Pressió perquè l’informe del Russiagate es faci públic
La fi de la investigació de la trama russa obre un compàs d’espera amb peticions de transparència
L’entorn de Trump insisteix que no hi ha indicis de “col·lusió” amb Rússia durant les eleccions
Han hagut de passar 674 dies perquè s’acabés el serial més seguit a Washington, el que l’ha mantingut en suspens durant gairebé dos anys. O, com a mínim, ha tancat el primer episodi: Robert Mueller, el fiscal especial que investigava la trama russa sobre la possible col·lusió entre la campanya electoral de Donald Trump i el Kremlin per afectar les eleccions presidencials del 2016 i un delicte d’obstrucció de justícia del mandatari, ha entregat el seu informe.
Ara, toca esperar. Ningú no sap què hi diu, quines són les troballes ni com pot afectar el president. El fiscal general dels EUA, William Barr, i el seu número dos, Rod Rosenstein, estan analitzant el contingut per determinar quina informació entreguen al Congrés i quina es fa pública.
Barr va dir que podria donar un resum de les “principals conclusions” aquest cap de setmana mateix, el que ha deixat Washington en una nova fase d’alerta.
La pugna política sobre el tema ha mutat: ara domina la pressió perquè el document es faci públic. La Cambra de Representants va votar, dimecres passat per unanimitat, una resolució que exigia Barr que el publiqués sense demora.
Minuts després que se sabés que la investigació havia acabat, les crides a la transparència sobre el contingut del document van ser continues. Líders demòcrates han exigit que se’ls lliuri l’informe ràpidament i sense permetre que la Casa Blanca hi faci una ullada per por que intenti modificar-ne el contingut.
Més contingut, però amb la mateixa exigència, el líder republicà en el Senat, Mitch McConnell, va demanar que el procés es fes “tan obertament i transparent com sigui possible”. Barr, en les audiències que el van confirmar en el càrrec, va prometre que donaria “tanta transparència” com la llei li permetés.
El discurs de Trump
Trump també dona suport a aquesta posició, desitjant que l’informe “vegi la llum” i insistint, com ha fet durant més de dos anys, que “no hi ha hagut col·lusió, ni obstrucció” de la justícia: “Res de res.”
El seu entorn abraça el mateix discurs, emfatitzant que, en tot aquest temps, de la que Donald Trump denominava “caça de bruixes” i “farsa” de motivació política no s’ha revelat cap complot amb agents russos per influir de forma coordinada en les eleccions.
L’informe és, passi el que passi, un punt d’inflexió en la política actual dels EUA. Qualsevol conclusió que s’extregui del document de Mueller determinarà en gran mesura el mandat de Trump, que s’ha vist perseguit des de l’inici per l’ombra del Kremlin i la seva influència. Tindrà especial importància en el seu futur immediat i afectarà de ben segur les possibilitats de reelecció. De forma increïble, Trump ni ha piulat ni ha obert boca sobre el tema.
No hi haurà més imputats per la investigació
L’única cosa que se sap del cert és que no hi haurà més imputats derivats de la investigació de Mueller. El recompte final és aclaparador: un total de 34 acusats, entre ells 6 col·laboradors pròxims a Trump. Dos d’ells, l’exadvocat Michael Cohen i l’excap de campanya Paul Manafort, fins i tot tenen sentències de presó imposades. L’entorn de Trump va celebrar que no hi hagi més acusacions en la seva contra, però no poden cantar victòria total. Els delictes que han aparegut fruit de la investigació de Mueller segueixen el seu curs en les corts federals. A més, les conclusions que es puguin revelar també poden donar peu a noves investigacions en el Congrés –especialment en la Cambra de Representants, en què els demòcrates tenen majoria. Si es descobrís un escàndol de grans dimensions, qui sap si fins i tot es podria iniciar un procés d’impeachment que, ara per ara, els líders polítics han desestimat i negat de totes maneres.