El conflicte entre el taxi i les VTC està directament lligat a una regulació que ha tingut més en compte els interessos dels empleats del taxi que no pas dels seus usuaris. Des del punt de vista del servei de transport que presten, no hi ha diferències entre un taxi i un VTC. La diferència està imposada artificialment per la regulació, que, a més, ha posat massa restriccions al nombre de vehicles que poden prestar el servei. Una correcta ordenació del sector exigiria, en primer lloc, posar fi a aquestes diferències artificials. D’altra banda, els dos arguments que en principi justifiquen la regulació són les asimetries d’informació entre els prestadors del servei i els seus usuaris i el risc que una liberalització completa pugui portar a un excés d’oferta amb les corresponents dificultats financeres dels prestadors i les implicacions en termes de congestió i contaminació. Tanmateix, les plataformes digitals han reduït molt la problemàtica de les asimetries d’informació en la mesura que es pot fixar el preu abans que l’usuari pugi al vehicle i, a més, aquest usuari pot saber quina és la valoració que han fet altres usuaris de la persona que presta el servei. I no és gens clar que el suposat excés d’oferta que podria anar lligat a eliminar les restriccions sobre el nombre de llicències fos més perjudicial que l’actual situació d’excés de demanda que reflecteixen els desmesurats preus de revenda de les llicències (tant de taxi com de VTC).

En aquest sentit, hi ha bastant consens entre els economistes que la liberalització en la prestació de serveis té efectes positius en termes de benestar social. Així doncs, el conjunt de la ciutadania es beneficiaria d’una reforma que redueixi les restriccions actuals en la fixació de preus i en l’entrada de nous operadors. Per exemple, els milions de potencials usuaris d’aquest servei a l’àrea metropolitana de Barcelona es podrien beneficiar de preus més baixos i d’una millor qualitat del servei. Això no treu que s’haurien d’articular mesures per compensar aquells que han pagat un preu molt alt per la compra de la llicència, si més no per la part no amortitzada. I que el fet de disposar de la llicència hagi d’anar associat a complir uns estrictes requeriments de seguretat i mediambientals. Òbviament, també és necessari que les empreses que acumulin moltes llicències respectin la legislació laboral vigent, i caldria supervisar que no duguessin a terme pràctiques anticompetitives.