Theresa May arriba al moment decisiu del Brexit més debilitada i més qüestionada que mai. L’únic respir l’hi ha donat la UE, que li ha concedit dues setmanes més per resoldre la crisi constitucional que viu el país i posar ordre al seu gabinet, al seu partit i al seu Parlament. Ara l’agenda britànica està marcada per la UE, que ha fixat les dates i les condicions del Brexit. Al Regne Unit, el Parlament està intentant agafar les regnes de la sortida del país de la UE. Mentrestant, la primera ministra intenta recuperar el control del timó. Alguns diputats tories ja s’atreveixen a criticar públicament el seu lideratge, com Steve Double, que ahir en va demanar la dimissió. Va dir que “clarament no està liderant el seu partit” i que “ha estat aïllada per la majoria del seu grup parlamentari”. “Tot i que diversos membres del seu gabinet l’han minat i li han fallat, l’última responsable de la situació en què ens trobem és ella”, va sentenciar.

Tot i que encara no està confirmat pel govern, la tercera i última votació sobre l’acord de May seria dimarts o dimecres vinent, sempre que aconsegueixi el suport necessari i que el president del Parlament permeti la votació que va suspendre dilluns per falta de “canvis substancials”. De moment, és impossible que May guanyi la votació. Els laboristes i la resta de partits de l’oposició ja han dit que hi votaran en contra. També el Partit Democràtic Unionista de l’Ulster (DUP), els seus socis nord-irlandesos, que li faciliten deu diputats. Sammy Wilson, portaveu del DUP, va dir: “No vull ni aquest acord tòxic ni la pròrroga, així que no hi ha cap pressió sobre el meu partit per votar a favor d’aquest acord, i menys encara amb les demandes de Tusk, que ha demostrat que té una absoluta falta de respecte cap a la primera ministra i cap al Regne Unit.”

Sense el suport del DUP, May no té possibilitats. L’últim cop va perdre la votació per 149 vots de diferència. Ha de convèncer 75 diputats. Fins a una vintena de brexiters tories han dit que no li donaran suport. O sigui que, per poder guanyar la votació, hauria de convèncer uns vint laboristes euroescèptics –en l’última votació, només tres li van donar suport– i convèncer euroescèptics del seu partit.

May es manté en la idea de sortir de la UE amb acord, però comença a acceptar que potser el Parlament no aprovarà la seva proposta. Aleshores s’obririen totes les possibilitats. Els brexiters la pressionaran perquè aposti per un Brexit sense acord i el Parlament intentarà agafar el control i permetre altres alternatives, com el segon referèndum. Avui hi ha convocada una manifestació massiva a Londres per demanar la nova consulta.

Ahir va transcendir que la primera ministra estaria valorant la possibilitat d’obrir les portes a votar altres alternatives si perd, ja que aleshores tindria fins al 12 d’abril per proposar un pla a la UE. S’assenyala que es podrien votar fins a set alternatives com ara un acord com el de Noruega o el del Canadà.

El secretari d’estat del Brexit, Kwasi Kwarteng, va declarar que, si es produeixen aquests vots, la votació seria lliure, o sigui, que no hi hauria ordres de disciplina de partit. Els brexiters conservadors es van enfadar quan van escoltar aquestes paraules. “Si el govern permet votacions [de plans alternatius] sense donar ordres de partit, significarà que no tenim govern”, va denunciar Mark François, vicepresident del grup brexiter del partit. Per la seva banda, Steve Baker va declarar: “Si es permeten aquestes votacions, serà una humiliació nacional.” Els brexiters tories no acceptaran cap altra opció que no sigui sortir de la UE. Això és el que frena May a l’hora d’eliminar les línies vermelles de no negociar una nova unió duanera o mantenir estrets vincles amb el mercat únic. Si les eliminés, el partit es podria trencar. “El destí del Brexit està en mans dels nostres amics britànics –va dir el president del Consell Europeu, Donald Tusk–. Nosaltres, la UE, estem preparats per al pitjor [escenari], però esperem el millor.” I hi va afegir que fins al 12 d’abril qualsevol cosa és possible: un acord, una pròrroga llarga o revocar l’article 50. El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, va declarar que el Brexit es podria ajornar un any més sempre que el Regne Unit canviï de pla en aquestes tres setmanes.