‘Roma’, la favorita
Les pel·lícules del mexicà Alfonso Cuarón i el grec Yorgos Lanthimos són les principals aspirants als Oscar d’aquest any, amb deu nominacions cada una
Donald Trump insisteix a aixecar un mur entre els Estats Units i Mèxic, però és ben sabut que Hollywood s’escora més aviat cap a l’esquerra i és poc amiga dels presidents conservadors. Els premis de l’Acadèmia de Hollywood tornen a mirar cap als veïns del sud: després que Alejandro González Iñárritu (El renacido, Birdman), Alfonso Cuarón (Gravity) i Guillermo del Toro (La forma del agua) triomfessin en els Oscar, Cuarón s’ha situat com a favorit de la 91a edició dels guardons més famosos del planeta en aconseguir 10 nominacions als Oscar per Roma. Trump podrà aixecar el seu mur, però Hollywood es rendeix de nou al talent mexicà, que suma prop de vint estatuetes en els darrers cinc anys.
Un altre talent importat, en aquest cas en una producció irlandesa i britànica, disputa el títol de principal aspirant als Oscar d’enguany: La favorita, dirigida pel cineasta grec Yorgos Lanthimos (Canino, Langosta), suma també deu nominacions, i tots dos films es veuran les cares en categories importants: millor pel·lícula, director, guió original, actriu protagonista, muntatge, fotografia... El duel d’actrius serà especialment interessant: si a Roma estan nominades les mexicanes Yalitza Aparicio (paper principal) i Marina de Tavira (de repartiment), La favorita suma tres intèrprets nominades: l’anglesa Olivia Colman ha aconseguit la seva primera nominació com a actriu pel seu paper de reina Anna, i Emma Stone i Rachel Weisz s’enfronten a la ficció per ser la favorita de la monarca i a la realitat per guanyar l’Oscar a la millor actriu secundària.
Roma i La favorita empaten a deu nominacions i tenen arguments a favor i en contra per ser la triomfadora: Roma està parlada en castellà i en llengües natives de Mèxic, i mai un film ha guanyat l’Oscar a millor film sense estar parlat en anglès (o ser mut, com The artist). A més, és una producció de Netflix que no estava originalment pensada per als cinemes. Yorgos Lanthimos té un altre inconvenient: el seu estil aspre, violent, incòmode, pot topar amb els gustos mainstream dels acadèmics, més propensos a premiar els films de bons sentiments que l’exposició a la intempèrie del costat humà més fosc.
Hollywood progressista
Darrere d’aquests dos títols, destaca un film polític en la sintonia progressista de Hollywood, El vicio del poder, amb un Christian Bale irreconeixible i brillant en el paper del vicepresident de Bush Dick Cheney. El film d’Adam McKay suma vuit nominacions (pel·lícula, director, l’actor Christian Bale...), les mateixes que el remake d’Ha nacido una estrella dirigit i protagonitzat per Bradley Cooper. Ell mateix, Lady Gaga en el seu debut al cinema i Sam Elliott com a secundari estan nominats en les categories d’interpretació.
Black Panther representa les superproduccions de superherois a la recta final dels Oscar, però el seu director, Ryan Coogler, ha quedat fora dels finalistes, i suma diverses nominacions en categories tècniques.
Willem Dafoe per Van Gogh, a las puertas de la eternidad, Rami Malek pel seu paper de Freddy Mercury a Bohemian rhapsody i Viggo Mortensen per Green book completen la llista de nominats a millor actor, juntament amb Bradley Cooper i Christian Bale. Yalitza Aparicio, Olivia Colman i Lady Gaga aspiren al guardó a millor actriu amb Glenn Close (La buena esposa) i Melissa McCarthy (¿Podrás perdonarme algún día?).
Films potents i molt diferents aspiren al premi al llargmetratge animat: Els increïbles 2, Spider-Man. Un nou univers, En Ralph destrueix internet, Isla de perros i la japonesa Mirai, mi hermana pequeña. El director espanyol Rodrigo Sorogoyen, favorit als Goya per El reino, ha estat nominat a l’Oscar al millor curtmetratge per La madre.