El govern iranià va anunciar ahir que suspèn l’aplicació d’alguns dels seus compromisos de l’acord nuclear de l’any 2015 a causa de l’incompliment de la resta de signants del pacte, que no han aconseguit contrarestar els efectes de les sancions econòmiques al país imposades pels Estats Units. L’anunci arriba just un any després de la retirada unilateral de Washington de l’acord nuclear multilateral amb l’Iran que havia de garantir que l’Iran no fabriqués armes atòmiques.

El president iranià, Hassan Rouhani, va oferir una moratòria de 60 dies a Rússia, la Xina, França, el Regne Unit i Alemanya perquè trobin una solució a les actuals restriccions al sistema bancari iranià i a la venda de petroli, i va anunciar la retirada del seu país d’alguns dels punts de l’acord. “Després de la violació [de l’acord] dels Estats Units, l’Iran renunciarà a dues accions que duia a terme fins avui. Cada vegada que la nostra producció d’urani enriquit arribava als 300 quilos, la veníem a dos països. Avui ho suspenem i també deixem de vendre aigua pesant”, va informar Rouhani en un discurs televisat.

El mandatari va recordar que els punts 26 i 36 de l’anomenat pla integral d’acció conjunta (JCPOA) assenyalen que l’Iran té dret a reduir els seus compromisos si les altres parts no compleixen les seves obligacions. Per això, si durant aquest termini de 60 dies aquests cinc països aconsegueixen garantir les exportacions de petroli iranià i eliminar les sancions bancàries, l’Iran tornarà a complir els dos requisits. En cas contrari, Rouhani va advertir que adoptaran dues mesures més: “La primera és que no complirem el compromís de mantenir l’enriquiment d’urani en el 3,67% i la segona és que completarem nosaltres mateixos el reactor d’aigua pesant d’Arak.”

El president va aclarir que el seu país no té cap voluntat d’incomplir l’acord nuclear i que si pren aquestes mesures és, precisament, per “salvar” el JCPOA. L’Iran “no ha triat el camí de la guerra, sinó el de la diplomàcia”, va remarcar Rouhani, que va especificar que “l’acord continua vigent”. “N’anunciem la reducció, no la sortida.”

L’anunci de Teheran va provocar una nova tongada de crítiques a la política del president nord-americà, Donald Trump. El primer a reaccionar va ser el govern xinès, que va defensar l’“estricta” implantació del JCPOA per part de l’Iran, si més no fins ara, tot i les sancions “unilaterals” dels Estats Units dirigides a fer “augmentar la tensió” al Pròxim Orient.

El JCPOA limita el programa nuclear de l’Iran per impedir que desenvolupi la bomba atòmica a canvi de l’aixecament de les sancions internacionals que pesen sobre Teheran, però amb la sortida dels Estats Units de l’acord multilateral han tornat les mesures de càstig econòmic sobre el país. Des que va anunciar que es retirava de l’acord, Washington va tornar a imposar sancions a l’Iran l’agost i el novembre passats sobre els sectors bancari i petrolier iranians, que han tingut un greu impacte en l’economia de la república islàmica.

Els països europeus han adoptat una sèrie de mesures per contrarestar les sancions nord-americanes, entre les quals hi ha l’establiment d’un canal especial de pagaments pensat per esquivar l’embargament nord-americà, però no han donat el fruit esperat i no han impedit que la majoria de les empreses europees abandonin les seves activitats a l’Iran.

Paral·lelament, els Estats Units han augmentat la pressió contra Teheran. L’abril passat, la Casa Blanca va anunciar que no renovava les exempcions a la compra de cru iranià atorgades a vuit països, entre els quals hi ha els principals clients de l’Iran. A més, el Departament d’Estat nord-americà va imposar la setmana passada noves sancions al programa nuclear iranià per impedir l’ampliació de la planta de Buixehr i transferir urani enriquit fora de l’Iran a canvi d’urani natural.

La situació econòmica a l’Iran ha empitjorat molt els darrers mesos i la situació ha provocat el malestar de bona part de la població, que ha expressat el seu descontentament al carrer.