No fa tants anys, a principis de la dècada dels 80, a Europa hi havia por d’una guerra nuclear. Els països aliats dels EUA van cedir el territori per estacionar-hi míssils Pershing amb què contrarestar els SS-20 que els apuntaven des de la Unió Soviètica, a l’altra banda del teló d’acer. Era la fase final de la guerra freda, encara que llavors, és clar, això no se sabia i el president Reagan impulsava la construcció d’un escut antimíssils a l’espai, l’anomenada guerra de les galàxies. A l’Alemanya occidental, governada pel canceller Kohl, se succeïen multitudinàries manifestacions contra la nuclearització i la presència dels míssils nord-americans.

Les coses van canviar a finals del 1987, quan Reagan i el nou líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, van firmar a Washington el tractat INF, que prohibia els euromíssils, els míssils de curt i mitjà abast estacionats a banda i banda del teló d’acer. La pressió antinuclear creixia a Occident i l’economia soviètica no podia mantenir el cost de la cursa armamentista. Amb el nou tractat, l’amenaça nuclear es va desactivar a Europa i l’INF es va convertir en una garantia per a la seguretat continental.

Però, tres dècades després d’aquella firma, Washington i Moscou han anunciat la retirada de l’històric tractat, entre acusacions mútues d’haver-ne violat el compliment. La suspensió de l’INF suposa l’anul·lació d’un dels tres grans pilars sobre els quals ha recolzat fins ara la seguretat mundial. El primer de caure va ser el tractat ABM, firmat el 1972 per limitar els sistemes de defensa contra els míssils de llarg abast, els quals tenen capacitat d’arribar a més de 5.500 km de distància. El president George W. Bush en va ordenar la retirada després dels atemptats de l’11-S. Ara, sense l’AMB i sense l’INF, només quedaria un dels principals tractats de control d’armes mundial, el New Start, que redueix el nombre d’armes ofensives estratègiques i que expira el 2021. Si no se’n negocia una extensió, quan desaparegui, desapareixerà també l’últim control sobre els dos principals arsenals nuclears del planeta.

A part dels incompliments de Moscou, els experts destaquen que un altre motiu que hauria portat els falcons de l’administració Trump –amb el conseller de seguretat nacional, John Bolton, al capdavant– a abandonar l’INF seria disposar de mans lliures per contrarestar la creixent amenaça de la Xina al Pacífic. Sigui com sigui, sense controls, creix el perill que s’acceleri la cursa armamentista. La situació preocupa especialment a Europa, ja que Rússia reforça el seu poder amenaçador recuperant la capacitat per desplegar míssils fins ara prohibits apuntant a l’oest. El problema és que ara, com els no tan llunyans anys 80, la solució no passa per instal·lar míssils nuclears a Europa per contrarestar l’amenaça que ve de l’est.