Hi ha hagut dues reformes recents, la del 2011 i la del 2013, en què ja hi havia un component de disminució. Un cop desenvolupada la reforma, acabarà donant determinats decrements en les pensions.

La primera reforma, que era paramètrica, retocava l’edat de jubilació. Per a una gent es manté als 65 anys i per a una altra passa als 67. En aquest cas, es cobra menys temps, però la quantia no es toca. Però hi ha programades reformes que per determinar la base reguladora, que és un dels factors per calcular la pensió, es minimitza el total a percebre com és el cas d’utilitzar 25 anys per al càlcul, en lloc de fer-ho en 15, com abans. També es necessiten més anys cotitzats per tenir el 100%, fet que també afecta la quantia a determinar. Així mateix, es penalitza la gent que es jubila anticipadament. Tot i que caldrà veure si la decisió la pren l’usuari o bé és forçada. Tampoc s’ha entrat a aplicar el factor de sostenibilitat, que en realitat s’havia d’aplicar aquest 2019. Aquest era un factor que s’aplicava a la quantia en el moment de determinar la pensió i que depenia de l’esperança de vida. Aquest factor disminueix la pensió. Totes les reformes estan pensades per reduir la quantia de la pensió.

Des del meu punt de vista, el que és important és que el mercat laboral vagi bé, que baixi més la taxa d’atur, que encara està per sobre del 14,4% a l’Estat. L’altre element clau és que els salaris siguin competitius, més elevats. Si els salaris són més alts és evident que es cotitzarà més, perquè la base de cotització serà més alta i tot això portarà també que el mercat funcioni més bé i hi hagi més afiliats a la Seguretat Social. Si l’economia va bé, tot millora.

Aquí vam viure l’època bona, quan van entrar, però també coneixem bé l’època dolenta, durant la crisi. Les projeccions que ha fet l’INE i l’AIReF donen una previsió creixent de migrants. Si hi ha més gent, també hi ha més afiliats a la Seguretat Social, més ingressos, tot millora. Ara bé, crec que no només s’ha de mirar des d’una única perspectiva, sinó des de diversos aspectes alhora.

Crec que aquesta mesura està bé. Ara la qualitat de vida és millor. Molts metges diuen que no només s’ha de mirar l’esperança de vida, que ha millorat, sinó l’esperança de vida sana. Crec que poder treballar un parell d’anys més no fa mal si es té salut, i això millora la sostenibilitat del sistema.

Si no, no surten els números. Sort que ara s’han incrementat una mica les afiliacions, però haurem de veure quins ingressos suposen aquestes altes. Augmentar el nombre d’afiliats és important, però també l’import pel qual cotitzen. Mentrestant, s’haurà d’anar agafant dels pressupostos. Una de les propostes és que, mirant el que es cotitza per contingències comunes, que és el que genera després la prestació de jubilació, es podria apujar una mica, però d’altra banda es disminuiria la cotització per atur. Tanmateix, caldria veure com ho veuen els sindicats. Una altra proposta podria ser que la jubilació efectiva, que ara és als 62 i escaig, s’allargués una mica més.

Sí, però no se solucionaria tot. Ajudaria molt, és cert. Cal complementar diverses coses. Allargar la vida de la jubilació real estaria bé i allargar la jubilació ordinària també seria una bona mesura. Treballar dos anys més –si no són condicions molt dures- segur que repercutiria positivament en el sistema.

Molts estudis diuen que la taxa de reemplaçament -que és el percentatge que suposa la teva pensió respecte al salari últim-, que se situa a una mica més del 80%, anirà baixant. Es diu que se situarà entre el 50-60%. Si la pensió és més petita, és evident que respecte del sou disminuirà. Jo, però, soc una mica crítica amb la taxa de reemplaçament.

Si una persona es jubila ara i respecte al seu salari li queda un 80%, és bastant real. Si es jubila un directiu, com que anirà per pensió màxima, la seva pensió respecte al seu salari no serà 80%, sinó que serà un 40-50%. Totes questes taxes es miren des del punt de vista de mitjanes, però mirar-ho així és una mica trampós. En l’àmbit europeu hi ha països que tenen la taxa de reemplaçament més baixeta, però els salaris mitjans són més alts. Conclusió: les pensions són més altes. D’aquí a un temps, baixarà la taxa de reemplaçament perquè la pensió baixarà, però crec que el problema ja el tenim ara.

Per exemple, el desembre del 2017 la pensió mitjana entre el règim general i el dels autònoms se situava al voltant dels 900 euros bruts. Però molts cobren menys de 400 euros. Veiem que un 54% de la població té salaris inferiors als 900 euros, i són pensions brutes. És veritat que els que ara entren a la jubilació cobren pensions més altes que les pensions de jubilats de fa deu anys. La conclusió és que són pensions molt baixes. I a més no són sostenibles. El sistema de pensions actual no és boiant, ni en sostenibilitat ni en adequació de quanties. Sort que el fet d’incrementar el salari mínim interprofessional ajudarà una mica per la part de l’adequació, però repercutirà en com s’ha de pagar l’augment.

Hi ha molta gent que diu que l’època bona per fer guardiola era abans del 2000, quan encara hi havia excedent. El fons es va constituir perquè en cas d’anar maldades es pogués estirar. És lògic que el PP hagi tirat del fons de reserva durant una crisi tan llarga. Ho hauria fet qualsevol altre partit.

No. Amb el sistema que tenim no variaria gaire. Una altra cosa seria que, amb la independència, es canviés l’actual sistema de finançament de la Seguretat Social. Aleshores se’n podria parlar. El sistema que tenim ara és un sistema de repartiment. Això vol dir que amb el que recaptem aquest any paguem els pensionistes d’aquest any.

Estaria molt bé que tothom conegués com calcular la pensió, estalviaria malentesos.