L’any del porc a la Xina
El 5 de febrer va començar l’any del porc. Un any que marca el final dels dotze signes del zodíac xinès, una oportunitat per agrair, reflexionar i fer balanç sobre els dotze últims anys. L’element del nou any és “terra”, que aporta flexibilitat, modèstia i intuïció, virtuts també necessàries per aglutinar els esforços i les il·lusions dels xinesos per afrontar el nou cicle de dotze anys que s’iniciarà, amb l’any de la rata, a partir del 25 gener del 2020.
La Xina va fer durant el cicle iniciat el 2007 un altre “gran salt endavant”. Va saber aprofitar la crisi financera d’Occident que va fer explotar el 2008 i va colpejar durament les economies dels països avançats amb efectes que encara perduren avui. Aquell 2008, Pequín va organitzar uns extraordinaris Jocs Olímpics i una Exposició Mundial a Xangai que van demostrar les ambicions xineses per convertir-se en una potència mundial. Dotze anys després, els EUA intenten frenar el ràpid desenvolupament tecnològic, industrial i militar xinès. Donald Trump, però, ho té difícil i actua sense una estratègia compartida amb els seus aliats tradicionals, la UE i el Japó. La reacció arriba tard, ja que l’Imperi del Mig ja està present en tots els mercats mundials i el potencial de consum dels seus més de 1.350 milions d’habitants compta com a gran motor.
Un any complex.
En aquests últims dotze anys, la Xina ha continuat creixent, però des de l’arribada de Xi Jinping a la presidència el 2012, el règim s’ha endurit amb un major control de l’economia per part del polític del Partit Comunista Xinès (PCC), que continua donant suport als conglomerats empresarials públics (SOE), molts ineficients i improductius, en detriment dels empresaris del sector privat, el principal creador d’ocupació, cada vegada més pressionat pel PCC. I, en el pla intern, s’ha incrementat la repressió dels dissidents i el control ideològic de la societat mitjançant un programa de vigilància numèrica de la població.
Caldria esperar que Trump i Xi arribin a algun tipus d’acord abans o després de l’1 de març per corregir un dèficit comercial dels EUA que va continuar creixent el 2018. Difícilment, però, es recuperarà la confiança mútua. Els problemes de fons són més polítics que comercials. Washington urgeix frenar unes transferències o apropiació il·legal de tecnologies de les empreses occidentals que enforteixen el poder militar xinès. També s’exigeix que Pequín dugui a terme unes reformes estructurals que afectarien el poder exorbitant exercit pel PCC. I això no està en el llibre de ruta del nou emperador vermell, Xi Jinping, que està reforçant el monopoli del PCC.
I fins i tot pretén exportar el seu model de desenvolupament econòmic sense democràcia pluralista a altres països emergents i en desenvolupament, en què creix la influència política i econòmica xinesa. Una estratègia facilitada per l’“America first” de Donald Trump que va creant un buit que serà omplert per la Xina i Rússia. I la més perjudicada serà la UE.
Any d’aniversaris.
En el pròxim cicle del gegant asiàtic es podria deslligar una nova guerra freda al voltant de quina superpotència aconseguirà dominar la pròxima revolució tecnològica, la de la intel·ligència artificial, que prevaldrà en el segle XXI.