Eines

El gènere en l’àmbit del transport

El projecte europeu DIAMOND es proposa assolir un sistema de transport inclusiu des de la perspectiva de gènere

Il·luminar bé una estació d’autobús dona més seguretat a les dones
El disseny dels seients dels cotxes no ha estat pensat per a les dones

Hi ha discriminació de gènere en el món del transport, tant pel que fa a les usuàries com a les professionals. Aquesta conclusió ha dut la Comissió Europea ha impulsar el projecte DIAMOND, el qual, a partir d’espigolar dades i fer servir tecnologies d’anàlisi diverses, vol ser una eina per encaminar-nos cap a uns sistemes de transport realment inclusius des de la perspectiva de gènere.

Una primera llambregada a les estadístiques amb què es treballa a Brussel·les ja ens indica que el transport, en un sentit global, imposa barreres a la dona: el sector del transport a Europa té 11 milions de llocs de treball, dels quals només un 22% són dones, quan en qualsevol altre sector professional s’arriba al 43%. Si filem més prim, veiem que les dones que es dediquen al transport per carretera i ferrocarril representen el 14%, respecte dels homes; un 40% en el cas del transport aeri i un 20% en el transport fluvial i marítim. Des del departament de programes públics del centre tecnològic Eurecat, un dels socis d’aquest projecte, Lucía Recio, coordinadora del projecte, explica que “és necessari diagnosticar si aquesta dada es deu a una qüestió de conciliació, de seguretat... El fet que hi hagi tan poques conductores de transport de mercaderies es podria deure a la seguretat, perquè s’han d’aventurar per zones aïllades”, però també podria ser, com diu, “una barrera cultural, ja que en la majoria d’anuncis d’oferta de feina es fa servir el gènere masculí. Si la descripció del lloc de treball que es vol ocupar fos una altra, de ben segur que la dona s’hi podria interessar.”

La dona també pateix discriminació com a potencial usuària d’un vehicle. Hom percep “una situació en què les característiques físiques i socials de la dona no es tenen compte per al disseny de productes i serveis de transport”, afirma Recio, que exposa un exemple prou clar: “Les provatures de seguretat amb el seient del cotxe sempre es fan amb maniquins d’home, és un atavisme que no té en compte els riscos específics de prendre mal que té la dona en cas d’accident.”

Riscos específics.

Diversos estudis, que tenen el seu pes en el projecte DIAMOND, parlen que la dona té un 50% més de probabilitats de patir lesions, concretament fuetades cervicals, per les seves diferències anatòmiques o lesions al tòrax, per les diferències de força, a més de tenir unes necessitats específiques de protecció contra els impactes laterals. De fet, fabricants com Volvo ja estan treballant des d’una perspectiva de gènere, després d’haver identificat els tipus de lesions que pateixen homes, dones i infants.

La problemàtica de gènere també s’estén als serveis públics del transport, on també caldria tenir en compte les necessitats de tothom. “Pel que fa a les estacions d’autobusos”, explica Rocío Recio, “no s’han tingut en compte condicions com una bona il·luminació, que fa que les dones usuàries se sentin més segures si volen baixar-hi”. El projecte, que disposa d’una plataforma en línia, també inclou solucions que ja està previst que es posin en pràctica, com la intenció de Ferrocarrils de la Generalitat de dotar de més llum una estació en què s’havia observat que per falta d’il·luminació, les dones evitaven de baixar-hi. En el pla que es vol posar en marxa, hom pensa a incrementar la il·luminació a les sortides de túnels llargs, a incrementar els efectius de seguretat i a obrir botigues. A París, per la seva banda, el servei públic de bicicletes estudia també localitzar les estacions en indrets més inclusius, és a dir, segurs.

El projecte també mira cap a la mobilitat futura, anunciada però encara no establerta, que suposa el vehicle autònom. “Hem d’estudiar també si el vehicle autònom, tal com s’està concebent, és realment inclusiu, perquè no es repeteixin els errors que es van cometre amb el cotxe actual.”

Lucía Recio vol fer avinent que el que es busca amb DIAMOND “és la igualtat, no beneficiar només la dona.” Com comenta el coordinador tècnic del projecte, “el coneixement obtingut a partir de l’anàlisi de dades s’inclourà en una eina d’autodiagnòstic que proporcionarà recomanacions en relació amb la inclusió en escenaris diversos per tal d’assolir un model d’equitat en els sistemes de transport”. Com rebla Lucía Recio, “l’eina generarà i difondrà recomanacions per a un sistema de transport més just i inclusiu i identificarà reptes relacionats amb la mobilitat des d’una perspectiva de gènere”.

involucrar les parts.

A banda de les dades recopilades, al si del projecte DIAMOND es duran a terme sessions de co-creació en què participaran ciutadans i altres parts interessades, per tal d’involucrar la comunitat del transport, les autoritats públiques, les comunitats educatives i la societat en general.

Fins a catorze socis

El projecte DIAMOND s’emmarca dins del programa Horizon 2020 de la Unió Europea i té la participació de catorze socis de l’Estat espanyol, el Regne Unit, Itàlia, Sèrbia, Polònia, França, Turquia i Irlanda. Hi podem trobar centres de recerca (Eurecat), universitats (Universitat de Stirling, Universitat Napier d’Edimburg, la Universitat de Tecnologia de Dublín i la Facultat de Transport i Trànsit de la Universitat de Belgrad), operadors de transport (Ferrocarrils de Generalitat de Catalunya, l’Autoritat de Transport Públic de Varsòvia i Autolib’ Velib’), associacions (Genre & Ville i WAVE) i diverses empreses privades i consultores (AITEC, Systematica, Hexagon Studio i RINA).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.