“8 de març, cada dia”, s’esperonaven les convocants de la concentració ahir al migdia als Jardinets de Gràcia. Fins a unes 500 persones s’hi van apropar per escoltar el manifest que reivindica erradicar la violència masclista dins de les redaccions i alerta que “les paraules no són innocents” per redactar les informacions que puguin atenuar una violació com ara, per exemple, que la víctima havia begut. La Comissió 8 de Març del sector de la informació i la comunicació ha volgut integrar totes les dones que treballen en el sector, perquè totes (indiferentment del càrrec o de la funció que tinguin) són vulnerables a la discriminació i l’abús. En poca estona, es van recollir un grapat d’exemples que les congregades dipositaven en una bústia especial per a l’ocasió. Amb cartells en forma de càmera que apel·lava a la necessitat de les fotoperiodistes femenines, o d’altres més clàssics, volien dir prou a les impunitats. I no és fàcil. Segons dades de la federació Internacional de Periodistes(amb dades del 2018), fins al 66% de les periodistes han rebut algun tipus d’assetjament masclista on line en l’exercici de la seva professió. Només se n’han denunciat la meitat dels casos, i d’aquests, únicament en un 13% l’assetjador ha estat identificat o portat davant la justícia. “Insults, vexacions, amenaces de violació o mort, coaccions sexuals, són interaccions agressives a les quals ens enfrontem dia a dia”, clama el manifest. Citant Maria Aurèlia Capmany, una pionera a Catalunya en la reclamació dels drets de la dona des dels anys seixanta, “per canviar la situació de la dona hem de canviar la societat”. Només s’aconseguirà, deia Capmany, canviant també la mentalitat masculina. En el manifest s’apel·lava al fet que totes les plantilles rebin una formació en perspectiva de gènere: cal revisar el tractament informatiu de les violències masclistes, “per superar la revictimització i l’assetjament sexual de segon ordre”.