Dumbo alça el vol

Unir-se a un circ

“La idea d’esca­par-se i unir-se al circ és un sen­ti­ment que sem­pre he tin­gut pre­sent”, comenta Tim Bur­ton en les notes de pro­ducció de la nova pel·lícula. “Mai em va agra­dar real­ment el circ amb els ani­mals cap­tius, els pallas­sos, els números incòmodes que des­a­fi­a­ven la mort... Però com­pre­nia la idea: unir-se a una família estra­nya de mar­gi­nats que no encai­xen amb la soci­e­tat nor­mal, per­so­nes que són trac­ta­des de manera dife­rent. D’això tracta Dumbo.”

Amb les noves tec­no­lo­gies d’efec­tes visu­als digi­tals i un pres­su­post mas­todòntic, el direc­tor d’Ali­cia en el País de las Mara­vi­llas estrena avui arreu del món una pel·lícula que no és un remake en imatge real del clàssic de Dis­ney (com sí que ho són El libro de la selva o El rey león,que s’estre­narà el 19 de juliol), sinó una nova història que arrenca amb el nai­xe­ment de Dumbo i narra les aven­tu­res que viu com a estre­lla del circ Medici.

De mar­gi­nat a estre­lla

Max Medici (Danny DeVito) és l’amo del circ i con­fia a un dels seus artis­tes, Holt Far­rier (Colin Far­rell), i als seus fills Milly i Joe la tasca de tenir cura d’un ele­fant aca­bat de néixer. Les ore­lles enor­mes de l’ani­mal fan que sigui la riota del circ, però quan des­co­brei­xen que pot volar, el circ fa un retorn tri­om­fal i atrau el per­su­a­siu empre­sari V.A. Van­de­vere (Mic­hael Caine), que recluta el pecu­liar paqui­derm per al seu nou i ambiciós pro­jecte d’entre­te­ni­ment Dre­am­land (que recorda els parcs temàtics de Dis­ney). La tra­pe­zista fran­cesa Colette Marc­hant (Eva Green) volarà amb el petit ele­fant a la gran carpa de Dre­am­land en un número mai vist.

Ambi­en­tat al 1919, el film arrenca amb el l’estètica i el regust dels vells circs ambu­lants (viat­gen en un tren atro­ti­nat i el repar­ti­ment inclou com a secun­da­ris i figu­rants molts artis­tes reals de circ) i l’acció es tras­llada a Dre­am­land, que també fa pen­sar en l’espec­ta­cu­la­ri­tat i estètica del Cir­que du Soleil.

Drama i sus­pens

Dumbo i Colette pro­ta­go­nit­zen números de circ que, tras­lla­dats al llen­guatge cine­ma­togràfic, gua­nyen sus­pens i dra­ma­tisme. La sepa­ració del petit ele­fant de la seva mare i els dos fills de Holt, orfes de mare, fun­ci­o­nen com a motor dramàtic de la història. Tot un clàssic en les pro­duc­ci­ons de l’estudi.

Els ani­mals no par­len en aquesta nova pro­ducció de Dis­ney, a diferència del clàssic ori­gi­nal, en què la mare de Dumbo i altres ani­mals sí que ho feien. Els humans aca­ben com­par­tint el pro­ta­go­nisme amb el petit ele­fant en una pel·lícula d’enllu­er­na­dor dis­seny de pro­ducció, en què pre­do­mina la inten­si­tat i l’emoció de l’acció, més que la màgia i poe­sia del vell circ. “El final ha de ser apoteòsic”, diu el per­so­natge de Mic­hael Kea­ton, i així acaba sent a la fla­mant nova pro­ducció de Dis­ney.