Trump i Kim engeguen la cimera de Hanoi amb optimisme i incògnites
Els dos líders exhibeixen sintonia en la segona trobada bilateral que tenen en vuit mesos
La desnuclearització i les sancions, principals reptes de la reunió
Una encaixada de mans davant una desena de banderes dels Estats Units i de Corea del Nord va iniciar la segona cimera entre Donald Trump i Kim Jong-un a Hanoi, Vietnam. Els dos líders es tornaven a trobar en un escenari gairebé calcat vuit mesos després, novament en un país del sud-est asiàtic, en una trobada de la qual s’esperen pocs avenços en la qüestió de la desnuclearització, tot i l’optimisme demostrat.
Les lloances i els somriures van ser una constant. “Crec que el seu país té un potencial econòmic enorme, increïble, il·limitat, i crec que tindrà un futur enorme […] Els ajudarem a fer que sigui així”, va lloar-lo Trump. Kim va somriure cofoi: la posada en escena no va donar marge a l’error sobre la “relació especial” existent entre tots dos.
En l’agenda d’ahir només hi havia una petita reunió entre tots dos líders, de mitja hora, i un sopar amb còctel de gambes, filet de carn a la graella i pastís de xocolata. “Hem tingut un diàleg molt interessant”, va dir Kim. “El que hauríeu pagat per poder escoltar el diàleg”, va fer broma Trump amb els periodistes.
L’optimisme per la cimera és desbordant. “Crec que serà molt reeixida”, va repetir en més d’una ocasió el president nord-americà. “Igual o millor que la primera” a Singapur, va arribar a predir.
Kim, per la seva banda, va posar de manifest que hi ha hagut molts “obstacles”; però, per sort, la trobada s’ha pogut celebrar; un fet que li dona “esperances” que pugui ser un èxit. “Farem el possible perquè sigui així”, va dir Kim. El gruix de la cimera serà aquest dijous. “Serà un dia molt atrafegat. Resoldrem molts punts, espero, la qual cosa ens durà a una situació meravellosa a llarg termini. I la nostra relació serà molt especial”, va dir Trump.
Concessions
El format serà el mateix que a Singapur: una primera trobada cara a cara, amb la presència només dels intèrprets, per donar pas després a una reunió amb assessors.
Els resultats estan en dubte. Les dues delegacions fa temps que treballen en una entesa sobre com definir “desnuclearització”, i impulsar, així, el pla per eliminar l’amenaça nuclear nord-coreana.
D’altra banda, s’espera que els dos bàndols puguin presentar algunes concessions com a gest de bona voluntat: Pyongyang està disposat a desfer-se d’un antic complex nuclear a canvi que Washington “correspongui” amb l’eliminació de sancions.
Una altra cosa que podria passar és la signatura d’un tractat de pau que posi fi formalment a una guerra de Corea (1950-1953), que oficialment només està aturada per un armistici. “Ja veurem”, va dir Trump sobre aquest punt.
La premsa denuncia censura
Diversos periodistes nord-americans van denunciar censura de la Casa Blanca després de ser vetats en part de la cobertura de la cimera. Escudant-se en la “naturalesa sensible” de la trobada i la poca capacitat de les sales dels esdeveniments, l’administració dels EUA va prohibir que tres periodistes que acompanyen Trump poguessin seguir l’inici del sopar entre els líders, precisament els que havien fet preguntes a Trump durant la primera aparició del dia davant la premsa. Els mitjans van denunciar la decisió, tot remarcant la ironia que la censura es faci en un escenari on Trump, líder del país que es diu defensor de les llibertats, va mostrar proximitat amb un líder autoritari reconegut pels EUA com un violador dels drets humans.