L’informe aprovat pel Tribunal de Comptes sobre l’acció exterior del govern de la Generalitat veu diverses irregularitats, per exemple, en 479.633 euros gastats en 45 viatges de càrrecs públics amb l’objectiu de “promocionar el procés”, indica el tribunal. Però també en 515.675 euros pagats en informes i assessoraments que, segons l’òrgan fiscalitzador, també s’haurien destinat al procés independentista. Segons l’informe que ahir publicava l’agència ACN, s’han fiscalitzat contractes fets a dit, despeses que no s’haurien justificat però també pagaments a treballadors sense contracte.

S’hi assenyala que diners destinats a la cooperació internacional també es van destinar al procés. En darrer terme, el tribunal també considera que el Departament d’Acció Exterior de la Generalitat va realitzar activitats al marge de les seves competències.

Ara haurà de ser la Fiscalia General de l’Estat, l’Advocacia o un particular qui decideixi optar per la via de la demanda en cas d’apreciar indicis de responsabilitat comptable, o per la querella si es considera que hi ha indicis penals. En cas d’optar per la demanda per responsabilitat comptable, seria la secció d’enjudiciament del mateix Tribunal de Comptes qui es faria càrrec de la causa, mentre que la querella penal s’hauria de presentar a un jutjat. En aquest sentit, el tribunal que ha realitzat l’informe a petició de la comissió mixta del Congrés i el Senat no pot obrir directament una diligència per estudiar si hi ha causa i de quina naturalesa és.

L’informe hauria analitzat òrgans de la Generalitat i entitats que es dediquen a l’acció exterior. L’informe sosté que el Departament d’Acció Exterior es va dedicar els darrers anys a “promoure una modificació de l’Estatut de la comunitat autònoma” i, per tant, a construir “estructures d’estat”. L’òrgan fiscalitzador troba a faltar documentació que justifiqui el que qualifica d’“elevat volum” de despesa de les delegacions a l’exterior. L’informe afirma que entre el 2011 i el 2017 –en els governs de Mas i Puigdemont– es van destinar 416,8 milions a l’acció exterior, sense incloure les despeses de personal de la secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea (SAEUE) del 2011 al 2015. L’informe indica que aquesta secretaria no tenia plans anuals d’actuació, però que va fer accions per “canals no formals” per valor de 49.509 euros i en els quals es podria haver vulnerat el principi de transparència. Segons el tribunal, moltes de les activitats eren “alienes” a les atribucions de la secretaria i buscaven –diu textualment– “impulsar, fomentar, promocionar i publicitar” el procés sobiranista amb l’objectiu d’aconseguir “suports internacionals”.