel ho aguanten tot. En segon lloc s’adona que ha de fer de tot a la feina: de director general, de comercial, de tresorer, de recepcionista, etc., funcions molt diverses i que en la majoria dels casos realitza per primera vegada.

Un mentor és algú que t’ajuda a enfrontar-te a aquests dos reptes. Un mentor és algú que t’ofereix consell des de l’experiència viscuda, des del coneixement del mercat. Un mentor és algú que t’escolta, et pregunta i t’ajuda a reflexionar, a identificar els teus reptes, a explorar alternatives, a escollir la teva pròpia estratègia i a passar a l’acció per dur-la a terme. Un mentor també és aquell que hi és sempre que el necessites, que et facilita aquells contactes als quals tant et costa accedir i que en molts casos acaba convertint-se en un model de comportament. El caràcter voluntari d’aquesta figura assegura la seva independència i neutralitat en el procés d’acompanyament a l’emprenedor i alhora fa que aquesta metodologia sigui sostenible i escalable.

Actualment el nostre país ja disposa de més de 1.200 empresaris, professionals i directius de grans empreses que fan de mentors voluntaris, ajudant més de 1.500 joves a tirar endavant les seves iniciatives empresarials utilitzant aquesta metodologia internacional.