El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar a Espanya en 9 de les 10 sentències dictades el 2018. Entre les condemnes de l’alt tribunal amb seu a Estrasburg a l’Estat espanyol hi ha violacions del dret al respecte per la vida privada i la família (4), a la llibertat d’expressió (2), a un judici just (2), a una investigació efectiva (1) i a un tracte humà i no degradant, segons consta al seu últim informe publicat aquest dijous.

Rússia, Turquia i Ucraïna són els estats on hi ha hagut més condemnes per violacions de drets humans el 2018, mentre que a la Unió Europea encapçalen aquest rànquing Romania, Hongria i Grècia. El 2018 el nombre total de recursos a Estrasburg va disminuir un 32% respecte a l’any anterior. Segons el president del TEDH aquest canvi es deu al fet que el 2017 es van presentar un gran volum de casos sobre Turquia.

Sentències contra Espanya

El judici contra Arnaldo Otegui, la crema d’una fotografia del rei o l’expulsió de dos marroquins han estat algunes de les sentències més destacades del TEDH el darrer any contra l’Estat espanyol.

Al març del 2018, el TDEH no va veure incitació a l’odi en la crema de fotos de Joan Carles I i Sofia a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el 13 de setembre de 2007. Els jutges van considerar que l’acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita del llavors monarca a la ciutat, estava emparat per la llibertat d’expressió i pensament dels joves, que per tant, aquest dret va ser violat.

Al novembre, Estrasburg va donar la raó a Otegi i quatre demandants més en dictaminar que l’Audiencia Nacional (AN) va violar el seu dret a un judici just. El tribunal va determinar que es va violar el seu dret “a un procés equitatiu” quan se’ls va jutjar i enviar a presó pel cas Bateragune. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l’AN que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Per aquest cas Otegi va ser sentenciat a 10 anys de presó i 10 d’inhabilitació, que el Suprem va rebaixar a sis i mig.

A finals d’any, Estrasburg també va fallar sobre l’expulsió de dos marroquins residents a Catalunya en constatar que les autoritats espanyoles van errar a l’hora d’examinar la naturalesa i seriositat dels crims comesos. Així, van creure que s’havien vulnerat els seus drets en no tenir en “consideració” el temps de residència, els llaços familiars, socials i culturals dels demandants a l’Estat i al Marroc quan van ordenar l’expulsió.