Més d’un milió de persones van omplir, ahir, els carrers del centre de Londres per demanar un segon referèndum europeu en la major manifestació que es recorda des de les protestes contra la guerra d’Iraq, el 2003, que en va congregar el doble. La manifestació d’ahir es va produir en plena crisi constitucional al Regne Unit, el mateix dia que May confessava al seu grup parlamentari que no hi hauria nova votació sobre el seu acord la setmana vinent si no creia que podia guanyar-la.

Durant tot el matí, van arribar autocars provinents d’arreu del país per participar en la marxa que tenia com a lema “Put It to the People” (‘Consulta la gent’). “Crec que, des de Nadal, s’ha produït un gran canvi als carrers”, afirmava Ann Holland, pensionista de 65 anys. Holland, que va viatjar des dels Cotwswold, a l’oest d’Anglaterra, sostenia que el Brexit “va ser una maniobra del Partit Conservador en benefici de milionaris, com ara Rees-Mogg, Boris Johnson i Michael Gove, amb fortunes en paradisos fiscals”. “Al meu poble hi ha molts leavers [euroescèptics] perquè són gent molt rica amb diners en paradisos fiscals i dins la Unió Europea han de pagar més impostos”, hi va afegir.

Més enllà, hi havia Liz Moore, londinenca, amb el seu fill, que va denunciar que quan es va celebrar el referèndum hi havia molt poca informació sobre el que era el Brexit: “En teníem una idea molt vaga.” I mirant el seu fill va dir que estava en joc el seu futur. “Estic una mica espantada amb el que pugui passar amb un Brexit dur”, va confessar.

Dylan Chesters, estudiant de 19 anys, que va arribar en autocar des de Liverpool amb 25 companys d’universitat, va explicar que tenia 16 anys quan es va celebrar el referèndum. “Els joves tindrem menys oportunitats laborals; hi haurà barreres a l’hora de viatjar”, va assegurar. Però, alhora, es mostrava optimista: “No s’aprovarà l’acord de May i el trencament amb la UE no tindrà prou suport en el Parlament”, va dir mentre subjectava una pancarta ridiculitzant Cameron i May.

La manifestació va acabar a la plaça del Parlament, on van instal·lar un petit escenari per als discursos. Van assistir-hi pesos pesants de totes les formacions polítiques. Entre ells, la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, i el vicelíder laborista Tom Watson, que va desafiar el seu líder, Jeremy Corbyn, contrari a la consulta. “Aquest és un moment de màxima oportunitat. Hem d’assegurar un pròrroga més llarga del procés per permetre que es torni a convocar un segon referèndum”, va afirmar Sturgeon.

La marxa coincideix amb el moment de més tensió i desconcert del Brexit. Ahir, es va publicar la carta que la primera ministra va enviar a tots els diputats del seu partit exposant-los que hi ha quatre “opcions clares”: guanyar la votació, revocar l’article 50 (que va reiterar seria una traïció a la gent), la sortida sense acord o demanar una nova pròrroga a la UE. També els va avisar que no celebraria la votació decisiva del seu acord la setmana vinent si no tenia el suport necessari per guanyar. I es va disculpar pel polèmic discurs de dimecres culpant el Parlament per la pròrroga: “Teniu un treball molt dur i no era la meva intenció fer-lo més dur.” Des de dimecres, les peticions al Parlament per revocar el Brexit han passat d’1 a 4,3 milions.