Ni en els pitjors presagis. Les borses mundials han tancat un any que només es pot qualificar de dolent i en què les pèrdues han estat més importants del que s’augurava a començaments de l’exercici, fins i tot per part dels més pessimistes. Així, les caigudes succeïdes durant el mes de desembre no van fer res més que confirmar que el 2018 tancaria com un any per oblidar als mercats borsaris de tot el món.

Els números vermells s’han estès arreu. Al mercat espanyol, l’Íbex-35, l’índex de referència, va tancar l’exercici amb una baixada superior al 15%, en línia amb l’Eurostoxx 50 (-14,8%). Una mica millor, tot i que també amb pèrdues de dos dígits, superiors a l’11%, van acabar l’any el Footsie 100 de Londres i el Cac 40 de la borsa de París. El pitjor entre els índexs europeus de referència va ser el Dax alemany, que es va deixar més d’un 18%.

A l’altre costat de l’Atlàntic, les baixades han estat menys voluminoses, però també significatives. El Dow Jones va perdre un 6%, mentre que el tecnològic Nasdaq 100 va aconseguir deixar la sagnia per sota del 2%.

I no ha estat només la renda variable. Pocs han estat els actius que s’han lliurat de les caigudes. De fet, tal com recorda Toni Cárdenas, gestor de renda variable de Caixa d’Enginyers, el 2018 ha estat l’únic any dels darrers 20 en què s’han registrat pèrdues en el 80% dels actius.

I això que, com dèiem, els presagis que es feien al gener eren bastant positius. Els analistes es fixaven en el fet que moltes empreses cotitzaven barates tenint en compte les previsions de resultats. Segons Cárdenas, aquestes s’han acomplert majoritàriament. En aquest sentit, el 2018 ha estat un any rècord als EUA pel que fa als beneficis empresarials, gràcies a millores en les vendes i a les facilitats fiscals. Així mateix, la retribució als accionistes en forma de dividends i de recompres d’accions també ha estat en màxims. Resumint: l’entorn microeconòmic ha estat molt positiu, segons el gestor de Caixa d’Enginyers.

No obstant això, altres factors externs a les companyies han fet un contrapès massa fort, han posat la por al cos dels inversors i han acabat propiciant les pèrdues.

Entre aquests factors, Jordi Mercader, soci fundador d’InbestMe, destaca la normalització de la política monetària: “El 2018, els mercats han tornat a la normalitat després d’uns anys en què estaven adormits, sense gairebé volatilitat, per la intervenció dels bancs centrals.” Segons Mercader, quan ha començat la retirada d’estímuls, ha tornat la volatilitat intrínseca dels mercats.

A banda de veure a prop el final d’un escenari de tipus històricament baixos, els inversors també albiren un refredament de l’economia mundial. Tot i que les dades encara no permeten als analistes atrevir-se a posar xifres gaire concretes, sí que hi sembla haver quòrum en el fet que estem en la part final del cicle. I les borses han començat a descomptar una certa desacceleració. D’aquí venen les fortes caigudes en alguns sectors i companyies que cotitzaven a preus molt elevats. Per exemple, el que alguns han batejat com a FANG, és a dir, multinacionals tecnològiques com ara Facebook, Apple, Amazon, Netflix i Google.

Més enllà d’aquests factors, també s’han acumulat una sèrie de riscos polítics que no han donat treva als mercats. En primer lloc, la guerra comercial impulsada per l’administració Trump, que amenaça el creixement econòmic mundial. El Brexit i la negociació entre la UE i el Regne Unit per intentar tancar un acord per a la sortida britànica de les institucions europees també ha estat una font d’incerteses. I també, al Vell Continent, el creuament de declaracions entre Brussel·les i el govern italià sobre el pressupost del país transalpí no ha ajudat a temperar els ànims.