“Un moment delicat.” Amb aquestes paraules l’FMI (Fons Monetari Internacional) titulava el seu informe de perspectives de l’economia mundial corresponent a l’abril, en què confirmava els temors d’un afebliment generalitzat de l’economia. La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units com a teló de fons, el Brexit interruptus i la situació difícil de Turquia i l’Argentina han obligat a una nova rebaixa de les previsions de creixement, però creixement al cap i a la fi: d’un 3,3% aquest 2019, quan fa un any el pronòstic era del 3,9%.

Per a Europa, la rebaixa aplicada deixa la taxa en un magre 1,3%, a la zona euro, amb economies especialment tocades, com ara la italiana, estancada (0,1%); l’alemanya, evolucionant per sota de la mitjana (0,8%), i la francesa, que no acaba d’aixecar el cap (1,3%). Mentrestant, un altre soci comercial important de Catalunya, el Regne Unit, embolicat en el Brexit (1,2%). La persistència dels riscos a la baixa obliga a posposar al 2020 una millora global.

En aquest context, el BBVA també ha rebaixat recentment les seves previsions per a Espanya, del 2,4% al 2,2% per a aquest any, i del 2% al 1,9% per al 2020. El diagnòstic que fa el servei d’estudis de l’entitat és que, si Europa no creix, les exportacions patiran més del que ja ho han fet, i el sector exterior restarà dècimes al creixement. No obstant això, la crisi del 2008 va suposar un retrocés de tal dimensió que la recuperació proporciona encara un plus d’embranzida i per això l’Estat creix per sobre de la mitjana de la zona euro, i la previsió és que ho continuarà fent.

Catalunya, bastió de la indústria exportadora, s’està veient especialment afectada pel descens de les vendes a l’exterior, que des del tercer trimestre del 2018 està en valors negatius i no s’espera que canviï de signe. La dada preocupa sobre manera la Cambra de Comerç de Barcelona, ja que Catalunya havia basat la seva recuperació en una indústria competitiva i un sector exterior que actuava de motor del creixement. L’índex de producció industrial (IPI) i la matriculació de vehicles industrials s’han desplomat, són en taxes interanuals negatives des que va començar aquest any.

El sector de l’automòbil, que té un pes específic molt important en les exportacions, és un dels principals afectats per aquest entorn. No obstant això, el refredament és força generalitzat: “No és una desacceleració localitzada, tots els subsectors de la indústria l’estan patint en major o menor mesura”, assegura Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra.

S’ha donat la circumstància que en les darreres setmanes s’ha registrat una punta de processos de reestructuració de plantilla en determinades indústries –alguna de força coneguda, com ara Nissan–, que algunes veus han volgut vincular directament amb la desacceleració de la indústria. Rovira recorda que les afiliacions a la Seguretat Social continuen augmentant en el sector, i que els treballadors afectats pels ERO són una part limitada.

En relació amb els motius, el responsable del servei d’estudis de la Cambra hi veu una àmplia casuística més relacionada amb la necessitat de reconversió d’alguns subsectors o d’indústries concretes que no a dinàmiques globals.

Precisament la millora de les xifres de l’atur, així com la recuperació dels salaris després d’anys de contenció, ha donat ales al consum, que ha pres el relleu de les exportacions i justifica el diferencial que Catalunya té amb Europa. Però el recorregut serà limitat en el temps a mesura que els problemes de la demanda externa s’acabin traslladant a la demanda interna. Un fenomen similar està passant amb la inversió, que, davant dels núvols de l’horitzó, s’alenteix per allò que és millor esperar que algunes coses s’acabin aclarint.

Mentrestant, la construcció millora de manera continguda. Els 1.844 visats d’habitatges registrats a Catalunya al gener s’acosten a la mitjana mensual del 2008, que va ser de 2.400, però molt lluny dels prop d’11.000 del 2006, punta del boom del totxo.

Els analistes també fixen l’atenció en el turisme, que sembla haver recuperat el pols després del retrocés que va viure entre el quart trimestre del 2017 i el tercer del 2018. Les dades del gener i el febrer d’aquest any confirmen la bona marxa d’aquest sector, si bé concentrada exclusivament en els turistes estrangers, ja que el visitant de la resta de l’Estat no ha deixat les taxes negatives. El nombre de pernoctacions dels estrangers ha crescut un 9,1% els dos primers mesos de l’any, mentre que el dels espanyols ha caigut un 6,1%.

Amb el fantasma de la crisi encara fresc en la memòria, el president de la Cambra, Miquel Valls, emfatitza el fet que la fase en què ha entrat l’economia catalana no és la d’una nova recessió sinó d’una desacceleració que s’allargarà el 2019 i el 2020, “sense senyals d’una nova crisi”, subratlla Valls.