La segregació escolar és el primer, per no dir l’únic, problema real que l’educació té a Catalunya. Així ho considera el síndic de greuges, Rafael Ribó, que ha denunciat, en dos monogràfics, el desequilibri entre el perfil de l’alumnat d’un centre educatiu i la composició social, econòmica i cultural de la zona en què es troba aquella escola o institut. I, després de dos anys de treball per consensuar, en col·laboració amb el Departament d’Educació, un pacte que promogui la corresponsabilitat dels diferents actors, Ribó va veure ahir com un centenar d’ajuntaments de més de 10.000 habitants, quatre partits polítics i una trentena d’entitats signaven al Parlament un compromís per combatre la segregació i treballar així per l’èxit educatiu. El pacte, però, té absències destacades, ja que no s’hi han sumat Ustec-STEs, el principal sindicat de l’ensenyament públic no universitari, ni la Fapac, que representa el 95% de les associacions de mares i pares d’alumnes dels centres públics. Tampoc han rubricat el pacte la CUP, el PP ni Cs.

El Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya preveu 30 actuacions desglossades en 189 mesures que es volen implementar en aquesta legislatura. Algunes no haurien de tenir cap cost econòmic, com aquelles relatives a la planificació. L’ambiciós pla, que recull la urgència de garantir el finançament dels centres públics i concertats per assegurar la gratuïtat de l’ensenyament, necessitarà, però, unes inversions que no es podran concretar fins que no s’estableixi el cost real d’una plaça escolar. La llei d’educació de Catalunya (LEC) estableix la necessitat d’incrementar el pressupost de l’ensenyament fins al 6% del producte interior brut (PIB), però ara aquest percentatge està entorn del 2,5%.

De mesures proposades n’hi ha moltes i variades, i algunes ja previstes per al curs vinent, com la pèrdua de punts complementaris a l’hora de fer la inscripció per als alumnes amb malalties digestives cròniques o amb progenitors i germans exalumnes. N’hi ha que es posaran en marxa en la preinscripció del curs vinent, com ara “una reserva de places que permeti que els alumnes nouvinguts no incrementin la segregació pel fet de no estar equitativament distribuïts en els centres”, segons va avançar ahir el conseller d’Educació, Josep Bargalló.

El pacte preveu també no escolaritzar, amb caràcter general, alumnes amb necessitats educatives especials en centres d’alta complexitat durant la matrícula viva –aquella que es dona durant el curs, fora del termini–. Es planteja establir una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives especials per centre d’una mateixa zona. Es demanarà més transparència als centres a l’hora de publicar les vacants i les quotes que cobren. Es vetllarà perquè les variacions de ràtio no provoquin desequilibris. S’analitzarà “el possible tancament o refundació dels centres públics guetitzats”, segon el document. Es treballarà conjuntament amb els ajuntaments per detectar fraus en l’empadronament. Es crearà una comissió específica per tractar la segregació de l’alumnat gitano. No s’autoritzarà els centres a difondre els resultats de les proves de competències bàsiques del seu alumnat a les jornades de portes obertes. Es garantirà, progressivament, la millora del finançament dels centres públics i concertats per assegurar el principi de gratuïtat de l’ensenyament, i es vetllarà perquè cap alumne amb dificultats econòmiques quedi exclòs de cap activitat complementària perquè no la pot pagar.