Gran angular

Les eleccions amb més particularitats

La Cambra de Barcelona viu un dels processos electorals més disputats de la seva història: s’hi presenten quatre candidatures i un grup d’independents per ocupar les 40 cadires a què s’accedeix per sufragi. Es tracta d’uns comicis amb molts canvis previstos

Fa més de cinc anys que les eleccions s’haurien d’haver celebrat

Les elec­ci­ons a la reno­vació del ple de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona han tin­gut tra­di­ci­o­nal­ment unes par­ti­cu­la­ri­tats que es comen­cen a esvair. En unes elec­ci­ons en què històrica­ment hi ha hagut una par­ti­ci­pació molt baixa (2% de l’elec­to­rat, en el millor dels casos), poca diver­si­tat de can­di­dats (i de dones) i un sis­tema de vot per cor­reu postal poc trans­pa­rent, les elec­ci­ons del maig del 2019 s’albi­ren far­ci­des de can­vis.

A la Cam­bra de Bar­ce­lona, com a la majo­ria d’ins­ti­tu­ci­ons empre­sa­ri­als del país, ha estat habi­tual que els can­di­dats (si n’hi havia més d’un) pac­tes­sin abans de pre­sen­tar-s’hi perquè ningú quedés com a per­de­dor, però aquest cop i com a fet insòlit s’hi han regis­trat qua­tre can­di­da­tu­res, a més d’un grup de dones inde­pen­dents sota el parai­gua de l’asso­ci­ació 50a50, cre­ada per aug­men­tar la presència feme­nina en ins­ti­tu­ci­ons i patro­nals. Ara com ara, les dones a penes tenen el 10% de presència en el ple came­ral.

Les qua­tre can­di­da­tu­res, una de les quals fruit de la fusió entre dues llis­tes, i una col·legi­ada impul­sada per l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), opten a lide­rar el ple de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona. Si ens remun­tem al 1995, només en dues con­te­ses elec­to­rals es van enfron­tar can­di­dats, a la resta ja només se n’hi pre­sen­tava un.

A més, les can­di­da­tes feme­ni­nes o la diver­si­tat racial a les voca­lies ha estat tra­di­ci­o­nal­ment un fet anecdòtic. En canvi, en les can­di­da­tu­res en pugna ara, s’ha anat un pas més enllà.

Del 2 al 7 de maig, via telemàtica, i el 8 de maig, pre­sen­ci­al­ment, hi ha 400.000 elec­tors (inclou grans empre­ses, pimes, coo­pe­ra­ti­ves i autònoms) que estan cri­dats a les urnes per reno­var el ple.

Per pri­mer cop, doncs, es podrà eme­tre el vot telemàtica­ment, una moda­li­tat que ha por­tat cua, i sobre la qual el Minis­teri d’Indústria es va mos­trar reti­ci­ent, però que s’ha aca­bat ins­tau­rant, tal com dema­nava la Gene­ra­li­tat. A les elec­ci­ons ante­ri­ors, només un 9,2% dels votants ho va fer de manera pre­sen­cial, la resta ho va fer per cor­reu postal, un sis­tema que es va demos­trar poc fia­ble. De fet, el 2010 el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) va con­si­de­rar nul el 100% del vot emès por cor­reu postal el 2013, amb la par­ti­cu­la­ri­tat que només 700 dels 390.000 van votar el 2010. “La majo­ria de les empre­ses i autònoms no saben ni que poden votar”, denun­ci­ava alguns dels can­di­dats.

En aquesta ocasió, les fonts con­sul­ta­des expli­quen que es pre­veu una par­ti­ci­pació molt més ele­vada. D’una banda perquè el fet que hi hagi més can­di­da­tu­res en dis­puta fa que les cam­pa­nyes arri­bin a més gent i, de l’altra, perquè la demos­trada capa­ci­tat de mobi­lit­zació d’una orga­nit­zació com l’ANC ha fet que el conei­xe­ment del procés elec­to­ral de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona s’hagi dis­pa­rat.

Sigui com sigui, el procés elec­to­ral deci­dirà la com­po­sició de 40 dels 60 seients que con­for­men el ple, que després és l’encar­re­gat d’esco­llir el pre­si­dent de la Cam­bra.

Els 20 mem­bres res­tants cor­res­po­nen a les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als (6), que faran les seves elec­ci­ons al juny, i a les empre­ses que fan una apor­tació voluntària més alta (14) a la Cam­bra, que per­met que es reser­vin (prin­ci­pal­ment les grans) una cadira a par­tir d’una apor­tació 75.000 euros anu­als.

Par­ti­cu­lar­ment, la Cam­bra té des del 2014 el man­dat pror­ro­gat. Jus­ta­ment aquell any tocava con­vo­car elec­ci­ons, però no es va arri­bar a enge­gar el procés perquè la nova llei bàsica gene­ral de cam­bres no es va desen­vo­lu­par fins al desem­bre pas­sat.

Amb l’aixopluc 50a50

La recentment creada associació 50a50, que aspira a aconseguir una representació paritària en institucions i òrgans de poder, no només ha impulsat la candidatura de quinze dones, que es presenten a diferents vocalies de la Cambra de Barcelona de manera independent (tres de les quals també són en altres candidatures), sinó que també ha fet que les diferents candidatures es despertessin i hagin incorporat més dones a les seves llistes. Carol Daunert, portaveu de les candidates de 50a50 creu que afavorir la presència de noves cares a les cadires de la cambra és el primer pas cap al canvi.

Joan Canadell

candidatura col·legiada
Un lideratge econòmic sense submissió als interessos de fora

P Tot i que Joan Canadell, cofundador de Petrolis Indepents, no es presenta com a candidat presidenciable, és el cap visible de la irrupció d’una candidatura col·legiada independentista, patrocinada pel Cercle Català de Negocis (CCN) i per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La candidatura –que compta amb noms com el del cofundador de Petrolis Independents; el director general de Bonpreu, Joan Font; l’actor Joel Joan, i el gerent de Catgas, Pere Grau– està formada per quaranta empresaris que aspiren a aconseguir el màxim nombre possible de seients en el ple de la Cambra per tal de condicionar l’elecció d’un president que defensi el projecte independentista.

Els impulsors de la candidatura esperen que la Cambra tingui “un lideratge econòmic i sense submissió als interessos d’oligopolis i empreses amb seus no catalanes”. Él seu programa és l’únic en què es parla del foment del cooperativisme en el marc d’una economia sostenible i amb valors, però comparteix amb altres candidats idees com el foment del talent i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria.

Enric Crous

candidat
Una candidatura amb el 70% de pimes, el 45% del territori i un 30% dones

P Si tu no votes, res no canviarà és el lema de la candidatura, fruit de la fusió de dues, la d’Enric Crous (Interprofit) i la de José María Torres (Numintec). El lema, per cent, l’han agafat prestat de la campanya socialista que va idear José Zaragoza.

La seva candidatura, que va estar a punt d’incorporar el col·lectiu de dones 50a50, es presenta com a aglutinadora de la petita i mitjana empresa. El mateix president de PIMEC, Josep González, ha fet públic el seu suport i ha estat present en les diverses presentacions.

La candidatura d’Enric Crous, que ha estat director general de la cervesera Damm i president de Cacaolat, es presentava com “la gota malaia per denunciar el dèficit d’infraestructures, el sobrecost de l’energia i el nyap de Rodalies”. De la llista de vocals que formen part de la candidatura, el 70% són pimes, hi ha un 30% de dones i un 45% són empreses del territori.

En aquesta candidatura hi ha empresaris vinculats a FemCat, com Oriol Guixà, de la Farga; Imma Amat, d’Amat Inmobiliària, i Joan Font, de Bonpreu.

Carles Tusquets

candidat
Propers a les grans empreses, però forts per no ser instrumentalitzats

P “Se m’acusa de continuista quan jo no estat mai dins de la Cambra”, es defensava Carles Tusquets, que encapçala la candidatura Equip Cambra Tusquets, i a qui s’acusa des de diferents tribunes de ser el representant continuista.

President de l’entitat financera Mediolanum, es presenta a les eleccions com a representant de l’empresa de la seva propietat Trea Capital.

Es tracta d’una candidatura que es mostra obertament propera a les grans empreses i que es contraposa a les altres candidatures que remarquen la necessitat de reforçar el teixit de la petita i mitjana empresa. Tusquets explica que si ell dirigeix la Cambra, serà una institució suficientment forta perquè no pugui ser instrumentalitzada per cap poder polític.

Aquesta candidatura té el suport d’empreses i empresaris com l’hoteler Jordi Clos, Seat, Planeta, l’expresident del Barça Joan Gaspart, Ramón Asensio (Roca Sanitario), Amanat Hussain (Condis), Lluís Vendrell (Unión Suiza) i Pere Vicens (Vicens Vives).

Ramon Masià

candidat
‘Empresaritzar’ la institució amb criteris empresarials

P La candidatura Anem per Feina, que lidera l’advocat i economista Ramon Masià, va ser la més matinera a presentar-se. El novembre del 2017, es va registrar amb un programa basat en l’objectiu d’“empresaritzar la Cambra”, seguint les petges de les cambres alemanyes. La seva ambició és renovar la institució “perquè funcioni segons criteris empresarials”, explica,

També es comprometen a dotar de més autonomia les delegacions de la Cambra arreu del territori i a focalitzar la seva atenció en els autònoms i les microempreses: “Impulsarem canvis per defensar els seus interessos”, diu el seu programa. Masià, empresari de la consultora ServiAux, coneix molt bé el funcionament de la Cambra. Nebot d’Antoni Negre –anterior president–, que li va organitzar la campanya i estret col·laborador de l’actual, Miquel Valls, fins que la seva relació es va anar distanciant (li va presentar una moció de confiança), ha estat membre de l’executiva des de fa vint anys. També formen part de la candidatura Ramon Sagalés, Asha Miró i Xavier Conesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.