Opinió

Espanya: més autonomia?

En el primer gràfic, que mostra els percentatges de la població de les regions espanyoles que manifesten que voldrien que la seva regió disposés de menys autonomia o que s’anul·lés l’administració autonòmica i es passés a un estat totalment centralitzat, es delimiten tres àrees. D’una banda, a la dreta, les més partidàries de menys autonomia: Castella i Lleó, Cantàbria, Castella-la Manxa i Aragó, totes amb superàvit fiscal interregional, és a dir que reben més del que aporten. Es pot interpretar que creuen que amb un estat més centralitzat les seves regions anirien millor

És un tema que està al car­rer, i encara que no del tot, té molt a veure amb qüesti­ons econòmiques.

El Diari Ara del 4 de febrer de l’any en curs, va publi­car a la pàgina 4 un estudi en què reco­llia els resul­tats d’una enquesta en què es mos­tra­ven, en per­cen­tat­ges i per regi­ons, les pre­ferències dels seus habi­tants res­pecte a tres pre­gun­tes: Pre­fe­reix menys auto­no­mia regi­o­nal o la des­a­pa­rició de l’admi­nis­tració basada en auto­no­mies? Pre­fe­reix que con­tinuï l’actual admi­nis­tració cen­trada en l’estruc­tura autonòmica? Pre­fe­reix més auto­no­mia o inde­pendència?

El que he fet ha estat encre­uar les dades reco­lli­des en l’estudi amb els sal­dos fis­cals inter­re­gi­o­nals obtin­guts segons el sis­tema que con­si­dero cor­recte: el de flu­xos mone­ta­ris, obtin­guts de l’informe publi­cat pel Minis­teri d’Eco­no­mia l’any 2008 i que cor­res­pon al 2005, i que és l’únic ela­bo­rat, i fins ara publi­cat, pel govern d’Espa­nya.

Els tres gràfics expo­sats a dalt mos­tren la posició de cada regió segons el seu saldo fis­cal inter­re­gi­o­nal i res­pecte a la seva pre­ferència de més, menys o igual auto­no­mia que l’actual. Cada gràfic està titu­lat, perquè pugui ser ben iden­ti­fi­cat. En els tres casos, a l’eix d’orde­na­des, el saldo fis­cal inter­re­gi­o­nal; al d’abs­cis­ses, el per­cen­tatge de població que mos­tra la seva pre­ferència per la vari­a­ble mos­trada.

Menys auto­no­mia.

En el pri­mer gràfic, que mos­tra els per­cen­tat­ges de la població de les regi­ons espa­nyo­les que mani­fes­ten que vol­drien que la seva regió dis­posés de menys auto­no­mia o que s’anul·lés l’admi­nis­tració autonòmica i es passés a un estat total­ment cen­tra­lit­zat es deli­mi­ten tres àrees. D’una banda, a la dreta, les més par­tidàries de menys auto­no­mia: Cas­te­lla i Lleó, Cantàbria, Cas­te­lla-la Manxa i Aragó, totes amb superàvit fis­cal inter­re­gi­o­nal, és a dir que reben més del que apor­ten. Es pot inter­pre­tar que cre­uen que amb un estat més cen­tra­lit­zat les seves regi­ons ani­rien millor. Madrid és un cas a part, perquè pateix un dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal sig­ni­fi­ca­tiu. Pos­si­ble­ment, l’efecte capi­ta­li­tat influ­eix en la seva pre­ferència pels avan­tat­ges que això li suposa (és un fet que si es decidís el tras­llat de la capi­tal d’Espa­nya a, per exem­ple, Lugo, Madrid per­dria PIB).

A la zona cen­tral hi ha situ­a­des la majo­ria de les regi­ons: Extre­ma­dura, Astúries, Galícia, Anda­lu­sia, les Canàries, La Rioja, Múrcia, el País Valencià i les Bale­ars. De nou sorprèn que en les tres últi­mes regi­ons hi hagi un per­cen­tatge de població -que voreja la ter­cera part- que pre­fe­reix que l’admi­nis­tració se cen­tra­litzi, sobre­tot tenint en compte que patei­xen dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal acu­sat o molt acu­sat, com és el cas de les Bale­ars. A la resta de les regi­ons aquí situ­a­des, es pot inter­pre­tar que a un per­cen­tatge de la seva població no li impor­ta­ria més cen­tra­lit­zació perquè podrien millo­rar.

A la ter­cera zona, els que desit­gen més cen­tra­lit­zació són una abso­luta mino­ria. I aquí cal dis­tin­gir dos casos. En el cas de Cata­lu­nya és evi­dent que la gran majo­ria de la població pensa que més cen­tra­lisme no millo­rarà les coses, sinó al revés, a causa de l’inflat dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal de Cata­lu­nya. En l’altre cas, però, el del País Basc i Navarra, tenint en compte que són regi­ons que ja dis­po­sen d’una sig­ni­fi­ca­tiva auto­no­mia finan­cera i fis­cal, el rebuig a un major cen­tra­lisme només pot ser inter­pre­tat pel fet de l’abso­luta cer­tesa per part de la població que més cen­tra­lisme impli­ca­ria pèrdues en tots els sen­tits; és per això que ja no hi ha l’escassa accep­tació de menys auto­no­mia, sinó el rebuig total a més cen­tra­lit­zació.

En l’opció que tot segueixi com fins ara, és a dir, que el nivell d’auto­no­mia ni aug­menti ni dis­mi­nu­eixi ni que tam­poc es vagi cap a un major o menor nivell de cen­tra­lisme, també es deli­mi­ten tres zones, i un cas a part: Cata­lu­nya, on el nivell d’accep­tació de l’actual situ­ació voreja la quarta part de la població, a pesar que aquesta actual situ­ació per­ju­dica clara­ment Cata­lu­nya; la meva inter­pre­tació: els que s’han decan­tat per aquesta opció o bé no tenen for­mada la idea de com n’és, de per­ju­di­cial, l’actual situ­ació per a Cata­lu­nya, o bé per a la seva situ­ació par­ti­cu­lar i per­so­nal aquest per­ju­dici no és tal.

Seguir com ara.

La zona més par­tidària de con­ti­nuar en la situ­ació actual la for­men Astúries, Galícia, Anda­lu­sia les Canàries, La Rioja i Múrcia. La seva posició és lògica perquè, a totes aques­tes comu­ni­tats excepte a Múrcia, amb superàvit fis­cal inter­re­gi­o­nal, la situ­ació actual les afa­vo­reix. Sorprèn el cas de Múrcia, ja que té dèficit en els seus comp­tes inter­re­gi­o­nals.

El que sorprèn molt, moltíssim, és el cas del País Valencià i les Bale­ars: gai­rebé la mei­tat de la seva població és par­tidària de seguir com fins ara a pesar del seu dèficit fis­cal, ele­vadíssim en el cas de les Bale­ars. I, paral·lela­ment, no sorprèn en abso­lut el cas del País Basc i de Navarra: un ele­vat per­cen­tatge de la seva població vol que les coses que seguei­xin com estan; es podria pen­sar que hau­ria de ser més ele­vat el nom­bre dels que així ho volen, cosa que s’entendrà quan veiem l’apar­tat següent.

Pel que fa a l’altre grup -Extre­ma­dura, Cas­te­lla i Lleó, Aragó, Cas­te­lla-la Manxa i Cantàbria-, es podria pen­sar que els per­cen­tat­ges de man­te­nir-se en la situ­ació actual hau­rien de ser més ele­vats, sobre­tot pel que fa a les dues últi­mes.

En el ter­cer dels casos ana­lit­zats: la població par­tidària de més auto­no­mia o inde­pendència, la situ­ació és, gai­rebé en la tota­li­tat dels casos, diàfana. D’una banda, les regi­ons que, en per­cen­tat­ges ridículs, volen més auto­no­mia o inde­pendència: gai­rebé totes amb superàvits fis­cals inter­re­gi­o­nals: Extre­ma­dura, Astúries, Galícia, Cas­te­lla i Lleó, Anda­lu­sia, Cantàbria, Cas­te­lla-la Manxa, Aragó i La Rioja. De nou sor­pre­nen els casos del País Valencià i les Bale­ars, a causa de les seves situ­a­ci­ons de dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal. I nova­ment en el cas de Madrid s’ha de pen­sar en el bene­fici que obté per l’efecte capi­ta­li­tat de la ciu­tat per no desit­jar més auto­no­mia a pesar de la seva situ­ació de dèficit (per tot el que hem esmen­tat amb relació a Madrid es podria plan­te­jar si Madrid hau­ria de seguir sent una regió i no con­ver­tir-se, la ciu­tat i els seus vol­tants, en una figura admi­nis­tra­tiva sem­blant al dis­tricte de Colúmbia, com és el cas de Was­hing­ton, i la resta de la regió inte­grar-se a Cas­te­lla-la Manxa; la raó és evi­dent: l’efecte capi­ta­li­tat únic a Madrid, des­vir­tua, en la com­pa­ració, les eco­no­mies de la resta de regi­ons).

Major nivell d’auto­no­mia.

D’altra banda, hi ha els casos del País Basc i Cata­lu­nya, on majo­ritària­ment la població és par­tidària d’un major nivell d’auto­no­mia o de la inde­pendència. En el cas del País Basc, es podria inter­pre­tar que la seva ele­vada pre­ferència per aquesta opció no és tant a causa de la recerca de millo­rar la seva situ­ació econòmica, perquè en aquest ter­reny poc més es pot acon­se­guir, com de la con­se­cució d’altres com­petències encara no obtin­gu­des.

Lle­gint tot el que hem dit fins ara, és ine­vi­ta­ble pen­sar en la situ­ació que s’està pro­duint i que s’està vivint a Cata­lu­nya. És veri­tat que el PIB i el saldo fis­cal inter­re­gi­o­nal no ho són tot a la vida, però a través dels gràfics expo­sats es dedu­eix que són molt i que sig­ni­fi­quen molt. En aquest sen­tit, hau­ria estat, seria igual, la reacció de la resta d’Espa­nya si el que Cata­lu­nya ha plan­te­jat ho hagués plan­te­jat una regió amb superàvit fis­cal inter­re­gi­o­nal, és a dir, una regió que rep més o molt més del que aporta? Segons la meva opinió, la res­posta seria un clar i rotund no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.