Focus

Un lloc a la pantalla global

Les grans plataformes globals s’erigeixen en la destinació desitjada de la producció audiovisual catalana Hom demana més incentius per atraure la producció internacional a Catalunya

El treball amb sectors de fora de la televisió també és una via a seguir
La rebaixa del pressupost de TV3 no ha pogut ser substituïda
Hom desitjaria incentius fiscals com els de Navarra i les Canàries, del 35%
Les plataformes valoren l’elevat nivell de qualitat del sector català
Cal produir més ficció, però ficció que sigui realment exportable als mercats globals
joan corbella
professor pompeu fabra
S’havia de seduir les plataformes globals perquè s’instal·lessin a Catalunya
raimon masllorens
director de brutal media
Que les cadenes es quedin tots els drets no ajuda a fer créixer la producció independent
xavier atancE
director de benecé
Per a una gran cadena, que aparegui de soci una plataforma li permet seguir ajudant el sector
jaume banacolocha
director de diagonal tv
Per poder exportar, els productors han de tenir tots els drets sobre les seves creacions
francesc escribano
director de minoria absoluta

El sec­tor audi­o­vi­sual català tra­vessa uns temps de certa tran­sició, en què les pro­duc­to­res han d’assu­mir el repte de fer mans i mànigues per fer més inter­na­ci­o­nals els con­tin­guts que creen, a la cerca de públics que –com més va, més bé– ara es tro­ben en les grans pla­ta­for­mes glo­bals d’inter­net.

L’audi­o­vi­sual català, amb un cens que depassa les 2.000 empre­ses, que ocu­pen uns 14.000 tre­ba­lla­dors, segons fonts ofi­ci­o­ses recents, i és capaç de gene­rar anu­al­ment un volum de negoci de 1.800 mili­ons d’euros, ha estat con­si­de­rat des de sem­pre un sec­tor estratègic, dins un pla de diver­si­fi­cació de la nos­tra eco­no­mia. Però dar­re­ra­ment, a la recessió econòmica –que també hi va dei­xar la seva empremta–, s’hi han afe­git altres con­tra­temps, com ara la sus­pensió per part del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal del cànon digi­tal a les ope­ra­do­res, que havia d’apor­tar 20 mili­ons d’euros al finançament de l’audi­o­vi­sual, i la pèrdua de pis­to­nada de TV3 com a motor tra­di­ci­o­nal, en haver de rebai­xar el seu pres­su­post, que es va tra­duir, en el cas de la ficció, en la reducció de les inver­si­ons de 80 a 40 mili­ons d’euros el 2017.

Tan­ma­teix, han estat aquests hàndi­caps els que han obli­gat el sec­tor a rede­fi­nir-se. Com explica Joan Cor­be­lla, pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, espe­ci­a­lista en estruc­tura i eco­lo­gia dels mit­jans audi­o­vi­su­als, “hom observa un canvi d’estruc­tura del sec­tor, i, si abans ens trobàvem amb mol­tes pro­duc­to­res que pràcti­ca­ment no podien ope­rar sense el suport de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als (CCMA), ara s’ha obert més, ha aug­men­tat el parc de cli­ents, i podem veure com tre­ba­llen amb Net­flix, Ama­zon, Movis­tar + i d’altres”. Fa esment d’exem­ples com ara la col·labo­ració entre Dia­go­nal TV, Atres­me­dia i Net­flix a La cate­dral del mar i els vin­cles de Lavi­nia amb RTVE pel show­case Tor­res en la cocina o El Ter­rat amb Movis­tar+ per pro­gra­mes com ara Late motiv i La resis­ten­cia.

Com cons­tata el pro­fes­sor Cor­be­lla, les pro­duc­to­res cata­la­nes s’han vist obli­ga­des a “fer un salt d’escala, a arris­car a pre­sen­tar pro­jec­tes amb grans pres­su­pos­tos perquè et faci con­fiança una d’aques­tes noves majors del digi­tal”. El cas para­digmàtic seria La cate­dral del mar, amb la impli­cació de Dia­go­nal TV, Atres­me­dia, TV3 i Net­flix per aixe­car una gran pro­ducció en què “la pla­ta­forma ha entès que pot amor­tit­zar aquest pro­ducte local al mer­cat mun­dial”.

És clar que, com dema­nen refle­xi­o­nar sobre el futur del sec­tor, cal esmerçar més i més recur­sos a la pro­ducció de ficció audi­o­vi­sual de qua­li­tat. “Sí, cal posar recur­sos per fer ficció, però ficció que es pugui expor­tar, que generi més recur­sos per esco­me­tre noves pro­duc­ci­ons, amb pres­su­pos­tos més ele­vats, un cer­cle virtuós com el que va poder dis­se­nyar el sec­tor audi­o­vi­sual de Dina­marca.”

En aquest nou uni­vers de les grans pla­ta­for­mes glo­bals, hom dis­cu­teix si la CCMA hau­ria d’impul­sar una pla­ta­forma de tele­visió a la carta. És una opció que, per exem­ple, ha adop­tat la BBC britànica, que con­jun­ta­ment amb la cadena pri­vada ITV ha llançat una pla­ta­forma de stre­a­ming, Brit­Box, perquè les pro­duc­ci­ons britàniques com­pe­tei­xin amb Net­flix o HBO.

Cor­be­lla creu que seria interes­sant fer “un por­tal de con­tin­guts de pro­duc­to­res cata­la­nes, que es podria obrir a pel·lícules que han aca­bat el seu cicle en sales, a docu­men­tals o fins i tot a you­tu­bers que cer­quen un altre canal”. Un model per emmi­ra­llar-s’hi seria la nord-ame­ri­cana Hulu, que té al dar­rere gegants com ara Dis­ney-ABC, Fox, NBCU­ni­ver­sal i Tur­ner. Conté tant sèries, xous d’impacte i con­cur­sos com pel·lícules i docu­men­tals. Com en el cas britànic, “una pla­ta­forma cata­lana seria una reacció con­tra els gegants dels EUA, per tenir presència visi­ble al mer­cat”.

Tot­hom sem­bla coin­ci­dir que l’audi­o­vi­sual català és massa ato­mit­zat: pre­do­mi­nen empre­ses sense assa­la­ri­ats (48,7%) o amb només un o dos (20,5%), segons dades del Clúster de l’Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya. Val a dir, però, que una pro­duc­tora que té en nòmina una tren­tena de per­so­nes fàcil­ment pot mobi­lit­zar-ne cada any més d’un miler en les seves pro­duc­ci­ons.

En els dar­rers temps, en paral·lel a la con­so­li­dació a Europa de grans juga­dors fruit de fusi­ons (Ende­mol-Shine, Bani­jay-Zodiac o All3­me­dia), veiem que empre­ses amb un cert volum de pro­ducció s’inte­gren en grups més amplis: Medi­a­pro va aco­llir Ovi­deo, Gest­mu­sic i Dia­go­nal TV es van inte­grar a Ende­mol o el cas de Veranda, que té de par­ti­ci­pa­des el Grup Godó i Boo­me­rang. Són, com des­criu Cor­be­lla, “grans paraigües que englo­ben mol­tes mar­ques perquè el mer­cat és molt com­pe­ti­tiu”.

Entre els actors de l’audi­o­vi­sual hi ha un cert des­fici. Com explica Rai­mon Mas­llo­rens, direc­tor de Bru­tal Media, “si bé és un sec­tor en què hi ha molt de talent i Bar­ce­lona és un cen­tre indus­trial fort, estem per­dent pis­to­nada, sem­bla que el govern no es cre­gui l’audi­o­vi­sual”. Denun­cia que la CCMA “no té pla de futur, en la tele­visió pública està per­dent pes la pro­ducció inde­pen­dent i ningú fa res”. També es plany que els actu­als domi­na­dors del mer­cat audi­o­vi­sual, com ara Net­flix, Ama­zon i HBO, esti­guin obrint els seus quar­ters per al tea­tre d’ope­ra­ci­ons euro­peu a Madrid: “Pot­ser se’ls hau­ria d’haver anat a veure, seduir-los, perquè s’esta­blis­sin a casa nos­tra.”

Mas­llo­rens reco­neix que tot el sec­tor s’ha embar­cat en la tasca de “col·locar pro­duc­tes en aques­tes pla­ta­for­mes, un cop vist que la seva estratègia és que pro­duc­ci­ons locals esde­vin­guin fenòmens glo­bals”. Això hau­ria d’anar acom­pa­nyat, al seu parer, de “l’impuls d’una pla­ta­forma en català per al con­sum local, perquè alguns pro­duc­tes no poden tenir recor­re­gut arreu”.

Al vol­tant de la neces­si­tat d’esti­mu­lar les copro­duc­ci­ons, Mas­llo­rens troba a fal­tar “un marc legal més bene­ficiós per atreure copro­duc­ci­ons, es podria jugar amb les des­gra­va­ci­ons”: “Estem veient com mol­tes pro­duc­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes s’estan rodant a Lon­dres, perquè això els suposa un retorn fis­cal de fins al 35%. Una cosa sem­blant passa a Irlanda, Bèlgica o estats de l’est d’Europa.” En el cas espa­nyol, com es plany Mas­llo­rens, només es podria fer una política d’incen­tius d’aquesta mena si Cata­lu­nya tingués un règim eco­no­mi­co­fis­cal espe­cial, com ara Navarra i les Canàries, que també apli­quen deduc­ci­ons de fins al 35%. El suport ins­ti­tu­ci­o­nal també pot venir per la via del foment de l’expe­ri­men­tació, com fa França, amb ajuts a pro­gra­mes de tele­visió amb tarannà inno­va­dor, o la Gran Bre­ta­nya, on s’han des­ti­nat 60 mili­ons de lliu­res públi­ques per a la pro­ducció infan­til de qua­li­tat.

Bru­tal Media alterna pro­duc­tes com ara El foras­ter, que res­pon­dria al per­fil de pro­grama per al con­sum local, amb d’altres que res­po­nen a allò que diu Mas­llo­rens de “pen­sar sem­pre en pro­duc­tes que siguin fàcil­ment expor­ta­bles a molts països”, com ara This is art, que ja s’ha pro­gra­mat en una quin­zena de països, tot seguint el camí d’èxit d’Òpera en texans, que ha tin­gut recor­re­gut en 200 països. Per a Rai­mon Mas­llo­rens, és un fet ben evi­dent que tenim una audiència tele­vi­siva que pro­gres­si­va­ment es frag­menta en nínxols petits, però “molta oferta crea demanda, i com més con­sum, més indústria”.

Benecé és una pro­duc­tora vete­rana –data de 1986– que ha sobre­vis­cut gràcies a la seva ver­sa­ti­li­tat, ja que com­bina en la seva tasca vídeos ins­ti­tu­ci­o­nals i cor­po­ra­tius, publi­ci­tat, pro­gra­mes de tele­visió i cinema de docu­men­tal i ficció, a més de dis­se­nyar esde­ve­ni­ments cul­tu­rals. El seu direc­tor, Xavier Atance, per des­criure l’eco­sis­tema audi­o­vi­sual català fa ser­vir el símil del pri­mer fabri­cant de cot­xes del país: “Al vol­tant de Seat viuen mol­tes empre­ses de com­po­nents que si des­a­pa­regués la marca ho tin­drien magre. Nosal­tres ens movem amb un sol motor, que és TV3, i això ens obliga a sor­tir, però també és cert que, en ser peti­tes mol­tes de les nos­tres pro­duc­to­res, la capa­ci­tat de pro­ducció és rela­tiva.”

El rela­ti­visme, també l’aplica sobre el revul­siu que supo­sa­da­ment supo­sen les grans pla­ta­for­mes, en temps que es mul­ti­plica el con­sum de tele­visió. “Que s’obrin noves pla­ta­for­mes, noves fines­tres, ja és un què, però compte, perquè n’hi ha 300 llui­tant per entrar-hi.”

Atance té molt clar que, a una empresa com la seva, l’ha sal­vada la seva diver­si­fi­cació, i que “no és bo tenir un sol cli­ent, que et pot fer per­dre auto­no­mia”.

Si hem de par­lar de polítiques de suport a les empre­ses del sec­tor, Atance demana que “se sigui equi­ta­tiu en el repar­ti­ment dels rèdits que pugui donar una pro­ducció, ja que actu­al­ment, si copro­du­ei­xen amb una cadena pública, es queda amb la titu­la­ri­tat dels drets i, és clar, això no ajuda a fer créixer la pro­ducció inde­pen­dent”. I hi afe­geix: “Els pro­duc­tors han de viure de les seves cre­a­ci­ons arreu del món. A altres països, les pro­duc­to­res es poden bene­fi­ciar dels drets en la seva tota­li­tat.”

A Dia­go­nal TV sem­blen haver tro­bat la via, el que el seu direc­tor, Jaume Bana­co­locha, ano­mena “fórmula cate­dral”, apli­cada per a la pro­ducció de La cate­dral del mar: “Si et pre­sen­tes a una gran cadena en obert, pública o pri­vada, per mitjà d’una pla­ta­forma com Net­flix o Ama­zon, de ben segur que rebràs el seu suport, que pot anar fins al 30% del seu finançament.” Una fórmula que també ha reei­xit en el cas d’altres sèries, com ara Si no t’hagués cone­gut i Ben­vin­guts a la família. Fer de la neces­si­tat vir­tut: “Per a una cadena com TV3 o una cadena pri­vada, que per la con­jun­tura ja no pot esmerçar tants diners, que apa­re­gui un nou soci li per­met con­ti­nuar aju­dant el sec­tor.”

Amb tot, Bana­co­locha creu que s’hau­ria de fer un esforç de rigor en la pla­ni­fi­cació d’inver­si­ons per part de la CCMA: “Saber què hi haurà cada any, una con­tinuïtat al marge de qui mani. Si no, és un des­ga­vell.”

Pot­ser sí, com reco­neix Bana­co­locha, que la cons­tel·lació de l’audi­o­vi­sual català està massa ato­mit­zat, “de micro­pro­duc­to­res n’està ple”, però això és inver­sa­ment pro­fes­si­o­nal al talent, al nivell de pro­fes­si­o­na­li­tat: “Pla­ta­for­mes com ara Net­flix valo­ren molt posi­ti­va­ment com es tre­ba­lla a Cata­lu­nya, com excel·leix en pro­fes­si­o­na­li­tat, se sor­pre­nen que el capítol d’una sèrie que a l’Estat sor­ti­ria per uns 550.000 euros aquí surti per 200.000 euros, sense per­dre gens ni mica de qua­li­tat.”

El direc­tor de Dia­go­nal TV no veu gaire futur a un stre­a­ming propi de la CCMA per aco­llir la pro­ducció cata­lana, i veu­ria més interes­sant “arri­bar a acords amb les grans pla­ta­for­mes perquè TV3 tingués el seu propi apar­tat, on pen­jar els seus pro­duc­tes en català.” Indica que un país com Dina­marca, para­digma actual de la feina ben feta, no pensa tant a tenir una pla­ta­forma pròpia com “a saber col·locar els seus pro­duc­tes arreu”, amb cre­a­ci­ons que sàvia­ment com­bi­nen allò local amb allò glo­bal.

“El sec­tor està en una situ­ació crítica.” Així de taxa­tiu es mos­tra Fran­cesc Escri­bano, direc­tor de Mino­ria Abso­luta, una altra pro­duc­tora que s’ha dis­tin­git dar­re­ra­ment per tocar, i reei­xir-hi, diver­sos pals, des d’enge­gar espec­ta­cles tea­trals fins a l’aco­lo­ri­ment d’anti­gues imat­ges docu­men­tals del NO-DO. “El pro­blema de l’audi­o­vi­sual és que té com a motor gai­rebé únic TV3, ja que les altres cade­nes tenen poca presència a Cata­lu­nya.” Inter­preta que la situ­ació de risc en què es troba el sec­tor és el fruit de com­bi­nar el reple­ga­ment inver­sor de TV3 amb l’anul·lació del cànon digi­tal, que “podria haver apor­tat un volum d’inversió que hau­ria pogut dur-nos a l’equi­li­bri”.

Escri­bano es plany que sem­bla que, a causa de la situ­ació excep­ci­o­nal que viu el país, ara mateix “no hi ha solu­ci­ons polítiques”, que al seu enten­dre no hau­rien de depen­dre necessària­ment de recórrer a la injecció econòmica pública, sinó a “ator­gar més capa­ci­tat de movi­ment als pro­duc­tors: a la Gran Bre­ta­nya, per posar un exem­ple, podem veure com les pro­duc­to­res es que­den amb tots els drets del que pro­du­ei­xen”. Con­clou que “és així com es pot poten­ciar real­ment la inter­na­ci­o­na­lit­zació”.

Al vol­tant de si s’escau­rien fusi­ons perquè hi hagués juga­dors de més grandària, Escri­bano és dels que pensa que “són necessàries empre­ses de tota mena, Medi­a­pros i peti­tes pro­duc­to­res d’una o dues per­so­nes; jus­ta­ment la clau perquè el sec­tor sigui ric és la vari­e­tat”. Raona que “és cert que una crisi afecta de ple una petita pro­duc­tora que viu d’un docu­men­tal a l’any i la pot fer des­a­parèixer, però és que, a una de gran, la crisi la pot aga­far sobre­di­men­si­o­nada i obli­gada a aco­mi­a­dar tre­ba­lla­dors”.

Com­par­teix, amb un xic d’escep­ti­cisme, l’espe­rança per la trans­for­mació que ha vin­gut amb les pla­ta­for­mes: “És cert que són més por­tes que s’obren, però també ho és que són estruc­tu­res opa­ques, no se sap què gua­nyen i què dei­xen de gua­nyar.”

Quan es parla d’audi­o­vi­sual, hom ten­deix a visi­ons reduc­to­res en què sem­bla que només hi ha lloc per als que creen fic­ci­ons o xous d’impacte. Tan­ma­teix, el futur del sec­tor va molt més enllà. Així, tro­bem empre­ses com Fil­min, que, tot venint de la dis­tri­bució con­ven­ci­o­nal de vídeo, ha sabut tro­bar el seu lloc com a pla­ta­forma de cinema per a mino­ries, amb un públic ben fide­lit­zat. Vysion seria el cas d’empresa que juga a estar per­ma­nent­ment en l’avant­guarda de la rea­li­tat vir­tual o aug­men­tada, tot ser­vint sec­tors com ara la comu­ni­cació cor­po­ra­tiva, la publi­ci­tat i la for­mació. I, ja que par­lem d’una època en què l’oferta tele­vi­siva és gai­rebé infi­nita, són necessàries eines com ara Tviso, una pla­ta­forma cata­lana que el que fa és endreçar tot el que hi ha als para­dors, en funció de les pre­ferències de cada usu­ari. Diver­sos sen­ders pels quals tran­si­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.