Des de la perspectiva de la digitalització, les operadores de transport afronten bàsicament dos grans reptes. El primer és mantenir fermes les regnes del negoci per no acabar a l’ombra d’un agregador de mobilitat com a prestador d’un servei dins d’una cadena i sense valor afegit. El segon és captar dades i transformar-les en coneixement sobre l’usuari per anar sempre al davant dels seus desitjos. Guanyar dimensió i cercar aliances són requisits previs perquè els desafiaments són de grans proporcions.

A Catalunya, però, el sector dels autobusos interurbans que presten un servei públic no ha tingut gaires incentius per abordar aquests canvis (això no treu que algunes empreses sí que estan fent els deures). Arran d’una sorprenent decisió administrativa presa el 2003 de posposar 25 anys el concurs de les concessions que depenen de la Generalitat, les companyies tenen garantit el mercat almenys fins que expiri la concessió. Serà el 2028 quan afrontin per primer cop una prova de foc. Encara és massa aviat per saber si serà un concurs de concessió o si l’administració optarà per liberalitzar part del mercat, que és una possibilitat cada cop més plausible tenint en compte la pressió desreguladora creixent que exerceix Brussel·les. Quan s’aproximi la data caldrà obrir un debat sobre quina és la millor de les opcions i analitzar pros i contres. En nou anys, la nova mobilitat haurà mostrat les seves cartes, i els ciutadans tindrem més elements de judici sobre si ens interessa una obertura del mercat més gran, sota la supervisió de l’administració, o si hem de seguir preservant el “model català”. El risc principal és que no se’n parli. És cert que és un sector que no genera grans debats; potser perquè fora de les zones integrades, on el cost del bitllet és elevat, molts dels seus usuaris són estudiants o treballadors amb pocs recursos i una resignació enorme (en tot cas es limiten a enviar cartes al director d’un diari). Si no és com a usuaris, com a contribuents sí que ens hauríem d’interessar sobre com s’inverteixen els nostres diners.

Moltes empreses d’autobusos han viscut sota la tutela de l’administració, i una de les conseqüències és una supervivència envejable, sobretot des de la perspectiva d’altres sectors, on les empreses neixen i moren amb una relativa freqüència. La incògnita és què pot passar amb el sector a partir del 2028.