El parc de Washington Square, situat al barri del West Village de Nova York, és l’epicentre de la multiculturalitat cada matí. Trobades de famílies en què es poden veure totes les races del món i sentir idiomes que costen d’identificar. D’aquí prové el terme melting pot (‘olla de fusions’) amb què es designa la barreja de la societat nord-americana.

Mentre els menuts fan cua als gronxadors, s’hi sent parlar anglès, castellà, àrab, francès i hebreu, entre altres llengües. Al sorral, els infants asiàtics comparteixen les joguines amb els blancs, hispans i afroamericans. Pares amb quipà i tirabuixons juguen amb els seus fills i cuidadores jamaicanes tenen cura de canalla blanca que entén el castellà perquè els companys de jocs el parlen.

Nova York és l’estat amb més diversitat cultural de tot Amèrica, amb habitants provinents d’arreu del món (el 37% de la població ha nascut en un altre país), i més de 19 milions d’habitants. La seva capital és una ciutat tolerant i, sens dubte, hi té molt a veure la barreja que veuen des de molt petits entre totes les races i cultures.

Al llarg de la seva història, la ciutat ha estat la porta d’entrada als immigrants que arribaven als EUA (més de 12 milions d’europeus van entrar-hi a través d’Ellis Island entre el 1892 i el 1924), principalment alemanys, irlandesos, jueus i italians. En l’actualitat, i segons dades del 2018, les principals arribades a Nova York provenen de la República Dominicana, la Xina, Mèxic, Guyana, Jamaica, l’Equador, Haití, l’Índia i Rússia.

La diversitat cultural també s’ha integrat a Broadway i Hollywood. Un exemple molt clar és el cas de l’obra Harry Potter and the Cursed Child (‘Harry Potter i el llegat maleït’) en què, per a sorpresa de molts espectadors, l’actriu que interpreta l’Hermione és una dona negra, Noma Duezweni. “Molts dels fans de la saga de Harry Potter s’identifiquen amb els actors que els han donat vida durant quasi quinze anys i és difícil posar-los una altra cara.” Aquest és el principal argument dels seguidors que es van mostrar desconcertats a les xarxes socials, en conèixer els tres intèrprets dels mags de Hogwarts. L’autora de la saga, J.K. Rowling, va declarar que en els llibres mai no s’ha especificat el to de pell de la jove i que “li encanta” aquesta Hermione.

Anys després de la controvèrsia generada per les poques nominacions que rebien els actors no blancs en els premis Tony, de teatre, i Oscar, de cinema, sembla que ambdós, finalment, han decidit fer un pas endavant. En la darrera edició dels Tony, l’actriu mexicana Lindsay Méndez comentava: “És possible veure actuacions en papers molt diversos, allunyats dels estereotips. Crec que és possible construir una carrera a Broadway sense que es tingui en compte la raça o el color de pell.”

I és que es pot dir que és una època de canvis als Estats Units, on en les eleccions passades van accedir al Congrés un gran nombre de dones i representants de grups socials molt diversos. Un ascens encarnat per figures com ara la de dues dones musulmanes amb escó a la Cambra de Representants i Alexandria Ocasio-Cortez, la congressista més jove dels EUA, de pare estatunidenc i mare porto-riquenya.