La inversió més segura ja no ho és tant
La renda fixa viu moments complicats després d’uns anys de molta demanda per l’abundant liquiditat en els mercats. L’ajustament ha fet que els preus d’alguns bons s’hagin ensorrat
Fa anys que els mercats estan distorsionats per la ingent quantitat de diners disponibles i, on més s’ha fet notar ha estat en el mercat de deute. Durant molt de temps s’han comprat bons que tenien rendibilitats molt minses. El 2018, amb menys diners disponibles, es va reclamar més rendibilitat i els preus van baixar
A finals del 2017, algunes veus ja alertaven d’una possible bombolla
Dir que el 2018 va ser un any negatiu per als mercats de capital no és descobrir res de nou. Va ser un any dolent. I ho va ser gairebé en tots els actius. També en els que tradicionalment s’han considerat més segurs: els de renda fixa.
Així queda reflectit en les estadístiques relatives als fons d’inversió. Segons l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions INVERCO totes les categories de fons van tancar l’any amb un retrocés i ni tan sols els de renda fixa es van salvar de les pèrdues.
Els de renda fixa euro a curt termini van acabar amb una rendibilitat negativa de l’1,3% i els d’euro a llarg termini, amb un -1,41%, mentre que els de renda fixa mixta en euros van baixar un 4,26%, els de renda fixa internacional, un 1,92%, i els de renda fixa mixta internacional, un 4,31%.
Reembossaments.
Aquests reembossaments responen al comportament dels inversors davant l’evolució dels mercats. Quan alguns actius van començar a patir fortes baixades, molts dels estalviadors que havien decidit entrar-hi a través de fons, es van desfer de les seves participacions per temor de noves caigudes. Això explica que els reembossaments es fessin presents en els darrers mesos de l’any, després d’anys en què mensualment s’havien registrat noves entrades de capital.
I, segons alguns analistes, aquest fenomen ha afectat especialment els fons de renda fixa per dos factors. En primer lloc, perquè els actius que els composen han patit descensos. I també pel perfil dels inversors en aquest tipus de fons. Tradicionalment, han estat inversors amb aversió al risc i molts dels quals entraven en aquest mercat perquè el consideraven més conservador.
Això ha estat encara més evident després que molts estalviadors que tenien el seu capital en dipòsits que havien perdut rendibilitat en els darrers anys van decidir apostar per la renda fixa confiant que també eren actius segurs.
I per què la renda fixa ha tingut una evolució negativa en els darrers mesos? Per donar resposta a aquesta pregunta, els analistes ens conviden a mirar més enllà del gener del 2018. Fa anys que els mercats de capitals estan distorsionats per la ingent quantitat de diners que els bancs centrals hi han abocat per fer front als efectes de la crisi. Segons els analistes, on més s’ha fet notar aquest fenomen ha estat en la renda fixa. Amb tant de diner disponible, els inversors compraven tot tipus d’actius, fins i tots aquells que oferien rendibilitats més baixes.
L’any passat, quan el Banc Central Europeu (BCE) va començar a reduir el programa de compra de deute, i amb un panorama de caiguda de creixements futurs i incertesa geopolítica, s’ha començat a exigir més rendibilitat, cosa que ha portat als bons ja emesos a cotitzar a preus més baixos. A més, les previsions de tipus, almenys a Europa, tampoc eren favorables perquè no s’espera cap pujada fins ben avançat el 2020, com a molt aviat. El resultat d’aquesta tempesta perfecta per a la renda fixa és que els preus han caigut molt els darrers mesos.
De fet, ja a finals del 2017 hi havia veus que començaven a parlar d’una possible bombolla del deute després d’anys en què l’enorme liquiditat que inundava el mercat havia portat molts inversors a comprar tot tipus d’actius de renda fixa, fins i tot els que tenien una rendibilitat baixa, fent créixer la demanda de manera que els preus s’havien inflat. Entre els que van advertir aquesta amenaça, hi havia qui va ser president de la Reserva Federal durant gairebé dues dècades, Alan Greenspan.
Com Greenspan i altres deien, després d’anys d’una demanda molt alta i d’uns preus molt elevats, el 2018 va portar un ajustament en els mercats de renda fixa.
Històricament, l’inversor de renda fixa ha estat més conservador que el de renda variable. Ha participat en aquest mercat en considerar-lo més segur. No obstant això, les gestores de patrimonis i fons d’inversió reconeixen que en els darrers anys hi ha hagut canvis -encara que per alguns puguin semblar lleus- en aquest perfil. Segons aquestes gestores, l’inversor és més obert de ment i té més coneixement financer, cosa que l’ha portat a no centrar-se només en el deute, sinó a diversificar les seves inversions amb una participació també en renda variable.
LES CLAUS
Què és la renda fixa?
Els actius de renda fixa són instruments d’inversió equivalents al deute d’institucions públiques o privades mitjançant els quals aquestes institucions aconsegueixen finançament i els inversors reben a canvi una rendibilitat futura, o cupó, que, al contrari de la renda variable, ja està estipulat i que es cobra al venciment del producte.Quins productes hi ha?
Hi ha una gran varietat de fons que, segons els gestors, s’ajusten a les característiques de molts perfils d’inversors. La renda fixa es pot classificar segons l’emissor (públic o privat), segons el termini de venciment (curt, mitjà o llarg), i segons el rendiment que ofereix (explícit o implícit).Quins riscos té?
En primer lloc, el de l’emissor, ja que podria no tornar els diners que ha rebut dels inversors (les agències de qualificació creditícia valoren quina és la probabilitat). El de canvi de tipus és el risc que els bons cotitzin per sota del preu que al seu moment se’n va pagar. Per acabar, el risc de liquiditat es dona quan un inversor vol vendre el bo i no troba comprador.Quin és el perfil dels inversors?
Tradicionalment, ha estat un inversor conservador. De fet, a l’Estat espanyol, on els estalviadors tenen aquest perfil, ha estat l’estrella de moltes carteres. No obstant això, la ment dels estalviadors està cada cop més oberta a altres tipus d’inversió i, per això, moltes carteres combinen renda fixa i variable.2019: aposta pel curt termini
Paula Mateu
Segons els analistes, el 2019 també es preveu complicat. L’escenari ha canviat poc. Ara bé, després de l’ajustament de l’exercici anterior, es poden trobar algunes oportunitats.
Gonzalo Ramírez, director de renda fixa i productes estructurats de Tressis, proposa invertir en bons high yield a molt curt termini. També veu amb bons ulls els pagarés que es poden comprar en el Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF). Ramírez insisteix que el més important és que els venciments no s’allarguin gaire perquè, com més curts siguin, més s’evitarà el risc de la volatilitat.A curt termini, es poden aconseguir rendibilitats d’entre l’1% i el 2%, molt per sobre del que donen actualment els bancs pels dipòsits.“La renda fixa no serà la panacea aquest any, no aconseguirem rendibilitats del 5% o el 6%, però entre l’1% i el 2,5% són nivells espectacularment bons, sobretot tenint en compte el que obtindríem amb liquiditat al banc”, explica Ramírez.
Per la seva banda, Félix López, director de la gestora d’Atl Capital, recomana els bons high yield europeus de curta durada i el deute de mercats emergents. “Tot i que la renda fixa no és el que més ens agrada, aquest any encara veiem oportunitats, mentre que el 2018 no ens agradava gens”, comenta.
Des d’Amiral Gestion, Pablo Martínez Bernal, responsable de relacions amb inversors, també aposta per durades curtes per tal de reduir l’exposició a allò que acabi passant amb els tipus d’interès. Martínez Bernal veu amb bons ulls les inversions en emissions que no tenen qualificació creditícia i que, segons diu, no significa que siguin més arriscades. “Molts fons les deixen fora simplement perquè no poden invertir si no hi ha qualificació, però nosaltres som més flexibles i invertim allà on podem trobar valor”, diu.
Emissió amb una demanda històrica
Paula MateuL’apetit inversor sembla que no s’ha frenat. Així ho demostra la demanda rècord que va generar la darrera emissió de deute públic espanyol. El 22 de gener passat, el Tresor emetia bons a deu anys per valor de 10.000 milions d’euros i la demanda va ser tan elevada, de fins a 47.000 milions, que la prima es va acabar abaratint. Des d’Amiral Gestion, Pablo Martínez Bernal, argumenta que l’allau de peticions té a veure amb la quantitat de capital disponible. Hi ha fons d’inversió i de pensions que inverteixen en renda governamental i que han d’anar renovant constantment les inversions perquè vencen.