Sempre s’ha dit que els britànics es caracteritzen pel seu pragmatisme, centrats en el realisme i el que més els convé. De fet, es diu que els britànics no tenen aliats, tenen interessos. Si analitzem el procés del Brexit des que Cameron va convocar el referèndum, les passes semblen dirigides per polítics que no tenen res a veure amb el pragmatisme britànic, ja que prevalen més els interessos de particulars i interns que no pas l’interès general. I ara ens trobem a pocs dies que es compleixi la data de sortida del Regne Unit de la Unió Europea, el 29 de març, i encara no sabem què passarà. Diverses votacions a Westminster en contra de l’acord entre el govern britànic i la UE han abocat la política britànica a la incertesa. La pressió d’acostar-se a la data de sortida ha provocat la petició de May a la UE de retardar-la.

La resposta de Brussel·les, després que dijous el Consell Europeu deliberés durant hores, és d’esperar aquesta setmana per veure si els parlamentaris britànics donen suport a l’acord, posant la data de sortida de la UE per al 22 de maig, pocs dies abans de les eleccions europees. En canvi, si no hi ha acord, la UE posa la data del 12 d’abril per a una possible sortida sense acord o bé que, durant aquests període, el govern britànic presenti un pla concret amb accions i dates per implementar el Brexit. Aquesta opció obligaria el Regne Unit a participar en les europees del 26 de maig, fet que generaria un terratrèmol polític al país i moltes disfuncions a la UE, començant per redistribuir el nombre de diputats per a cada estat membre, per donar cabuda als britànics, ja que el nombre d’europarlamentaris és de 751. Tot plegat és un escenari de despropòsits que generen incertesa a la ciutadania i molts maldecaps a les empreses, que ja estan fent plans de contingència per superar el que pugui acabar passant.

Un Brexit acordat és un canvi substancial, perquè representa un trencament després de 46 anys d’estar junts, però generaria una sensació de control i ordre i un escenari propici per establir el detall de les normes a convenir entre el Regne Unit i la UE. En canvi, un Brexit dur produiria una incertesa política, social i econòmica difícil d’avaluar, però que afectaria els mercats i la lliura, i de rebot potser també l’euro, i la situació laboral dels europeus que treballen al Regne Unit i dels britànics que treballen en estats de la UE, i també es veurien afectades la ciutadania i les empreses comunitàries pel que fa a l’accés al Regne Unit. I una nova petició de pròrroga generaria allargar el Brexit més enllà de les europees, amb tota la problemàtica que representa. El millor que podria passar és que hi hagués acord i que sortissin el 22 de maig, fet que generaria tranquil·litat. De ben segur que així tots hi sortiríem guanyant.