“Berlín ja fa molt de temps que ja no és l’única gran capital europea de lloguers assequibles. Ens han col·locat al capdavant de l’encariment accelerat de lloguers, amb efectes semblants als que patiu a Barcelona o han viscut abans París o Londres”, denuncia Kurt Jotter, un els impulsors de la plataforma #MietenWahnsinn –lloguers de bogeria–. És l’etiqueta més visible a tota la capital alemanya, des de fa setmanes, especialment als barris amb tradició de multiètnics i joves, com Kreuzberg, o els que s’ha convertit en feu de l’especulació immobiliària, com Friedrichshain, a l’antic sector comunista.

Desenes de joves amb armilles de color violeta van encetar ahir la campanya de recollida de firmes, aprofitant la marxa multitudinària contra els abusos i l’especulació que va arrencar a l’Alexanderplatz de Berlín per continuar per la Karl-Marx Allée de Friedrichshain, i cap a Kreuzberg i Treptow, on justament se celebrava una fira immobiliària.

L’objectiu dels voluntaris és arribar a les 20.000 firmes en dos mesos per impulsar una consulta ciutadana a favor de les expropiacions de grans consorcis immobiliaris per convertir els seus pisos en habitatge social. És una primera etapa, després de la qual tindran quatre mesos més per arribar a les 170.000 firmes i poder convocar un referèndum entre els prop de tres milions de berlinesos amb dret a vot. “Les consultes populars no són vinculants jurídicament, però sí que tenen un fort pes polític”, argumenta Jotter.

Va ser un dissabte assolellat i propici a l’optimisme. El recorregut, a més, era fet a mida: a la Karl-Marx Allée, l’avinguda que en temps de la divisió de la ciutat era la joia arquitectònica del sector comunista, s’hi ha fet l’amo Deutsche Wohnen, un consorci que té 112.000 habitatges a Berlín –entre els quals, uns quants blocs d’aquesta magnífica artèria urbana–. Un pis de 60 metres quadrats en zones molt menys vistoses de la ciutat es llogava fa uns anys per 580 euros al mes. Ara no baixen dels 900. Berlín és una ciutat amb poca tradició de pisos de propietat –un 85% dels ciutadans viuen de lloguer–, on els preus de l’habitatge van pujar del 2011 al 2016 un 40% i on l’any passat l’evolució es va disparar fins a situar-se l’encariment anual en un 20%. A la resta del país, on també hi havia manifestacions semblants ahir, la situació és semblant.

La iniciativa ciutadana vol obligar el Senat de Berlín a comprar 2.400 habitatges com els de Deutsche Wohnen i convertir-los en pisos de lloguer protegits. Se suposa que això costaria uns 30.000 milions d’euros –a un preu mitjà de 120.000 per cada habitatge expropiat–. Un objectiu ara per ara poc viable, en una capital sobreendeutada com és Berlín. “Vivim en una capital pobra de la primera potència europea. Es tracta de mobilitzar recursos de l’estat central”, argumenta Jotter.

L’alcalde de Berlín, el socialdemòcrata Michael Müller, no vol ni sentir parlar d’expropiacions. Müller governa des del 2016 en un tripartit amb l’Esquerra i els Verds, el partit que segons els sondejos actuals, esdevindrà la primera força en les pròximes eleccions de la ciutat estat, el 2020.

Els Verds és el partit emergent a escala no només berlinesa, sinó nacional. El seu líder, Robert Habeck, és el polític més ben valorat del país, davant de la cancellera Angela Merkel. Als Verds se’ls pronostica en les eleccions berlineses de l’any vinent un 25% dels vots –davant de conservadors, esquerrans i socialdemòcrates, amb entre un 18 i un 19% dels sufragis–. A escala nacional estan en un 20%, només superats pels conservadors, i clarament davant dels socialdemòcrates.

Els Verds han revifat amb el nou líder, proper i amb un missatge positiu, als antípodes del vot negatiu i ranci que representa l’ultradreta, estancada en les enquestes tant a escala nacional com berlinesa.