“Tamara, no estàs sola.” “Adri, et volem a casa.” “La solidaritat és la nostra millor arma.” Aquestes van ser algunes de les consignes que més van corejar ahir als carrers de Viladecans el miler de manifestants que van voler donar el seu suport a Tamara Carrasco i Adrià Carrasco el dia en què es compleix un any del confinament de la primera al seu municipi i la fugida a Bèlgica del segon, després d’haver estat acusats de rebel·lió, sedició i terrorisme. Una emoció carregada d’emotivitat però també de denúncia d’una repressió que busca “atemorir-nos, injectar por i crear un relat de violència”, com va assegurar l’Adrià a través d’un vídeo des de Bèlgica, en què va denunciar diverses accions repressives al voltant de l’1-O, però també altres lluites.

La protesta va estar encapçalada per la Tamara, els pares de l’Adrià i Roger Español, i va comptar amb la presència, entre d’altres, de Laura Borràs, Elisenda Paluzie, Vidal Aragonès i David Fernàndez. Al final de la marxa la Tamara va explicar que l’últim any ha estat “molt dur” per la prohibició de sortir de Viladecans, amb comptades excepcions –per anar a treballar, tot i que ara està de baixa, i per comparèixer al jutjat de Gavà–. Però que tot i el seu segrest “en una presó sense barrots” després d’un any “en què les clavegueres de l’Estat van trucar a la nostra porta”, la seva convicció de ser innocent l’ha dut a un aprenentatge durant el qual ha continuat militant i no s’ha deixat enfonsar “pels que volen desmobilitzar el poble”.