Fa temps que parlem del Brexit, ja des del llunyà juny de fa dos anys, quan la sortida del Regne Unit de la UE va guanyar, contra pronòstic –això sí, per un escàs marge de vots–, el referèndum que havia plantejat el primer ministre, David Cameron. Així, sense gaire entusiasme, tant la UE com el Regne Unit varen començar a gestionar el Brexit, per complir la voluntat popular expressada en referèndum. L’anàlisi detallada d’aquesta gestió dona pistes de la dificultat d’una implementació fàcil i còmoda, donat que el remain (quedar-se a la UE) va guanyar a Escòcia amb el 62% dels vots i també, amb menys marge, a Irlanda del Nord i a la ciutat de Londres, i que, generacionalment, els joves varen optar més per continuar a la UE i els més grans, pel Brexit.

Aquests fets mostren la dificultat d’una gestió fàcil, consensuada i eficaç per part del govern britànic. Tot i això, la UE, capitanejada per Michel Barnier, i el Regne Unit, dirigit per la premier Theresa May, varen elaborar un acord que s’ha encallat al Parlament britànic. I allò que no es volia, però que s’anava gestionant i s’entenia que finalment hi hauria acord, ara, a un mes de la data de sortida, ja no es veu tan clar, donat que els diputats britànics, de diferents partits, mostren clares posicions en contra de l’actual acord, i per altra part, des de la UE no es vol canviar res essencial.

Així que, a hores d’ara, s’obren quatre escenaris, que són: primer, l’aprovació de l’acord existent, que donaria pas a la sortida ordenada del Regne Unit. La possibilitat que no hi hagi pacte i no es prengui cap decisió obligaria el Regne Unit a sortir de la UE sense acord, fet que seria traumàtic per a ciutadans i empreses, amb conseqüències econòmiques, socials i polítiques i que afectarien controls fronterers, aspectes logístics, laborals, socials i d’altres.

També hi ha la possibilitat que es demani una pròrroga, que voldria dir retardar la data del 29 de març, amb la finalitat de guanyar temps. I també es podria donar el cas de noves eleccions, amb la petició de retardar la data, i que el nou govern analitzés la manera més adequada de sortir, fins i tot plantejant un segon referèndum.

Entre tanta incertesa, les empreses britàniques i europees que tenen relacions comercials ja estan fent plans de contingència avaluant el cost i l’estratègia a seguir en funció dels escenaris que es vagin produint. La realitat, però, és que, un cop més, una situació impensable fa uns mesos està a punt de convertir-se en realitat, fet que demostra la incertesa general que hi ha en política, que afecta de ple la confiança de la ciutadania i de les empreses. Esperem que la sensatesa i l’interès general tornin al Regne Unit i s’acostin a l’acord previst i que, finalment, hi hagi una relació comercial, social i política amb sinergies positives, fet que generaria confiança i estabilitat a Europa, que ja ens convé.