“El nou capitalisme digital no respecta els principis de la xarxa i és agressiu”

Inves­ti­ga­dora.

No, tot i que el pro­grama Horitzó 2020 de la Unió Euro­pea, que és el pro­grama de recerca més gran del món, ho està pri­o­rit­zant. El cert és que la recerca està molt can­dent i també les agen­des regu­latòries, que pre­o­cu­pen de manera evi­dent els governs. Per tant, con­si­dero que faria falta més volum d’evidències i de recerca.

No hi ha cap dubte que l’eco­no­mia col·labo­ra­tiva trans­for­marà el sis­tema econòmic en pro­fun­di­tat. La revo­lució tec­nològica ja és aquí. A més, estem enmig d’una crisi medi­am­bi­en­tal, de gènere, de sis­te­mes d’ins­ti­tu­ci­ons de govern que estan man­cats de par­ti­ci­pació. Estem en un moment de canvi d’època, de can­vis molt pro­funds. El sis­tema econòmic, amb la dis­rupció de les noves tec­no­lo­gies i l’impacte de la glo­ba­lit­zació, està can­vi­ant subs­tan­ci­al­ment. L’eco­no­mia col·labo­ra­tiva, jun­ta­ment amb la robòtica i l’eco­no­mia de dades, és un dels grans pilars del sis­tema econòmic emer­gent. D’això no hi ha cap dubte. També ho dic des de la base de recerca que fem nosal­tres.

El 2015 vam fer un mapa a escala euro­pea d’àmbits d’acti­vi­tat econòmica en què estava pre­sent l’eco­no­mia de pla­ta­forma i vam tro­bar que n’hi havien 24 i dos anys després, en repli­car l’estudi, vam veure que ja eren prop de 50.

És un model de pro­ducció econòmica que es carac­te­ritza per la pro­ducció entre comu­ni­tats de per­so­nes que estan dis­tribuïdes - no estan en una fàbrica com en l’ima­gi­nari que tenim al cap– i que tenen el suport d’una pla­ta­forma digi­tal. Aquest model s’està expan­dint a qual­se­vol àmbit d’acti­vi­tat econòmica. El que passa és que és un model mediat per pla­ta­for­mes digi­tals, però que és molt ambi­va­lent, perquè tant pot donar sor­tida a empre­ses com Uber i Airbnb, -que són grans pla­ta­for­mes de mul­ti­na­ci­o­nals-, però també pot donar for­mes de coo­pe­ra­ti­visme d’una dimensió que no havíem cone­gut fins ara. Lla­vors donen pas tant a un horitzó d’un capi­ta­lisme més agres­siu des de la lògica de des­man­te­llar els drets labo­rals, com és el cas d’Uber, o des d’una lògica d’un capi­ta­lisme que no res­pecta les regu­la­ci­ons d’àmbit local res­pecte a l’habi­tatge, com és el cas de Airbnb, i que per això topen amb els drets de l’habi­tatge amb el tema de la gen­tri­fi­cació. És un capi­ta­lisme molt més extrac­ci­o­nista de la ciu­tat del que coneixíem fins ara. I això és perquè no es basa en el pacte social de drets labo­rals i del dret del benes­tar. Són empre­ses que es man­te­nen a través de l’evasió fis­cal. Jo defenso el model coo­pe­ra­tiu.

La pre­gunta no és eco­no­mia de pla­ta­for­mes si o no davant del model tra­di­ci­o­nal. Si ho por­tem al sec­tor del taxi, la pre­gunta no és Cabify o taxi. El sec­tor del taxi abans o després s’haurà de pla­ta­for­mit­zar. Hau­rem de triar el model de pla­ta­forma que volem. El model de pla­ta­forma d’Uber i Cabify es basa en una cen­tra­lit­zació molt forta de la pro­ducció econòmica. Perquè men­tre que el sec­tor del taxi està for­mat per autònoms o peti­tes empre­ses, Cabify i Uber el que fan és con­cen­trar les llicències i lla­vors pas­sen d’un mer­cat més dis­tribuït de tre­ball a un mer­cat con­cen­trat en grans pro­pi­e­ta­ris. En la qüestió de l’evasió fis­cal, tenen una arqui­tec­tura que evita pagar impos­tos, i també poten­cien la pre­ca­rit­zació de drets labo­rals. La trans­for­mació cap a l’eco­no­mia de pla­ta­forma no necessària­ment vol dir aquest tipus de pla­ta­forma. També hi ha el cas de Green Taxi Coo­pe­ra­tive, a Den­ver, que és una pla­ta­forma digi­tal cre­ada pels matei­xos taxis­tes que es moder­nitza i digi­ta­litza a través d’una pla­ta­forma digi­tal entre si. Com si fos Mytaxi, però sent pro­pi­e­tat dels matei­xos taxis. Amb aquest model no es per­den drets labo­rals. Per tant, una cosa és el model extrac­ci­o­nista a par­tir de pla­ta­for­mes molt agres­si­ves i una altra cosa són els models que veiem veri­ta­ble­ment col·labo­ra­tius. Tot és eco­no­mia de pla­ta­forma: Uber, Viquipèdia i Green Taxi. Es pro­ducció medi­ada per una pla­ta­forma digi­tal, però unes són col·labo­ra­ti­ves i les altres, no.

Crec que el taxi s’haurà d’orga­nit­zar. Espe­rem que pren­guin la ini­ci­a­tiva cap a la cre­ació de pla­ta­for­mes dels matei­xos taxis­tes per poder com­pe­tir amb Uber i Cabi­fay. Afron­tar la pro­blemàtica a par­tir de si calen llicències VTC és una anècdota. El model econòmic de les dues mul­ti­na­ci­o­nals es basa en la man­cança de drets, l’evasió fis­cal i el fet de no res­pec­tar les regu­la­ci­ons locals.I si el model que impera no fa sos­te­ni­ble el model d’Uber –de fet ara Uber no és sos­te­ni­ble perquè es basa en un model de capi­tal de risc espe­cu­la­tiu- per fer la seva expansió doncs que ple­gui. Si es rees­truc­turés d’una altra manera se’n podria par­lar.

Bar­ce­lona és un refe­rent mun­dial en la inno­vació, en eco­no­mia de pla­ta­forma i eco­no­mia col·labo­ra­tiva. La Comissió Euro­pea va triar les deu pla­ta­for­mes més potents el 2014 en l’àmbit euro­peu i n’hi ha tres que estan a Cata­lu­nya. Tenim una sobre­re­pre­sen­tació. Nosal­tres vam fer un pro­jecte euro­peu que con­sis­tia a fer un mapa de casos i en vam iden­ti­fi­car, només a Bar­ce­lona, 1.000 d’eco­no­mia col·labo­ra­tiva. Hi ha presència de casos molt potents i amb molta difusió. També és un símptoma del fet que Bar­ce­lona és un refe­rent en eco­no­mia col·labo­ra­tiva que el novem­bre pas­sat la capi­tal cata­lana acollís la cimera Sha­ring Cities Sum­mit, a la qual van acu­dir ciu­tats de tots els con­ti­nents i de tots els colors polítics per defi­nir una agenda de polítiques sobre pro­ducció col·labo­ra­tiva. Bar­ce­lona també fa l’Smart City Con­gress, que és el congrés més impor­tant en l’àmbit mun­dial en tec­no­lo­gia i ciu­tat i el Mobile World Con­gress. Això en ter­mes d’eco­no­mia digi­tal, però en ter­mes d’eco­no­mia col·labo­ra­tiva també és la pri­mera ciu­tat que ha tin­gut, a través de Bar­ce­lona Activa, un pro­grama d’empre­ne­do­ria espe­ci­fi­ca­ment rela­ci­o­nada amb el món col·labo­ra­tiu.

On més està pre­sent aquesta pro­ducció és a la indústria del pro­gra­mari. A més, el model col·labo­ra­tiu és l’impe­rant i l’hegemònic. No hem de pen­sar que el model de l’eco­no­mia veri­ta­ble­ment col·labo­ra­tiva és com l’alter­na­tiva o pen­sar que és resi­dual, no. Hi ha en cer­tes indústries en què és el model majo­ri­tari. També des­ta­ca­ria l’àmbit de mobi­li­tat. Hi ha el cas de Som Mobi­li­tat, que és una coo­pe­ra­tiva de com­par­tició de cot­xes, motos i bicis elèctri­ques basat en un model de coo­pe­ra­tiva de pla­ta­forma. Aquí els usu­a­ris de la pla­ta­forma creen una coo­pe­ra­tiva entre ells i és un model efi­ci­ent, més democràtic.

Res­pon­dria a dos nivells. A un pri­mer nivell, diria que la glo­ba­lit­zació ha com­por­tant un canvi històric. En el sen­tit que l’emergència de la glo­ba­lit­zació no té marxa enrere. I per glo­ba­lit­zació em refe­reixo com a ele­ments cen­trals la revo­lució tec­nològica i inter­net. És una rea­li­tat en què no es pot anar enrere. No només tenim eines de comu­ni­cació en l’àmbit glo­bal, tenim també un sis­tema econòmic glo­ba­lit­zat, però també tenim pro­ble­mes glo­bals, com ara el canvi climàtic, que és un repte per actuar glo­bal­ment. El canvi climàtic no el pots resol­dre tu sol. Men­tre que el sis­tema econòmic genera trans­mul­ti­na­ci­o­nals glo­bals, encara no tenim sufi­ci­ents ins­ti­tu­ci­ons glo­bals per poder afron­tar els pro­ble­mes i crear noves opor­tu­ni­tats. Calen més ins­ti­tu­ci­ons glo­bals a l’hora que cada vegada les ciu­tats es con­ver­tei­xin en l’actor prin­ci­pal d’arti­cu­lació política, perquè cada cop hi ha més habi­tants a les ciu­tats i perquè són els models més pro­pers per poder fer democràcia par­ti­ci­pa­tiva. Per això és bo que l’eco­no­mia col·labo­ra­tiva es con­cen­tri a les urbs. Clara­ment hi ha un incre­ment d’importància pel tema glo­bal, però també per la dimensió local.

Una altra cosa és saber quin model volem de glo­ba­lit­zació. Una cosa és el model de glo­ba­lit­zació neo­li­be­ral, que fins a la victòria de Trump era el model impe­rant i el model pel qual la CE va apos­tar molt. La UE ha apor­tat molts guanys en temes de con­su­mi­dors i de les dones, però amb l’arri­bada de Trump i de Bol­so­rano encara s’agreuja més en aspec­tes de pro­tec­ci­o­nisme fals i sobre­tot en l’aug­ment de l’auto­ri­ta­risme. Ara veig que amb la influència del movi­ment pel canvi climàtic i qüesti­ons medi­am­bi­en­tals i la nova onada del femi­nisme glo­bal s’està gene­rant un nou movi­ment per con­tra­res­tar la glo­ba­lilt­zació que pro­po­sen Trump i la Comissió Euro­pea. Espero que hi hagi marxa enrere en aquest model afa­vo­rit pel pre­si­dent repu­blicà nord-ame­ricà.

Hi ha alguns indi­ca­dors, com ara la fam al món, que han millo­rat, però la glo­ba­lit­zació neo­li­be­ral ha gene­rat i ha incre­men­tat les desi­gual­tats.

Estem en una segona onada de canvi de cul­tura de l’auto­ri­tat i empre­sa­rial que es va donar en els anys sei­xanta. El movi­ment del Maig del 68 va ser impor­tant, perquè el capi­ta­lisme i el món empre­sa­rial es van dotar d’una sèrie de prin­ci­pis, com ara la fle­xi­bi­li­tat o veure el tre­ball com una expressió cre­a­tiva. Ara, amb les noves tec­no­lo­gies, hem apro­fun­dit amb els can­vis amb l’arri­bada de lògiques de pro­ducció col·labo­ra­ti­ves. També es trenca la bar­reja entre tre­ba­lla­dor i ama­teur. El tre­ba­lla­dor s’auto­re­gula. Hi ha un canvi en la cul­tura del tre­ball. A l’inici de l’era digi­tal hi va haver fun­da­dors d’empre­ses com ara Goo­gle i Apple que esta­ven en el movi­ment hacker o el movi­ment hippy. Hi va haver una pri­mera for­nada en el movi­ment de capi­ta­lisme digi­tal que volia incor­po­rar a l’eco­no­mia ele­ments de lli­ber­tat d’expressió, conei­xe­ment obert, etc. Molts líders venien dels movi­ments con­tra­cul­tu­rals. Per això s’entén que volien un model de pro­pi­e­tat del conei­xe­ment més com­par­tit. Aques­tes empre­ses, però, des de la crisi del 2008, han can­viat i ha vin­gut una onada de capi­ta­lisme digi­tal dife­rent. Una onada que no ve del món digi­tal, i no li interes­sen els prin­ci­pis d’inter­net. El cas d’Uber és molt clar. Uber apa­reix després de la crisi del 2008 amb recur­sos del capi­tal de risc que venien de la bom­bo­lla de l’habi­tatge, com és el cas de Gold­man Sacks, i es mouen des de la bom­bo­lla de l’habi­tatge cap a la bom­bo­lla d’inter­net. Al dar­rere d’Uber hi ha un movi­ment espe­cu­la­tiu molt fort. Aquest nou capi­ta­lisme digi­tal no res­pecta els prin­ci­pis de la xarxa i és més agres­siu que l’ante­rior. Caldrà veure cap a on ens porta aquesta evo­lució.