Feia anys que es demanava una facultat de medicina a Girona. I va arribar l’oportunitat perquè diverses universitats la volien, com la Pompeu Fabra. En aquell moment vàrem tenir una mica els astres en línia, amb una bona representació política gironina. Va ser, en aquell moment, una decisió política.

A partir de la convicció que havíem de ser una facultat diferent. Pensi que, una mica, tots ens hem format amb el sistema clàssic, el de la classe magistral, que tenia molt de sentit al segle XIX i també al XX, però al XXI, amb tot el coneixement a l’abast a través del mòbil, un model centrat en aquesta classe magistral penso que pràcticament no tenia sentit. Ara mateix un pot escoltar o veure una classe magistral del mateix investigador a través de YouTube, per exemple. La informació ja no s’ha de recordar, cal saber-la buscar i, per descomptat, utilitzar i gestionar. Això ho veiem amb els mateixos pacients, que ens venen sobreinformats. Vàrem voler, doncs, plantejar un model diferent, que no fos el de la classe magistral. Hem de formar els alumnes en habilitats i no només en capacitats.