L’Agència Espacial Europea ha declarat el satèl·lit Cheops apte per volar en la primera missió de l’ESA destinada específicament a ampliar el coneixement sobre els exoplanetes. Es tracta d’un petit telescopi que se situarà en l’òrbita baixa de la Terra i dirigirà la seva lent de 30 centímetres de diàmetre a les estrelles més brillants, on ja se sap que hi ha planetes que les transiten. La intenció de la missió no és descobrir-ne de nous, sinó caracteritzar millor els que ja es coneixen.

En els trànsits dels exoplanetes, és a dir, els moments en què passen per davant de l’estrella que orbiten, els científics poden analitzar les característiques d’aquells mons llunyans a partir de la informació que extreuen de la llum, utilitzant tècniques de fotometria d’alta precisió. Cheops (per Characterising Exoplanet Satellite) se situarà a uns 700 quilòmetres de la Terra i es preveu que estudiï uns 350 exoplanetes durant els tres anys i mig de durada de la missió nominal. La tecnologia i el combustible, però, s’han calculat perquè estigui operatiu durant més d’una dècada si no hi ha cap problema electrònic important.

Tot i que el pes tecnològic i científic de la missió ha recaigut a Suïssa, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) hi participa com a membre del comitè científic que selecciona els objectes a seguir. La tria s’ha fet seguint diferents criteris, com ara quins s’han observat fins ara en pitjors condicions (per explorar-los més) o quins ofereixen més possibilitats de recerca si s’observen intensivament.

“Volem entendre millor com es formen, com són i com evolucionen. Per això mirarem allà on sabem que n’hi ha i refinarem els coneixements per contrastar els models teòrics”, explica Ignasi Ribas, director de l’IEEC. Un dels objectius serà 55 Cancri E, “una superterra molt calenta que volem veure com s’altera al llarg del temps”. Un altre objectiu interessant seran els cossos amb òrbites molt excèntriques, perquè hi ha una variació de temperatura molt important al llarg del recorregut que permetrà fer càlculs interessants.

L’observació dels trànsits oferirà mesures precises de la grandària d’un planeta que, combinades amb la informació ja coneguda sobre la seva massa, permetrà determinar-ne la densitat i oferirà claus sobre la seva composició i estructura, indicant si és predominantment rocós o gasós o si conté oceans d’importància. “En termes d’astrofísica, Cheops es d’allò més excitant”, confessa l’investigador català del CSIC.

El 80% del temps d’observació de Cheops estarà dedicat als científics de l’ESA, però hi haurà una cinquena part oberta a altres astrònoms.