Retorn al centre de l’escena mediàtica. El president francès, Emmanuel Macron, ha recuperat la iniciativa política. Després d’un estiu i una tardor horribilis –un període marcat per una successió d’afers, dimissions de ministres clau i la mobilització dels armilles grogues–, el “gran debat nacional”, iniciat el 15 de gener, ha permès al jove dirigent, de 41 anys, sortir del pou.

El president francès ha participat en sis reunions d’aquesta iniciativa. La majoria retransmeses durant més de cinc hores per les cadenes d’informació 24 hores i edulcorades pels comentaris sempre benvolents dels analistes dels grans mitjans. Macron davant dels alcaldes de Normandia, Macron davant d’un grup de ciutadans en un debat sorpresa, Macron davant d’un miler de joves de la Borgonya... En tots aquests “debats” –la majoria consisteixen en una sèrie de preguntes i respostes del president–, se’l veu amb camisa blanca arromangada, prenent apunts i pronunciant llargs discursos. Es tracta d’un debat honest entre francesos o la precampanya per a les europees? Les decisions adoptades els propers mesos ens ho diran. De moment, està sent una eficaç campanya de comunicació.

Segons un sondeig de l’institut Ifop, publicat dimecres, la popularitat del dirigent centrista ha augmentat sis punts l’últim mes i el 34% dels francesos assegura estar satisfet amb el seu mandat. Això significa que Macron continua sent un dirigent impopular, però ha recuperat els nivells d’acceptació anteriors a la crisi dels ‘armilles grogues’, després de pujar onze punts els dos últims mesos.

La República en Marxa (el partit del president) obtindria el 20% dels vots i disputaria la primera plaça a l’ultradretà Reagrupació Nacional (22%) en les eleccions europees, segons un sondeig recent publicat en el diari Les Echos. Tot i que la formació de Macron retrocediria respecte a les presidencials, en què va obtenir el 24% dels sufragis, es beneficiaria de la decadència de la dreta republicana (12%).

Davant de la remuntada incipient del dirigent centrista, l’oposició denuncia que Macron utilitzi el “gran debat” per fer campanya per a les europees. “És escandalós que hi hagi tres cadenes d’informació que difonguin cada vegada el monòleg del president de la República durant cinc o sis hores”, va afirmar el president del grup parlamentari dels Republicans (dreta), Christian Jacob, que va defensar que es tractava de “temps de paraula que hauria de ser comptabilitzat per a la República en Marxa”. L’alcalde de Grabèls, René Revol (França Insubmisa), ja havia criticat que es tractava d’una “manera per a Macron de fer campanya, utilitzant els recursos de l’Estat”.

Segons va revelar el digital Mediapart, la presidenta de la Comission Nationale del debat públic, Chantal Jouanno, encarregada inicialment de coordinar el “gran debat”, va dimitir al gener d’aquestes funcions després que la presidència francesa s’oposés al fet que l’executiu adoptés un rol neutral durant aquesta iniciativa i no marqués línies vermelles. No obstant això, des de l’Elisi justifiquen el rol omnipresent de Macron pel fet que “la Cinquena República està concebuda de tal manera que tots els ulls estan posats en ell [el president]”.

En realitat, la sinceritat del “gran debat” dependrà de la influència que aquest tingui en les polítiques de Macron. Prevista per al 15 de març, la conclusió d’aquesta iniciativa hauria de venir acompanyada per l’anunci de noves mesures. La possibilitat que pren més força en la presidència francesa és l’organització d’un referèndum. Segons va informar el Journal du Dimanche, Macron contempla seriosament convocar aquesta consulta coincidint amb les europees de maig.

“Sobre alguns temes, en alguns moments, que els ciutadans puguin expressar-se directament és una necessitat per a la nostra societat. Però cal que trobem els bons mecanismes”, va declarar, abans-d’ahir, el president francès, durant el debat amb joves de la Borgonya. Més enllà d’una lleugera remuntada en els sondejos, la incertesa predomina en el macronisme.