L’esclat hiperbòlic de la política espanyola, amb la convocatòria d’una gran manifestació que aplegarà les tres dretes –el PP, Cs i Vox– demà a la plaça Colón de Madrid contra el diàleg, ha situat el fil de comunicació entre el govern espanyol i la Generalitat al límit del trencament. En plena pugna per la mesa de partits amb el relator, i quan falten cinc dies perquè el Congrés voti si permet tramitar els pressupostos del 2019 o els enterra, el govern de Pedro Sánchez va dir prou: va oferir una mesa de partits d’àmbit estatal amb el “facilitador”, però sense poder parlar del referèndum. Un “o ho agafeu o ho deixeu” d’ultimàtum al govern, i amb el neguit per la marxa Per una Espanya unida. Eleccions ara!, amb la qual les dretes volen que l’agitació als carrers de Madrid precipiti les eleccions. A la Generalitat, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi van encaixar l’envit culpant La Moncloa de “trencar” i prometent “no renunciar al dret a l’autodeterminació”.

La setmana inaugurada dilluns amb una esmena a la totalitat d’ERC al pressupost que va agafar el PSOE amb el peu canviat culminava ahir amb el registre de l’esmena de rebuig per part del PDeCAT. En paral·lel a l’enrocament públic dels dos partits independentistes, els missatges al grup de WhatsApp Coordinación BCN-Madrid que la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, té amb Aragonès i Artadi han estat constants. “El tenim per dir-nos: «Et puc trucar a les quatre?» I tu li dius: «No, a les quatre soc al Senat, truca’m a les sis.»”, relatava Calvo dimecres a la SER. I així va sorgir la figura del relator neutral, que el govern volia que tingués un perfil de mediador internacional per a una mesa estatal i que Calvo rebaixa a un autòcton a la mesa de partits catalans.

Al final d’un Consell de Ministres enrarit en què al retard de tres quarts d’hora en la compareixença –pels contactes in extremis–, s’hi va afegir fins a l’últim moment l’enigma de qui ho faria, al final qui donava la cara no era la portaveu Isabel Celaá, sinó Calvo, en l’ull de l’huracà per haver beneït el relator i atacada per les dretes, però també pels barons socialistes de l’Espanya interior i per històrics com ara Felipe González i Alfonso Guerra. L’oferta del document de Pedralbes ampliat amb la mesa de partits –ara sí– d’àmbit estatal, amb el PSOE i Podem asseguts amb el PSC, ERC i el PDeCAT sota la batuta d’un “facilitador” a escollir, però, no va convèncer Aragonès i Artadi, perquè es rebutgen els noms oferts i alhora es veta el dret a decidir com a tema de debat. “Aquest govern no acceptarà mai el plantejament d’un referèndum d’autodeterminació”, advertia Calvo dos dies abans de l’aplec espanyolista. “La situació s’encalla perquè no s’accepta”, reblava. El desig de La Moncloa és que la duresa amb Quim Torra i l’enaltiment de la unitat d’Espanya desinflin la marxa de Colón i evitin que hi vagin socialistes disgustats amb Sánchez.