Li diré John, un fiscal de l’administració de Justícia a Nova York que em demana que no faci servir el seu nom real. 800.000 funcionaris federals com ell es van quedar sense feina la mitja nit del 21 de desembre passat, pel shutdown, el tancament parcial del govern nord-americà.

Des de divendres a la tarda, no deixa de connectar-se a internet per veure si han fet algun ingrés al seu compte bancari. Divendres, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar la reobertura de l’administració durant tres setmanes, fins al 15 de febrer, per continuar negociant els pressupostos i el finançament del mur amb Mèxic. El John es va quedar amb una altra frase: “Els empleats rebran la seva paga tan aviat com es pugui.” “He anat cada dia a la feina, encara que sabia que no cobraria. Confio que ara em paguin tot aquest temps que he estat treballant de franc.” El John podria haver-se quedat a casa. Dilluns, tornarà a la feina amb la incertesa de saber si Trump i els demòcrates arribaran a algun acord. Si no, hi pot haver un nou tancament o una declaració d’emergència nacional.

Però, durant aquests últims 35 dies, més de la meitat dels treballadors del govern federal han hagut d’ocupar el seu lloc sense cobrar perquè feien tasques essencials. Per això se’n diu tancament parcial. El govern deixa de prestar serveis públics, tret dels considerats essencials: serveis mèdics, exèrcit, control del trànsit aeri, presons, duanes, el servei postal i el servei meteorològic. I com que no hi ha assignació pressupostària, aquests treballadors federals tampoc no cobren.

El John ho té clar: “Hauríem d’haver actuat abans. N’hi havia prou amb l’aturada dels companys de l’Administració de Seguretat del Transport. Si tanques els aeroports, això s’acaba ràpidament. Sense avions, tots els negocis s’aturen i els Estats Units no s’ho poden permetre.”

Els controladors aeris no es podien negar a treballar, però han acabat sent el millor aliat de Nancy Pelosi, la presidenta demòcrata de la Cambra de Representants. Les baixes per malaltia dels controladors s’han incrementat fins a col·lapsar els aeroports amb llargs retards. I a Trump no li ha quedat un altra opció que acabar amb el shutdown més llarg de la història. Pelosi ha obligat Trump, com si fos un boxejador, a posar el genoll a terra i aprofitar el compte de protecció per recuperar l’alè.

La derrota del president es va reflectir en l’enquesta d’ABC News/The Washigton Post, que revelava que un 53% dels nord-americans culpen Trump i els republicans del tancament de l’administració i només un 34%, els demòcrates i Pelosi.

Al John, l’11 de gener no li van ingressar la paga que rep cada quinze dies. Era la primera que havia de rebre des del tancament del govern. “De moment, me n’he sortit, però tinc companys amb problemes. No tenim gaires estalvis. Sort que molts comerços han ajudat els qui estaven pitjor, encara que fos convidant-los a un entrepà.”

En una societat en què es viu al dia, molts treballadors afectats pel tancament del govern estan amb l’aigua al coll perquè el crèdit de la targeta del banc s’acosta al límit. L’única alternativa, aquestes cinc setmanes, ha estat apuntar-se a l’atur i buscar una feina temporal. Dilluns, han de tornar tots al seu lloc de feina. El John, quan ho faci, encara se sentirà un ostatge del Trump i seguirà esperant l’ingrés promès.