Els disset testimonis escollits ahir per les defenses dels independentistes catalans van evidenciar, en el judici al Tribunal Suprem, la Catalunya plural i pacífica, que tampoc es va esquerdar la tardor del 2017. Quatre representants d’institucions integrants del Diplocat van explicar als set magistrats que aquest consorci publicoprivat fa “diplomàcia pública no governativa” i que el seu foment de debats i visites és obert a totes les ideologies, no només a la independentista. Dos catedràtics que van participar en el Llibre Blanc de la Transició Nacional, encarregat pel govern de Mas el 2015, van destacar-lo com un document jurídic, no pas com un full de ruta criminal, com sosté la fiscalia. I tres activistes d’En Peu de Pau van exposar la riquesa del moviment associatiu català, que sempre ha estat pacífic, i van assenyalar que “l’1-O va ser l’acte de desobediència civil més important d’Europa”, en paraules del diputat d’ERC Ruben Wagensberg i de l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, tots dos membres d’aquesta plataforma, creada el 18 d’octubre del 2017.

Antoni Millet, de la Federació de Caixes d’Estalvis; Daniel Garcia, exsecretari general de la UGT, i el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, van explicar les motivacions d’aquestes institucions per formar part del Diplocat, dissolt pel 155 i que recentment es torna a reactivar perquè “no es va produir cap desviament deslleial”, segons va manifestar el càrrec municipal de Barcelona en Comú. Els catedràtics Enoch Albertí i Joan Vintró van manifestar al tribunal que el Llibre Blanc és un informe seriós de possibilitats d’engegar un procés referendari en el marc constitucional i també per la via unilateral, com va passar al Quebec. De forma sobtada, i sense deixar acabar l’exposició a Albertí, el president de la sala, Manuel Marchena, va titllar d’“insult al tribunal voler-li donar una lliçó d’un constitucionalista”. El penalista Benet Salellas, de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, va admetre que les respostes podien convertir el testimoni en una pericial, però amb rotunditat va negar que es volgués faltar al tribunal.

A qui no va interrompre Marchena va ser a l’exdiputat de la CUP, el periodista David Fernàndez, que, a preguntes del mateix Salellas, va assegurar que era ben conscient que l’1-O desobeïa una ordre del Tribunal Constitucional: “Vaig exercir el dret a l’autodeterminació i mentre es consideri un delicte, seré reincident.” El fiscal Jaime Moreno va preguntar als tres membres d’En Peu de Pau si donar cops de peu i insults era el que ensenyaven als tallers i Jordi Armadans ho va negar amb fermesa. Fernàndez va admetre haver donat tallers de resistència pacífica i va sostenir que “l’1-O més de 2,3 ciutadans van demostrar que el poder de reunió de la gent va impedir el segrest de les urnes”.

L’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, senadors d’ERC i treballadors de vicepresidència van relatar un 20-S “tranquil i festiu” davant l’edifici d’Economia, a més de refermar els valors democràtics i pacifistes d’Oriol Junqueras i Raül Romeva.