Israel viu avui les eleccions al parlament més disputades de la darrera dècada. Vora 6,3 milions d’electors, el 84% jueus i el 16% àrabs, poden votar fins a les deu de la nit en alguns dels 10.000 col·legis electorals en unes eleccions que decidiran la supervivència política de Benjamin Netanyahu. L’actual primer ministre i líder del partit conservador Likud pretén revalidar el cinquè mandat, però aquest cop té enfront una coalició que pot esdevenir alternativa real de govern: Blau i Blanc. Amb els noms dels colors de la bandera israeliana, està formada per tres partits i liderada pel militar Benny Gantz, excap de l’estat major i comandant militar de la gran operació llançada contra Gaza el 2014.

El resultat definitiu de les votacions d’avui no es coneixerà fins d’aquí a un parell de dies, però el que és clar és que amb 40 partits concorrent-hi ni el Likud ni Blau i Blanc obtindran la majoria dels 120 diputats a la Knesset. De fet, ningú ho ha fet en la història d’Israel i, com és habitual, Netanyahu o Gantz probablement lideraran governs de coalició. Si fa un mes l’anunci de processament de la fiscalia general contra Netanyahu per corrupció –que en tot cas es produirà després de les eleccions– el va deixar en segona posició a les enquestes, l’actual primer ministre ha remuntat les darreres setmanes. Avui surt amb un lleuger avantatge respecte de la nova coalició de Gantz. També les enquestes assenyalen que tindria un paper rellevant el partit ultranacionalista Zehut, liderat per Moshe Feiglin, qui ha assegurat que a priori estaria disposat a pactar amb qualsevol dels dos i a qui les enquestes atorguen quatre diputats. Ara bé, els darrers sondejos indiquen que Blau i Blanc no aconseguirà prou suport per formar una coalició de centre, i els diputats del Zehut estarien entre els que possibilitarien repetir una coalició de govern de dreta i extrema dreta.

El 2015, els partits àrabs van quedar com a tercera força parlamentària, després de presentar una llista de coalició de quatre partits. Ara hi concorren separadament i això els penalitzarà. De fet, sols la meitat dels àrabs israelians tenen intenció d’anar a votar, i alguns dels seus partits podrien quedar fora del parlament perquè no aconseguirien arribar al 3,5% dels vots. En aquestes eleccions tan ajustades també lluiten per la supervivència partits pacifistes com Meretz, de les poques veus partidàries de negociar amb els palestins la creació de dos estats.

L’estratègia del govern de Netanyahu ha estat radicalitzar el discurs no sols contra els palestins, sinó també contra la comunitat àrab israeliana. El juliol passat va aprovar una llei que els converteix legalment en ciutadans de segona, decisió que certificava el que ja feien una altra seixantena de normatives. En campanya, el primer ministre ha dit que Israel és sols l’estat dels jueus, i ha jugat la carta de la por i de l’ultranacionalisme. Tot per concentrar el màxim de suports de la dreta.