Prioritàriament, apostàvem perquè fos la Candidatura d’Unitat Popular la que hi concorregués. Hauríem donat, evidentment, suport a la CUP, que és el nostre referent de masses en l’àmbit institucional. El dia 10, la seva militància, i no pas Poble Lliure, és la que decideix no presentar-se a les eleccions generals per centrar-nos en les municipals. Aleshores, des de Poble Lliure vam convocar un consell nacional extraordinari d’urgència i vam valorar que ens sentim responsables d’ocupar aquest espai polític. Alguns ens acusen d’oportunisme. Creiem que cal una candidatura d’esquerres i rupturista al Congrés, on qualsevol pacte amb forces sobiranistes es basi en el dret a l’autodeterminació, la llibertat dels presos polítics catalans, el retorn dels exiliats i els drets socials.

Per mi, aquest és un error de lectura. A la CUP no li pertoca decidir què fan o no les organitzacions que li donen suport. En el seu consell polític, tampoc es va dir què ha de fer la militància. No se’ls prohibeix presentar-se a cap llista, votar, ni es donen indicacions sobre l’abstenció. L’únic que la CUP va decidir és no presentar-se a les espanyoles com a CUP. És important deixar-ho clar.

Encara no està decidit. Per nosaltres ara mateix és un lema, més que un nom, tot i que respon al sentit de la coalició. Un altre eix és fer un blindatge contra l’auge de l’extrema dreta. Ens cal unitat d’acció, seguir avançant cap a la ruptura amb aquest Estat opressor i autoritari.

Des de Poble Lliure hi mantenim relacions fluides i diàries. Continuem apostant pel debat polític amb la CUP. És amb la que volem seguir bastint aquesta unitat popular. No veiem un escenari d’escissió en cap cas.