El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ja va avalar a l’informe anual del 2018 que les façanes públiques puguin lluir símbols “àmpliament acceptats per les majories polítiques”. Aquest dimarts el govern ha indicat que mantindrà la pancarta i els llaços grocs de l’edifici de Palau i dels departaments tot i l’últim ultimàtum de la Junta Electoral Central (JEC) a l’espera de rebre un informe amb les recomanacions que el Síndic està treballant.

En l’informe anual lliurat al Parlament fa unes setmanes el Síndic ja indicava que “les administracions públiques poden fer servir les façanes, balconades o altres elements exteriors dels seus edificis com a altaveus per exposar diversos símbols” que s’identifiquin amb el suport per “la defensa dels drets fonamentals o de minories vulnerables”. L’informe també veia bé la presència de símbols “per difondre missatges amb càrrega ideològica àmpliament acceptats per majories polítiques”.

El Síndic especificava que aquesta exposició de símbols “sempre” s’ha de dur a terme “com a manifestació puntual d’un sentiment majoritari” en un moment i un context determinat, i “en el marc de la garantia dels drets de les persones”.

Per altra banda, apuntava que els ajuntaments no poden restringir la llibertat d’expressió i retirar llaços grocs. Argumentava que les administracions “són competents per regular l’ús d’espai públics” però que “no poden prohibir expressions públiques d’idees personals o col·lectives que es duen a terme en el marc de l’exercici del dret de la llibertat d’expressió i del respecte dels drets de les persones sense suposar l’alteració de l’ordre públic”.

També recomanava a l’Administració que regulés “la utilització de les façanes i altres elements exteriors dels béns afectats a l’ús i als serveis públics” tenint en compte el que preveu l’article 65 del Decret 323/1983, de 14 de juliol, per tal de “poder disposar d’un marc jurídic amb criteris objectius per decidir sobre la legalitat de donar un ús o un altre a aquests béns en funció dels casos concrets”.

Durant el 2018 el Síndic va dur a terme prop de quaranta actuacions entre queixes i consultes per donar resposta a les demandes de persones que s’oposaven amb algunes d’aquestes situacions perquè no se sentien identificades o consideraven que s’afectava la neutralitat de l’administració.