No tenen dret a l’atur ni a la jubilació, si estan embarassades no tenen baixa de maternitat i si pateixen una caiguda a la feina tampoc no poden agafar la baixa. Sara Cuentas, activista de la Comissió de Migració, Descolonial i Antiracista de la Vaga Feminista 8-M en diu “esclaves modernes”. Són les treballadores de la llar, que ahir es van manifestar des de Sarrià fins a l’oficina de processos d’homologació de títols d’estrangeria de la plaça de Catalunya de Barcelona, en una rua que va aplegar un centenar de persones per la dignificació de la seva feina i del treball de cures. “Exigim la ratificació per part de l’Estat espanyol del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) perquè ens equiparin els nostres drets laborals amb els de la resta de treballadors”, reclamava la portaveu de les Libèl·lules, un grup de treballadores de la llar majoritàriament d’origen bolivià.

Amb un pal de fregar a la mà, Cuentas denunciava que les treballadores internes de la llar “són les que ara mateix estan més precaritzades, més explotades, en unes condicions tan difícils d’esclaves modernes, que no poden fer ni vaga”. “El conveni obliga els estats a garantir un salari, un contracte i unes condicions laborals dignes”, hi afegia.

Les Libèl·lules, les Kellys Barcelona, la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, Marea Verda Barcelona i més de trenta organitzacions de dones migrants, refugiades i “racialitzades” formaven part de la comissió convocant de la marxa, en què es cridaven lemes com “ea, ea, ea, mi mocho se cabrea”, “els carrers seran feministes”, “concepte estat nació, abolició” o “aquí estan les que netegen la nació”.

Però les protestes eren molt diverses. També corejaven “cal cremar la DGAIA per racista i colonial”. Es referien a la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, de qui rebutgen “la socialització dels paràmetres eurocèntrics, racistes i classistes” perquè “criminalitzen la condició de pobresa de les dones migrants amb família i les penalitzen retirant-los la tutela dels fills”. “El sistema colonialista opressor no només està oprimint els cossos, sinó també els territoris, perquè la racialització és una pràctica colonitzadora. Hi ha una sobreexplotació i precarització de la dignitat humana, perquè es nega la lliure circulació de les persones. La mobilitat humana és un dret, i estem en total desacord amb les polítiques racistes com la llei d’estrangeria”, continuava Cuentas. En conjunt, i utilitzant el seu vocabulari, deploren el racisme, el feixisme, el capitalisme, l’antropocentrisme i l’heteropatriarcat i advoquen per un feminisme divers, sense pràctiques eurocèntriques ni etnocèntriques.

Libèl·lules i Kellys tallaven un carril de circulació entre clàxons d’aprovació i de reprovació. Alguna dona que esperava a les parades d’autobús esbufegava; moltes altres les aplaudien. Treballadores de la llar de pisos de la Via Augusta i el carrer de Balmes treien el cap per balcons i finestres i s’ho miraven encuriosides. Potser algunes no sabien que la cosa les afectava, però, com diria Cuentas, potser sí que ho sabien, però no poden fer ni vaga.