Cinema

Campanades a morts

El film de ficció ‘Vitoria, 3 de marzo’ recrea l’assassinat de cinc obrers a la ciutat basca el 1976, quan la policia va disparar contra una assemblea de treballadors

“No s’ha detingut ni jutjat ningú, i ningú ha donat explicacions ni ha demanat perdó”

“Assas­sins de raons, de vides, / que mai no tin­gueu repòs en cap dels vos­tres dies / i que en la mort us per­se­guei­xin les nos­tres memòries”, canta Lluís Llach a la cançó Cam­pa­na­des a morts, edi­tat el 1977. La va com­pon­dre en conèixer la mas­sa­cre que es va pro­duir el 3 de març del 1976 a Vitòria, al País Basc. Durant una vaga gene­ral, for­ces de la Policía Naci­o­nal van dis­pa­rar amb foc real con­tra els tre­ba­lla­dors reu­nits en una església de Gas­teiz i van pro­vo­car-hi cinc morts i una cin­quan­tena de ferits de bala. Amb Franco mort feia pocs mesos, les ten­si­ons polítiques i soci­als van escla­tar en uns temps en què l’¡A por ellos! podia aca­bar amb trets de bala i assas­si­nats de civils des­ar­mats.

La pel·lícula Vito­ria, 3 de marzo, diri­gida per Víctor Cabaco i pro­ta­go­nit­zada per Amaia Abe­ras­turi, Ruth Díaz, Alberto Ber­zal i Iñigo de la Igle­sia, evoca aquells fets a través d’un film de ficció que inclou imat­ges docu­men­tals i enre­gis­tra­ments reals esfereïdors de la poli­cia, que fins i tot es feli­cita de la mas­sa­cre. La pel·lícula, estre­nada abans-d’ahir, es tanca amb una escena impres­si­o­nant, en què sona Cam­pa­na­des a morts, de Lluís Llach, i es pro­jec­ten imat­ges docu­men­tals dels fune­rals dels tre­ba­lla­dors morts, pels quals mai s’ha empre­so­nat ni jut­jat ningú.

Víctor Cabaco (San­tan­der, 1970) debuta com a direc­tor d’un llarg­me­tratge amb la direcció d’aquesta pel·lícula que con­si­dera necessària: “Les injustícies no es poden obli­dar, i no s’ha de caure en errors antics, perquè repe­tir la història és molt greu. Hem fet la pel·lícula sobre­tot perquè la gent jove que no coneix tots aquells fets, els cone­gui, perquè són històries nos­tres i no s’han d’obli­dar.” Denun­cia també la impu­ni­tat d’aquells fets, 43 anys després: “No s’ha detin­gut ningú, no s’ha jut­jat ningú, ningú ha donat expli­ca­ci­ons i ningú ha dema­nat perdó. Ha que­dat allà com en els llimbs, i hem vol­gut fer un petit recor­da­tori perquè no s’obli­din les coses.”

La pel·lícula està pro­ta­go­nit­zada per alguns dels mani­fes­tants, un ofi­cial de la poli­cia i el direc­tor d’una emis­sora de ràdio. Els per­so­nat­ges prin­ci­pals són de ficció, però n’hi ha alguns de secun­da­ris que van exis­tir real­ment, en un film que està “a cavall entre rea­li­tat i ficció”.

El rei al ‘No-do’

Entre les nom­bro­ses imat­ges d’arxiu, hi apa­reix en un parell d’oca­si­ons el rei Joan Car­les. “Són imat­ges del con­text històric de l’època, i tot just aca­bava de ser coro­nat –explica el direc­tor–. Hi apa­rei­xen imat­ges del No-do de la visita del rei a Bar­ce­lona perquè es va pro­duir aque­lla mateixa set­mana; no està bus­cat expres­sa­ment.”

El cine­asta no s’ha ins­pi­rat en cap pel·lícula específica sobre fets simi­lars, però sí que va revi­sar JFK, d’Oli­ver Stone, perquè també inte­gra imat­ges de dife­rents for­mats.

Víctor Cabaco explica que la mas­sa­cre de Vitòria “va supo­sar un canvi: després d’aquests fets es va donar una mica més d’aire a les mani­fes­ta­ci­ons obre­res”. “Els fets van ser molt greus i van tenir bas­tanta reper­cussió a Europa. Es va aflui­xar una mica i es va can­viar la manera de trac­tar la lluita obrera.”

La pro­duc­tora Sonora Estu­dios ha tri­gat vuit o nou anys a fer aquest film. “Aixe­car una pel·lícula sem­pre costa, i una sobre aquest tema encara costa més. Es fa molt poc cinema polític, les tendències van més cap a altres coses, com l’humor, i és més fàcil acon­se­guir diners.” Resulta menys com­pli­cat par­lar de la Guerra Civil que de la Tran­sició, perquè “hi ha encara feri­des ober­tes i la gent ho veu encara amb un cert res­pecte.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Vitoria, 3 de marzo

«Vitoria, 3 de marzo»

Gènere: Drama
Direcció: Victor Cabaco.
Intèrprets: Amaia Aberasturi, Ruth Díaz, José Manuel Seda, Alberto Berzal, Mikel Iglesias.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a