Un home que caçava castanyes pels boscos de les Guilleries va descobrir, el 12 d’octubre, un cadàver, ja esquelètic. La troballa d’un cos al bosc (expressió que fins i tot va donar títol el 1996 a la pel·lícula dirigida per Joaquim Jordà i amb Rossy de Palma com una de les protagonistes) no és cap fenomen estrany. El cos que va descobrir l’home que collia castanyes corresponia a un home protagonista d’una història negra i criminal molt real. Però també una història personal que exemplifica com la drogoaddicció és un llast difícil, o impossible, de superar. Van fer falta proves d’ADN i necroempremtes dactilars per verificar la identitat del cos al bosc: Joan Rivera Pous, veí de Campdevànol, que havia estat considerat com un “professor modèlic”, docent de música a la reputada escola Bell-lloc de Girona. L’expressió “professor modèlic” es repetia fins i tot a les cròniques on s’explicava la seva detenció, judici i condemna per l’homicidi del seu camell, Mohamed Badaqui, que va matar a punyalades a Figueres el 7 de maig del 2009 quan no li va voler fiar la droga que li demanava.

Per aquest crim que va confessar, Joan Rivera va ser condemnat el novembre del 2010 a sis anys de presó, una pena mínima per un homicidi, perquè se li va tenir en compte la toxicomania i que havia reparat el dany indemnitzant la família de la víctima. I una pena que li va permetre recuperar la llibertat amb rapidesa i tornar a la vida en societat.

Els Mossos van tornar a tenir notícies del “professor modèlic” que va matar el camell a les 10.10 h del matí del 4 d’agost. Un home que es va identificar com a Joan Rivera Pous va trucar al 112 i va dir que anava a llançar-se daltabaix d’un pont a Sant Hilari Sacalm. També va dir que n’informessin la família perquè s’ocupés d’anar a recollir el seu cotxe: un Mazda 3, que deixava aparcat per la zona. Els Mossos i també els Bombers es van passar tot el dia rastrejant els entorns de Sant Hilari, Osor, Susqueda... buscant pistes de l’home que anunciava el seu suïcidi. Però no van trobar cap rastre ni indici. Després de la trucada al 112, els Mossos també van anar al domicili de Campdevànol de Rivera, on la seva família els va explicar que no l’havien vist des del dia 29 de juliol, quan va marxar del domicili després d’haver tret 3.000 euros del banc. Havien parlat per telèfon el dia 2 d’agost però ja no n’havien sabut res més. Els familiars van relatar als Mossos que l’home –que quan va perpetrar el crim a Figueres ja estava en tractament al Hogar de la Luz– continuava sent consumidor habitual de drogues, tot i que havia estat en centres de desintoxicació, i que no era la primera vegada que marxava de casa. Havia treballat durant tres anys en una empresa de fabricació de cases modulars a Campdevànol però va perdre la feina perquè no complia els horaris. Unes setmanes abans havia deixat d’anar al psicòleg de Vic que l’atenia i havia abandonat la medicació que tenia prescrita.

Tot i que en altres ocasions havia marxat de casa, en saber que havia fet la trucada que vaticinava tendències suïcides, aquest cop la família va presentar denúncia per desaparició, que va activar la investigació dels Mossos, que seguint el rastre van descobrir que el dia 1 d’agost s’havia allotjat en un hotel de Vic i l’endemà, en un hotel de Riudarenes. I el dia 2 d’agost va haver de ser atès a l’ambulatori de Sils perquè tenia taquicàrdia provocada per un consum abusiu de drogues. Els Mossos van intentar localitzar-lo a través del mòbil però no va ser possible perquè la triangulació situava l’aparell a Campdevànol. També es va passar la matrícula del seu cotxe a policies de poblacions com ara Platja d’Aro i la Jonquera per si s’havia detectat el seu pas, però no se’l va localitzar. Rivera i el seu cotxe estaven en parador desconegut. Va ser el 18 d’agost quan uns caçadors de Sant Hilari que desbrossaven camins de cara a la temporada de caça van trobar el Mazda de Rivera. Estava aparcat, cobert de pinassa, al costat de la pista que va al nucli de Joanet. A dins hi havia una motxilla amb roba, ampolles d’aigua i un entrepà florit. I davant del davantal, ben posat, a la vista, el DNI de Joan Rivera Pous. Un cop trobat el cotxe, que van retirar amb una grua, es va tornar a activar la recerca del desaparegut i durant dos dies Bombers, Mossos, membres de l’ADF, voluntaris... van tornar a rastrejar la zona, però altre cop amb resultat negatiu. Rivera continuava desaparegut. Fins que el 12 d’octubre, casualment, l’home que caçava castanyes va trobar el cos. Hi havia una targeta sanitària a nom de Joan Rivera Pous. Però això no és vàlid per a una identificació oficial d’un cos i la policia científica i els forenses van haver de recórrer a les proves d’ADN i a una empremta dactilar que van aconseguir extreure del cos per confirmar oficialment que es tractava de Joan Rivera, que finalment ha pogut ser enterrat a Campdevànol, en un funeral discret.