El 21 de febrer del 2019, la nova llei del crèdit immobiliari va quedar concretada per part del Congrés del Diputats i entrarà en vigor transcorreguts tres mesos des de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat. Arriba tard, i sota l’amenaça d’una sanció important des de Brussel·les, ja que el termini per transposar la directiva europea va expirar fa tres anys (març del 2016). La nova regulació adreça dos eixos molt importants i necessaris en els temps que corren: d’una banda, reforça la transparència en el mercat hipotecari i, de l’altra, protegeix el consumidor. Hem vist com els jutjats s’han col·lapsat per les nombroses demandes relacionades amb el sector hipotecari, fet que ha creat un cert clima d’inseguretat jurídica i de desprotecció per als consumidors. Com és sabut, la llei arriba per donar un marc legal “renovat” i per aportar certa tranquil·litat al sector, tot i que amb algunes incerteses i imprecisions -com l’estudi de solvència prèvia del client- que com és costum s’aniran resolent sobre la marxa.

La nova llei del crèdit immobiliari, entre d’altres, augmenta les despeses que han d’assumir els bancs (AJD, notaria, registre i gestoria), redueix les comissions que poden aplicar les entitats bancàries (per exemple per amortització, apertura), augmenta els tràmits per a la formalització d’un préstec hipotecari (obtenció d’assessorament gratuït notarial anterior a la signatura, la remissió prèvia a la signatura del contracte de préstec així com l’estudi previ relatiu a la solvència del client), prohibeix les clàusules terra i els paquets hipotecaris i limita els terminis d’execució hipotecària. Sobre el paper, compleix la seva comesa, però, en paral·lel, planteja un gran repte, i no derivat del mateix text normatiu, sinó més aviat pràctic, que podria comportar en el futur nous canvis. El reforçament de les garanties encallarà l’accés al crèdit i, per tant, dificultarà l’accés als ciutadans a l’habitatge en propietat per l’encariment dels productes hipotecaris? Òbviament viurem un procés d’adaptació normativa i, previsiblement, s’encarirà l’oferta d’aquests productes per als consumidors; però del que no hi ha dubte és que el mercat immobiliari, que ha comportat tantes preocupacions, continuarà sent tant atractiu com conflictiu.