Falten només 33 dies per a la sortida oficial del Regne Unit de la Unió Europea (UE) i May no ha aconseguit encara un acord de divorci acceptable pel Parlament de Westminster que pugui evitar una retirada caòtica amb conseqüències catastròfiques sobre l’economia i el futur del país.

Les tensions acumulades han esclatat, aquesta setmana, a la Cambra dels Comuns, on vuit diputats laboristes i tres de conservadors han abandonat els respectius partits en desacord amb les estratègies erràtiques sobre el Brexit, i s’han refugiat en l’anomenat Grup Independent. Els cops de porta i les desercions cap a aquest nou sector de la cambra podrien augmentar les pròximes setmanes: una trentena de diputats laboristes han admès que estan rumiant fer el pas i es calcula que fins a un terç dels tories s’hi podrien afegir.

Els dissidents denuncien que conservadors i laboristes han estats “segrestats” pels respectius extrems (pels partidaris d’un Brexit dur en el cas dels tories i, en el cas dels laboristes, pel mateix líder, Jeremy Corbyn, ambigu en la defensa de la permanència en la UE, l’opció majoritària dins del partit) i demanen ocupar l’espai de centre que uns i altres han deixat vacant. La rebel·lió no s’ha traduït, encara, en la creació d’un nou partit polític. Als diputats rebels només els uneix, de moment, el ferm rebuig a un Brexit sense acord amb la UE i la reclamació d’un altre referèndum per sortir de l’actual bloqueig.

Més enllà de rendibilitzar la frustració per la caòtica gestió del Brexit i l’ansietat que genera la proximitat del 29 de març sense un pacte a la butxaca, el Grup Independent necessitaria definir una agenda per constituir-se en alternativa viable als partits hegemònics. Li caldria un programa coherent que superi dissonàncies ideològiques internes, com ara les que s’han pogut detectar aquesta setmana, quan la diputada conservadora Anna Soubry lloava l’estratègia econòmica del govern, una valoració que difícilment poden compartir els exdiputats laboristes que han combatut les polítiques tories d’austeritat. “On portarà tot això?”, es preguntava Tony Wright, professor emèrit de la universitat UCL. “Potser enlloc, potser acabarà sent, només, un peu de pàgina en la història del Brexit. O podria ser l’inici del trencament del sistema de partits que ha funcionat durant els darrers cent anys” al Regne Unit. Tot ho anirem sabent. La setmana vinent, May torna al Parlament a retre comptes de les seves gestions a Brussel·les. El sector europeista dels conservadors, incloent-hi ministres i alts càrrecs del gabinet, amenaça de votar-hi en contra si no descarta explícitament l’escenari d’una sortida no pactada amb la UE. Tot apunta a un nou daltabaix que podria fer més gran el risc d’implosió.