Fira Barcelona fa uns anys que està assolint xifres rècord en facturació, visitants, captació de salons internacionals i celebració de congressos. S’ha convertit en la primera institució firal d’Espanya i un referent europeu. En una dècada ha doblat la facturació, ha multiplicat el nombre de salons que organitza i ocupa anualment la primera posició en celebració de congressos segons l’Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA), i, a sobre, cada any superen les previsions de facturació.

La clau de l’èxit ha estat, segons totes les fonts consultades, la capacitat de consens entre administracions públiques i sector privat, per convertir Fira Barcelona en un dels recintes firals més importants del moment.

No sempre ha estat així perquè Fira Barcelona, nascuda l’any 1932, va tenir un lideratge incontestable en el mercat espanyol fins als anys noranta. Aleshores, Ifema, la Fira de Madrid, creada a cop d’inversions del govern central als anys vuitanta, va aconseguir arrabassar la primera posició i va arribar a multiplicar per tres els ingressos que tenia Barcelona.

Aquell cop la va deixar ben tocada, les batalles internes entre els membres del consell general assignats per l’Ajuntament de Barcelona i els de la Cambra de Comerç (les dues institucions propietàries de la Fira, aleshores) i les ineficients quotes polítiques, van fer la resta.

Ara bé, com explicava el dia del seu comiat el ja expresident Josep Lluís Bonet, el pla estratègic de l’any 2000 i l’entrada de la Generalitat en el consell general de Fira de Barcelona van ser les potes sobre les quals va ressuscitar la Fira catalana i va agafar ales per arribar on és avui. “Vam acabar posant-nos d’acord en la col·laboració publicoprivada”, recorda Bonet.

El consens per implementar un ambiciós pla estratègic va tornar a regnar en la institució i ara es recullen els fruits. L’any 2018, Fira Barcelona ha tancat amb uns resultats rècord de facturació, 210 milions d’euros, un 44% més d’Ebitda que l’any 2017, un 25% més d’ingressos que l’any 2016 (l’exercici comparable en tipus de salons celebrats, perquè n’hi ha que se celebren cada dos anys) i una previsió de nou rècord per al 2019.

Per a Constantí Serrallonga, director general de la institució, el robust creixement dels darrers anys i la seva posició internacional són fruit d’una combinació de diversos factors: “D’una banda, la capacitat de considerar la Fira com un projecte de país i, d’una altra banda, la refundació de la institució, l’any 2000, en què es va apostar per un model que combina la titularitat pública amb una gestió empresarial, professional i autònoma.” Fira de Barcelona és, des d’aleshores, un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona.

De fet, Serrallonga recorda que d’aquell consens es va impulsar una de les palanques de la consolidació de la institució: la construcció del nou recinte firal de Gran Via, situat a l’Hospitalet de Llobregat i només a tres quilòmetres de l’aeroport. La nova instal·lació dissenyada per l’arquitecte Toyo Ito, i considerada una de les més modernes del món, sumava 240.000 m² de superfície bruts per a exposició als 165.000 dels pavellons històrics de Montjuïc.

El que semblava un espai massa gran quan es va inaugurar el 2007, ha quedat, però, petit. Així que en la darrera junta general es va acordar iniciar un projecte d’ampliació i reforma dels dos recintes per donar cabuda a les aspiracions de seguir creixent de la institució. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar que augmentarien considerablement en metres quadrats a Gran Via i s’actualitzaria Montjuïc per donar resposta a les necessitats del segle XXI.

Per si no fos suficient, a partir del novembre del 2021, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, CCIB, propietat de l’Ajuntament de Barcelona i situat a les instal·lacions del Fòrum, estarà també gestionat per la Fira i augmentaaixí en 15.000 m² més l’espai per a la celebració de congressos. Fins ara, l’empresa GL Events CCIB SL gestionava el CCIB.

Així que, la suma d’unes instal·lacions actualitzades, un teixit empresarial implicat en la institució, una ciutat amb molt atractiu turístic per a congressistes i participants en salons i el reiterat consens han estat determinants per portar a Barcelona esdeveniments com ara Ibtm World el 2004, el Mobile World Congress el 2006, la Mobile World Capital Barcelona el 2011 i altres esdeveniments com ara els grans congressos mèdics o tecnològics. En aquesta etapa s’ha donat a més un nou impuls als salons organitzats directament per Fira de Barcelona, com són Alimentaria (més de 150.000 visitants), Automobile, Piscina, Nàutic, Hispack, Barcelona Bridal (amb un 80% d’expositors internacionals) i el Saló de l’Ensenyament, entre d’altres.

Aquest any s’ha sumat una nova fita que confirma el bon estat de salut de la institució, a partir del 2021 la fira Integrated Systems Europe (ISE), el saló líder del sector audiovisual i dels sistemes integrats que rep cada any 80.000 visitants, se celebrarà a Barcelona.

L’ISE és un esdeveniment que potser no és comparable al Mobile World Congress en dimensions –en l’última edició el congrés de mòbils va reunir 107.000 assistents–, però sí que ho és en l’alt nivell dels professionals que hi acudeixen. Les dues grans fires coincidiran almenys tres anys a la capital catalana, que sens dubte farà reforçar la ciutat com a pol d’atracció tecnològica i d’innovació.

La Fira s’ha convertit, doncs, en un motor econòmic potent per a Barcelona i Catalunya, es calcula que l’activitat firal té un impacte econòmic i social al territori de més de 2.600 milions d’euros anuals i més de 40.000 llocs de treball. “Sense comptar els efectes indirectes de les sinergies que, en el marc de salons i congressos, es produeixen entre empreses, organitzacions i institucions, i que creen valor social i públic”, hi afegeix el director general. A ningú se li escapa, per exemple, que la celebració del Mobile World Congress ha contribuït a convertir Barcelona en una de les ciutats més atractives per a les empreses emergents tecnològiques, i que ha ajudat a impulsar el teixit emprenedor. Només aquest esdeveniment genera en quatre dies un impacte econòmic de 470 milions d’euros i ocupa 14.000 persones temporals. La seva particularitat és que el 55% dels assistents del congrés són executius de primer nivell, al voltant de 7.700 consellers delegats.

“En conjunt, és evident que es generen noves oportunitats a les empreses del país gràcies a la presència d’expositors i visitants estrangers als salons que se celebren a Barcelona o per la possibilitat de participar en els esdeveniments a altres països”, diu Serrallonga.

El darrer any no tot ha estat flors i violes, l’aplicació del 155, que va deixar sense representant una de les potes del consorci, i la voluntat de l’alcaldessa de Barcelona per situar en la presidència de la Fira una dona van generar moltes dificultats per renovar el consell d’administració. Finalment, un any i mig després es va escollir Pau Relat. Pel que s’ha vist, aquest punt mort no ha afectat la gestió quotidiana.

El mèrit doble de la Fira és que no para de créixer, contra el pronòstic dels que pensaven que, amb internet, era un sector que moriria.